Antoni Planas i Vilà	BAGA DE NOUCOMES A Peguera per l’Estany i el Camí dels Plans
Maria Antònia Antich i Bosch	Berguedà
	Població més propera	Cercs
	Punt de sortida	Casanova de les Garrigues (1.210 m.)
	Punt més alt	Peguera (1.625 m)
	Punt d’arribada	Casanova de les Garrigues
	Longitud	18 km
	Desnivell acumulat	570 m.
	Temps	Efectiu 5h 30’ (3h anada, 2h 30’ tornada).
		Total 6h 30’
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	GR 107 i SL la major part. Meitat per pista,
Roc de l’Estany		meitat per senders ben fressats.
	Cartografia i	Rasos de Peguera i Serra d’Ensija
	documentació	Mapa 1:25.000 Editorials Alpina i Geo Estel
	Punts d’aigua	Font de Cal Coix a Peguera. Hi ha altres
		fonts seques o de deu molt minsa.
	Més informació	Ruta Minera. Ruta nº 5
		Ajuntament de Cercs. Ruta dels Plànols
		Camí dels Bons Homes (GR 107)
	Data i climatologia	16 d’octubre 2004. Boira ploranera i vent. Fred.
		30 d’octubre 2006. Sol i ventet. Calor moderat.
L’Estany

	Es tracta d’una ruta circular que comença a la Casanova de les Garrigues (dedicada a l’agroturisme), passa per l’àrea d’esbarjo de la Plana Rodona, s’enfila fins prop del Coll de l’Oreller, segueix cap al mas de l’Estany, entra a la vall del riu Peguera baixant per la Baga de Noucomes i arriba fins al poble de Peguera, retornant pel traçat de l’antiga via del tren miner conegut com Camí dels Plans. Segueix un tram del GR 107 o Camí dels Bons Homes i de la ruta per a BTT anomenada de l’Estany. Comparteix part del recorregut amb un sender local, ben senyalitzat amb pintura, cartells i mapes, anomenat Ruta de Peguera, del que no hem trobat però cap ressenya que, partint de Cercs, remunta la vall per un marge fins a Peguera, retornant per l’altre. De similar llargària i desnivell també pot ésser una bona alternativa per a conèixer la vall. A la Casanova de les Garrigues s’hi accedeix per la C-16 prenent la sortida de Cercs. Just desprès de la sortida, cal trencar a l’esquerra i seguir les indicacions que ens menen per una estreta pista enquitranada fins a lloc. També podem anar-hi des de la BV-4243, de Berga als Rasos de Peguera on, passada la Font Negra, prenem una pista a mà dreta cap al Mirador de la Figuerassa i més endavant un altre trencall –ben indicat- també a mà dreta. La vall del Riu Peguera s’obre de ponent a sol ixent, des del poble del mateix nom fins a Cercs, transcorrent entre verticals cingleres a la part de la solana (marge esquerra) i frondoses obagues, com la de Noucomes, al marge dret, on hi predomina la fageda. És un paratge agrest i captivador que res te a envejar a altres de més anomenada. Malgrat que a la tardor és quan la diversitat arbòria hi desplega una gran varietat cromàtica, fa de bon visitar tot l’any. Com tantes altres contrades de l’Alt Berguedà, la del Peguera fou antigament (entre les darreries del segle XIX i les primeries del XX) una vall sotmesa a una intensa activitat minera, per a l’extracció de lignits. Escampats arreu de la vall, mig enrunats i sovint coberts per la malesa, nombrosos vestigis testimonien aquest passat: boques de mina, magatzems, carregadors i habitatges per als miners. I les restes de l’antic ferrocarril que transportava el carbó fins a l’estació de Cercs. El recorregut que proposem segueix en part el traçat de les antigues vies i passa pel túnel de les Graus. El tren seguia trams plans, tibat per animals. Però per salvar el fort desnivell, hi havia una sèrie de plans inclinats de doble via, on els vagons plens que baixaven aguantats per un cable, feien pujar el buits. D’aquí be el nom de Camí dels Plans. Hem llegit també en alguna guia que hi havia dos ferrocarrils, un per cada marge de la vall. El poble de Peguera, pràcticament abandonat, està format per cases aïllades (actualment quasi totes en estat ruïnós) escampades per la falda d’una mola: el Roc de Peguera. Va viure una revifalla amb la mineria però, desapareguda aquesta activitat, ja fa anys que resta en l’estat actual. A les primeries del segle XX, va veure néixer el guerriller llibertari i resistent antifeixista Ramon Vila i Capdevila, popularment conegut per “Caracremada”.. Si hom vol conèixer millor la vida i l’activitat minaire d’aquestes contrades pot ésser una bona pensada acabar l’excursió amb una visita al Museu de les Mines de Cercs, a Sant Corneli. Hem fet aquesta ruta en dues ocasions: a la primera la tardor encara no estava prou avançada i la climatologia no ens hi va acompanyar gens. A la segona, contràriament, ja ho era massa, però malgrat tot varem poder gaudir d’un deliciós espectacle cromàtic i trepitjar les acolorides i llargues catifes de fulles que cobreixen els corriols, fins a fer-nos perdre de vista el camí.
