És una travessa entre el
Castell de Montsegur a l'Arieja (Occitània) i Catalunya que ofereix la
possibilitat de recórrer les rutes de migració dels càtars o "Bons
Homes" durant els segles XIII i XIV fugint de la inquisició i la
creuada endegats pel Rei Francès i la Cúria Romana, amb la intenció de
prendre les terres a la noblesa occitana i el pretext de defensar el
catolicisme de l'heretgia que representava el catarisme: Una secta
cristiana dogmàtica i fanatitzada que qüestionava però l'opulència de
l'església catòlica.
A Catalunya te diverses
variants: La que enllaça amb el Santuari de Queralt (Berguedà), la que
ho fa amb el del Miracle (Solsonès) i la de Tuixent (Alt Urgell). Hom pot
fer el recorregut en sentit nord a sud o a l'inrevés.
Vàrem escollir sortir de
Queralt i adaptar la ruta al nostre gust passant pels Rasos per
comptes de la Vall del Peguera i travessar cap a la Cerdanya pel Pas dels
Gosolans en lloc de Coll de Pendís tal com prescriu la ruta
"oficial". Vàrem fer-ho en deu etapes adaptades a les
nostres possibilitats i condició física que, dit sigui de passada, és
més aviat fluixa.
Si hi tornéssim, probablement
faríem el mateix recorregut però en sentit nord a sud, partint de
Montsegur doncs les darreres etapes, sobretot la penúltima
(d'Acs a Comús), son paisatgísticament menys agraïdes.
Queralt (1.120 m)-Rasos
de Peguera (1.764 m)
Sortim tard de Santpedor doncs
durant la nit hi ha hagut temporal però ja estem retardant la sortida per
culpa del temps i decidim no esperar més malgrat la climatologia poc
favorable.
El camí és xop i cal parar atenció a les relliscades. Molta xafogor. Fa
sol però. Fins a Corbera seguim el GR amb un camí ben fressat i gens
perdedor. Llavors abandonem el GR i prenem el PR C 73. El cel va tapant-se
i la nuvolada anuncia tempesta forta. Sense llamps però. Tenim una sort
de "Cal Deu" doncs quan comença el ball podem aixoplugar-nos a
la casa mig enrunada d'aquest nom. Quan sembla s'apaivaga el temporal
tornem a caminar però a les Planes ens cal posar-nos de nou
l'impermeable. La casa és ben enrunada. Te però un cobert dret que
podria servir per aixoplugar-s'hi. Mica en mica els núvols s'esvaeixen i
a la font de Tagast el cel és ben clar. La mina de la font també podria
servir d'aixopluc si calgués.
Seguim pujant, abastem la bassa dels Rasets i al al Pla de l'Orri deixem
el PR per prendre una pista que marxa cap a ponent i que ens mena fins la
carretera de Berga-Rasos. Baixem pel dret fins al Refugi on hi som
els únics hostes. Per "estirar lles cames" m'arribo al
xalet nou. A la plaça, molts boletaires i pocs bolets.
Rasos de Peguera -
Gósol (1.428 m)
Al refugi el guarda en dona
esmorzar a les vuit del matí i a tres quarts de nou a tresquem. El dia
pinta malament i fins al Ferrús no hi ha aixopluc. Pugem pel PR que, pel
fons de la torrentera i en forta pendent, mena del Xalet vell (refugi) al
nou, a la Creu del Cabrer. A partir d'aquí seguim per pista en direcció
nord. Molts boletaires i cistells buits. Al Portell dels Terrers el deixem
el PR C 73 i retrobem el GR 107. Seguim per pista forestal, cada cop es
pitjor estat i en baixada fins a la masia abandonada del Ferrús. Aquí
comença a plovisquejar. Parlem pel mòbil amb la Marta: a Santpedor hi
plou fort. El camí és ara un corriol que s'enfila cada cop més fort per
sota la Roca Gran cap al Portet. Cada cop plovisqueja més fort, sense
arribar a ploure del tot però ens anem mirant totes les balmes per si
cal... Passat el coll comencem la davallada. Passem per unes gran balmes,
suposem que és el Roc de Sant Telm. Abastem Gósol amb la vista, però
encara resta molt de camí. Primer la llarga i forta baixada per entremig
de la Baga de Codoliu. Molts bolets i cap boletaire. Abans del del
trencall del molí de Feners para de ploure. Al molí de la Farga el sol
ja ens castiga. L'Aigua de Valls baixa majestuós. Pugem a l'Espà i
prenem la carretera. La seguim uns quant quilòmetres fins a Gósol. Un
tram ben avorrit tanmateix.
