|
BARRANC DE BINIARAIX |
|
|
|||
|
Maria Antònia Antich i Bosch |
Serra de Tramuntana. Mallorca. Illes Balears. |
||||
|
|
|||||
|
|
Població
més propera |
|
|||
|
Punt
de sortida |
Biniaraix
( |
||||
|
Punt
més alt |
Cases de l’Ofre (662) |
||||
|
Punt
d’arribada |
Biniaraix |
||||
|
Longitud |
4,30
Km. (anada) |
||||
|
Desnivell
acumulat |
|
||||
|
Temps |
Total:
3 hores. Efectiu: Pujada 1h |
||||
|
Dificultat |
Baixa |
||||
|
Senyalització |
GR
221, bona. |
||||
|
Cartografia
i |
Mallorca,
Tramuntana Nord (Mapa 1:25.000) |
||||
|
El Barranc |
documentació |
Editorial Alpina / Geo Estel |
|||
|
|
|
Mallorca,
Serra de Tramuntana |
|||
|
|
Map.solutions Gmbh (2 mapes 1:35.000) |
||||
|
Punts
d’aigua |
Diversos
punts i fonts. Íntegrament al costat del torrent. |
||||
|
Més
informació |
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
Data
i climatologia |
15
d’abril 2007. Clar i assolellat. |
||||
|
El camí |
|
||||
|
|
Imprescindible entre les imprescindibles, el Barranc de
Biniaraix és un de les rutes més concorregudes de la Serra de Tramuntana. Es un
canó càrstic, orientat a ponent, format pel Torrent de l’Ofre (o de
Biniaraix) situat a l’extrem sud-oriental de Sóller. Quan no hi ha secada, el
torrent hi fa salts, com al Salt des Cans i gorgs, com el de Can Catí. El que el fa especial és que des de temps immemorials l’home
ha aprofitat aquest espai per a dedicar-lo a dedicar-los a cultius de secà.
Sobretot a l’olivar, però també garrofers i ametllers i a la ramaderia,
marjant ingeniosament els vessants rocallosos de l’engorjat, obrint-hi camins
per accedir a les marjades (bancals). S’hi alçaren cases i barraques. Es
canalitzaren els irregulars cursos de les torrenteres i es convertí en una
important via de comunicacions, durant segles, entre la Vall de Sóller i les
de l’Ofre i Lluc. Aquí rau el principal atractiu: el treball de la pedra en
sec, l’harmoniosa integració de l’obra civil amb el paisatge. A mitjans dels 80 l’Escola de
Margers va restaurar-lo. El Consell de Mallorca fa anys que porta
a terme un modèlic programa de recuperació de camins
i del patrimoni de
la pedra en sec. Mercès a això i a un paisatge encisador, la Serra
de Tramuntana és un espai que fa les delícies dels senderistes. El Barranc és catalogat com a Bé d’Interès Cultural i, com a
tal, sota protecció. Seria endebades pretendre resumir aquí el valor
patrimonial i paisatgístic que atresora. Us recomanem la lectura dels
treballs ressenyats als enllaços de l’encapçalament. La que proposem, es tracta d’una excursió curta, per això
recomanem allargar-la. Hi ha diverses alternatives: Des de les Cases de
l’Ofre, vers llevant, amb poc més d’una hora podem arribar-nos a
l’embassament de Cúber. Dedicant-hi una hora més, podem enfilar-nos al Puig
de l’Ofre. Vers ponent, amb una mica menys d’una hora podem pujar a Es
Cornadors i al refugi i mirador de Xim Quesda. La nostra intenció era la
primera, però varem arribar a l’illa plovent a bastament i, volent complir el
programa que ens havíem fixat, solament poguérem dedicar una tarda a
l’excursió. És el segon cop que l’Ofre se’ns escapa per culpa de la
meteorologia. En la primera ocasió, fa dos anys, varem baixar el Barranc
cames ajudeu-me, amb un temporal de llamps i trons a l’esquena. Les pluges en
aquesta ocasió però, ens resultaren providencials: aquest dia i els següents
per la Serra, trobàrem un paisatge esplèndid. Les millors èpoques de l’any per visitar la Serra de
Tramuntana son la primavera i la tardor. La primavera illenca s’avança a la
peninsular i, degut a la inusual bonança d’enguany, varem fer una mica tard.
Una bona excusa per a tornar-hi. Al Barranc no s’hi pot anar amb presses, cal dedicar tot el
temps del món a contemplar els salts del torrent, les marjades, les
construccions,... D’altra banda el camí és perfectament senyalitzat i
impossible de perdre-s’hi, pel que podem dedicar tota la nostra atenció al
paisatge. Un apunt encara: com hem dit, els dies precedents a l’excursió
havia plogut de valent amb quantitats acumulades importants i d’efectes
considerables (meresqueren ésser notícia a TVC). Malgrat això i tractar-se
d’un engorjat, les conseqüències al Barranc foren de poca consideració: tan
sols algunes petites esllavissades que no suposaven cap obstacle. Prova
irrefutable de la qualitat de l’obra. Descripció de l’itinerari. Biniaraix
és un bonic poblet, d’antigues cases amb horts curulls de tarongers i
llimoners. No hi ha però bon lloc per aparcar i, com dèiem, l’excursió és
molt concorreguda. Millor deixar el vehicle a l’entrada, venint de Sóller o
arribar-hi a peu des dallí. Recorrem els costeruts carrerons fins als
safarejos públics. El començament del camí és ben senyalitzat, amb cartells i
un penell amb mapa. Encetem l’excursió sortint del poble per un camí carreter pel
marge dret del torrent,. Ben aviat el creuarem i comença el camí empedrat que
ja no deixarem fins ben amunt. Creuarem el torrent en diverses ocasions per
guals de pedra o pontets paral·lels. El pendent és considerable, però les
esglaonades llaçades del camí, fan la pujada poc feixuga. Desprès d’un pontet, entrem a s’Estret, el punt
més engorjat. Ben aviat, pel marge dret, conflueix amb el de l’Ofre, el
torrent des Verger. A partir d’aquí comença el tram més costerut, guanyant
alçària ràpidament.
A mesura que pugem, el paisatge va canviant. Les
marjades conreades sobretot amb oliveres i fruiters van donant pas
progressivament a la pineda. El camí ens separat del torrent de l’Ofre per
seguir més a prop del des Verger, fent una llaçada vers llevant per sota una
cinglera. Quan retornem, ho fem a l’alçada de l’espectacular Salt des Cans.
Acaba el camí empedrat i seguim per un ben fressat corriol.
Travessem una tanca metàl·lica i al cap de poca
estona, arribem a una cruïlla. A la dreta ens menaria a Es Cornadors i al
refugi i mirador de Xim Quesada. Seguim el GR, per l’esquerra al Coll de
l’Ofre i de recte, pista avall, a Ses Cases de l’Ofre i la Font de Sa Teula.
Retornem pel mateix camí.
|
|
Detall de l’empedrat |
|
|
|
|
|
Marjades |
|
|
|
|
|
Es Salt des Cans |
|
|
|
|
|
Reportatge fotogràfic complet |