Camí de l’Estany a Peguera
Mina de les Graus
Peguera

	Descripció de l’itinerari.- Des de la Casanova (1.210 m), prenem el GR 107 (cartell indicador) en direcció sud-oest que, per un fressat corriol i en pujada, s’interna a la pineda. Per dins del bosc ens enfilem sobre els Esquers de Santa Maria, formació rocallosa que per la banda de migdia cau en verticals cingleres. Podem veure a sud-est la carena del Serrat de la Figuerassa, coronada per antenes de repetidors. Baixem lleugerament fins abastar la Plana Rodona, àrea d’esbarjo condicionada amb taules i fogons, força concorreguda a l’estiu i en temporada boletaire. A l’altre cap albirem la pista que, pujant de la Font Negra, s’adreça al Coll de l’Oreller. El camí torna a enfilar-se seguint ara pel marge esquerra del Torrent de l’Oreller i arriba a unes feixes de conreu, avui prats, sota del Roc de l’Estany (zona d’escalada), que queda a la nostra dreta. A ponent per sobre nostre passa la pista que, del Coll de l’Oreller (1) s’adreça a l’Estany i que ben aviat prendrem a mà dreta, en direcció nord. (als 45’ de marxa efectiva). Abandonem el GR que, per l’esquerra seguint la pista, passa pel coll per anar al Santuari de Corbera. El nostre camí segueix la pista que en direcció contrària, s’enfila serpentejant i ben aviat veurem que, per la mà dreta, surt un corriol que ens pocs metres ens mena sobre el Roc. Val la pena enfilar-s’hi per la vista que te. Sortim del bosc i en 15’ més passem pel costat del Mas de l’Estany. Deixem la pista principal i en prenem una a mà dreta, força precària, en direcció nord. A mà esquerra s’obre un gran prat que, per la forma cònica, sembla evident que en alguna època, segons hem llegit, hagués estat un estany (d’aquí el nom). Solament en resten com a vestigi, algunes molleres al bell mig. La pista torna a endinsar-se al bosc i acaba al paratge ressenyat com a Creu o Coll de Noucomes (1.500 m). Entrem a la Vall de Peguera. La pista acaba i ara seguim per un corriol, ben fressat i evident, que en suau baixada i vers el nord-oest va endinsant-nos per la Baga de Noucomes. Quan la vegetació ens ho permet, podem albirar els cingles del marge esquerra, per la banda del solell. A mitja alçada sobresurt el Mas de l’Erola. Senyals de pintura blancs i de ruta per a BTT. No caldrien perquè el camí no és gens perdedor. Trobem una bifurcació a mà dreta. No cal prendre-la: baixa al Camí dels Plans (2). Preferim fer-ho pel corriol que venim seguint que hi arriba més endavant, un cop salvada una torrentera. A les 2h de marxa, quan pràcticament abastem la llera del riu, el nostre corriol arriba al Camí del Plans pel que passa el GR-107 (1.410 m). Per aquí retornarem desprès de visitar Peguera. Ara prenem el GR, a l’esquerra, en la mateixa direcció nord-oest que veníem seguint pel corriol, pel marge dret del riu (que sempre hem trobat sec). Per l’escàs desnivell del camí del camí, amb corbes suaus, talussos i contraforts no costa d’imaginar que aquesta era l’antiga via del tren miner. La vall s’estreny i ben aviat atenyem la boca de la Mina de les Graus. Te una longitud de 64 metres però no cal llum perquè és recte i hom veu l’altre boca. Passem el torrent de la Molina que separa la Baga de Noucomes de la de Peguera, i trobem unes edificacions mig cobertes de malesa: és l’estació de les Graus o Carregadors de Peguera, segons les ressenyes. Travessem la llera del riu, a partir d’ara continuarem pel marge esquerra. Un corriol ens enfila serpentejant. A mitja pujada hi ha la font de la Boinera, amb una deu molt minsa. Arribem a la pista que ja no deixarem fins