Tret de la carta “Se despide un genio” de Gabriel García Márquez, on ell s’acomiada de manera serena, clarivident i positiva de la vida i dels seus amics. (Traducció d’en Joan Barrios i Cendra)

Es despedeix un geni

Si Déu per un moment s’oblidés que sóc un titella i em regalés un tros de vida, aprofitaria aquest temps al màxim.

Possiblement no diria tot el que penso, però pensaria tot el que dic.

Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen.

Dormiria poc, somiaria molt, entenc que cada minut que tanquem els ulls, perdem seixanta segons de llum.

Caminaria quan els demés s’asseuen, i em despertaria quan els altres encara dormen.

Si Déu em donés un tros de vida, vestiria senzill, estimaria la natura, m’estiraria al sol i deixaria al descobert el cos i l’ànima.

A la gent els demostraria que s’equivoquen si pensen que deixen d’enamorar-se al envellir, sense saber que envelleixen quan deixen d’enamorar-se!

A un nen li donaria ales, però deixaria que ell sol aprengués a volar.

Als vells els diria que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb la solitud.

Tantes coses he aprés dels homes…

He aprés que tothom vol viure en el cim de la muntanya, sense saber que la veritable felicitat rau en la forma i el temps de pujar-la.

He aprés que quan un nounat prem amb el seu puny, per primer cop, el dit del seu pare, ja el té atrapat per sempre.

He aprés que un home sols té dret a tenir un altre sota ell, quan cal ajudar-lo a aixecar-se.

Sempre digues el que sents i fes el que penses.

Si sabés que avui és la darrera vegada que et veig dormint, t’abraçaria fort i pregaria a Déu per ser el teu àngel guardià.

Si sabés que aquests són els darrers minuts que et puc veure, et diria “t’estimo” i no donaria per fet i com sempre que ja ho saps.

Cert és que sempre queda un demà, però per si m’equivoco i avui és tot el que ens queda m’agradaria dir-vos que mai us oblidaré.

El demà no el té assegurat ningú, sigui jove o vell. Avui pot ser el darrer dia de la teva vida. Per això no esperis més, actua avui, ja que lamentaràs el dia que no et vas prendre temps per un somriure, una abraçada, un petó…i vas estar massa ocupat per concedir un desig als teus.

Tingués als que estimes a prop teu, comenta a cau d’orella el molt que els necessites, tracta’ls bé, pren-te temps per dir “ho sento”, “perdona”, “si us plau”, gràcies i totes les paraules tendres que sàpigues.

Ningú et recordarà pels teus pensaments secrets. Demana a Déu la força i la saviesa per expressar-los. Demostra als teus amics i éssers estimats el molt que t’importen, cada dia.