al poble, en suau pujada. Una pista s’ajunta a la nostra per la dreta (cartell indicador). És el camí que puja des de Cercs pel marge esquerra de la vall, passant pel mas de l’Erola i pel que hi transcorre un dels trams del sender local de Peguera. Més endavant, al costat del camí, resta encara dreta, a mà esquerra, una portalada: hem llegit que es tractava de l’entrada al complex miner. I encara més endavant les runes d’una edificació de les que a penes en resta dempeus una paret. Ja podem albirar al fons el Roc de Peguera i alguna de les cases. A mesura que ens anem acostant al poble, veiem a l’esquerra les ruïnes d’antigues edificacions i entremig del prat un viver. La nostra pista fa una colzada per salvar una torrentera i ben aviat, a l’alçada del torrent de Can Manuel, arriba a una cruïlla (cartell indicador i plànol) amb la que, provinent de la Creu de Fumanya s’adreça cap al Portell dels Terrers, més a ponent, i allí es bifurca cap al Ferrús per un cap i la Creu del Cabrer del Rasos de Peguera, per l’altre. Seguim aquesta pista a mà esquerra en direcció al poble i desprès de passar el torrent en un revolt, a mà dreta trobem el cobert de la Font de Cal Coix, amb un doll generós. Bon lloc per destapar les carmanyoles, asseguts al l’ombra del pedrís de la font. En poca estona més, a les 3 hores de marxa efectiva, abastem l’ermita de Sant Miquel i el cementiri de Peguera, als peus del Roc, cota més altre del nostre recorregut (1.625 m). Tornarem pel mateix camí fins passada la mina de les Graus, quan arribem a l’alçada del corriol pel que hem baixat de la Creu de Noucomes. En aquest punt seguirem el GR o sigui, l’antiga via del tren, en suau baixada. Fins que el camí passa pel costat d’antigues instal·lacions (tal vegada carregadors) i poc més endavant per entremig d’unes parets de la mateixa natura (1.395 m). A partir d’aquest punt perdem alçària ràpidament per un corriol que, en curtes llaçades, ens endinsa a la part més pregona de la baga entremig de la frondosa fageda. El nostre corriol acaba en un camí més planer i ample que ve per l’esquerra: és un altre dels plans de l’antiga via. El prenem a la dreta. Ben aviat trobarem una bifurcació. Des del poble fins aquet punt coincideixen els recorreguts del GR 107 i del sender de Peguera, però ara aquest marxa avall per l’esquerra. Nosaltres seguirem el GR pel camí més ample, per la dreta, que amb pujades i baixades anirà rodejant el Serrat de la Casanova. Desprès d’una pujada el camí fa un gir de 90º passant pels colls de la Baga (1.260 m) i de les Bassetes, abandonant la vall i encarant, per una pista cada cop més ampla el punt de sortida que abastem a les 5h 30’ de marxa. Hem invertit en la tornada 2h 30’ de marxa efectiva. (1) Una variant força interessant és arribar-nos fins al Coll de l’Oreller que trobem seguint la pista a l’esquerra, al cap de pocs metres. Des dallí podem prendre un sender que careneja en suau pujada el Serrat de la Figuerassa i en 30’ ens deixa al mirador amb unes magnífiques vistes sobre el Berguedà, el Bages i les muntanyes del Ripollès. O també, amb força menys estona, seguir la pista fins al Santuari de Corbera. (2) Si desitgem escurçar l’excursió i no arribar a Peguera, podem prendre aquest corriol i baixar fins al Camí dels Plans per seguir-lo a mà dreta. Ens estalviarem uns 8 quilòmetres i unes 2 hores que podem invertir en la variant (1) sense perdre’ns la part paisatgísticament més interessant, pel nostre gust.
Font de Cal Coix
Peguera
Vall de Peguera
La solana des del camí dels Plans
Camí dels Plans
Reportatge fotogràfic complet