Ens allotgem a Can Fransciscó. Tenim prou temps per fer bugada i una
llarga passejada pel poble tot esperant l'hora de sopar. Passejant recordo
quan vaig estar-hi per primer cop. Per aquells anys la carretera no era
enquitranada i el poble...quin canvi que ha fet d'aleshores ençà...i jo
també.
Gósol - Prat
d'Aguiló (2.020 m)
Comencem a caminar a les 9 de
matí (a l'hostal no donen esmorzar fins a les vuit). El dia pinta be
malgrat la boirina. Pugem a bon pas, el camí no és gens perdedor i
tampoc trobem l'esforç d'ahir. Ens aturem a la font de la Portella i més
amunt a la de la Roca. Gaudim del paisatge avui que el temps ens ho
permet. Al Collell trobem en Bernat, un jove que està resseguint els
camins descrit per Mossèn Cinto. Avui vol arribar-se al Comabona. Anem
junts fins a les Bassotes.
A la suau i llarga pujada de Serra Pedregosa hi trobem altres
excursionistes. Poca gent havíem trobat fins ara, però avui és dissabte
i som al circuit dels Cavalls del Vent. Ens parem a fer-la petar amb els
que ens trobem. El cel s'ha anat tapant i a dalt de Serra Pedregosa ha
passat un ruixat. Poca cosa. Passem els Gosolans i cerquem un lloc
arrecerat per a dinar.
Xafardegem bona estona l'estació meteorològica que hi ha al costat del
camí i arribem al refugi que va omplint-se mica en mica, sobretot de gent
que fa els Cavalls. N'hi ha d'arreu: de Girona, d'Osona, de València...
La Marta ha trucat per dir-nos el que ja temíem: la cosina de la Maria
Antònia, la Maria Àngels ha mort. Quedem que demà a migdia serem a
Bellver i ens hi recollirà per tornar-nos a casa.
Prat d'Aguiló -
Bellver de Cerdanya (1.060 m)
A dos quarts de nou hem sortit
del refugi i emprenem la baixada cap a la Cerdanya. El cel és ben tapat,
però no plou.
La ruta segueix la pista que puja des de Montellà fins al coll de
l’Home Mort, on una pista forestal a la dreta i després un camí a través
d’una magnífica pineda de pi negre i pi roig ens deixa al fons de la
Baga de Ridolaina. El camí, ara planer, ens duu al cortal de l’Oriol i
la font Tosca per baixar a les planes d’Hereus i el pla de Nas. Un cop a
Nas, agafem el camí Vell, amb bones presoectives de Bellver i la Batllia,
i enllacem amb un vial ramader molt a prop d’Olià (GR-150). Aquest nou
camí ens porta a Pi i Talló creuant el pla. De Talló a Bellver de
Cerdanya només hi ha uns centenars de metres per carretera asfaltada
(GR-107).
Hem fet tot el camí sense parar, solament per a beure de tant en
tant i al Collet, abans de Nas, per prendre uns fruits secs. Entre el dia
gris i que retornem a casa a funeral el camí se'ns fa llarg i monòton.
Segur que en altres circumstàncies ens seria més plaent.
Prullans (1.100
m) - Porta (1.511 m)
Dilluns, desprès del funeral, la Marta
ens ha pujat a Prullans. Fem nit a l'Hotel Muntanya. A l'hora de sopar
trobem un grup que també fa el mateix camí. Han sortit de Bagà i son
gent d'arreu. En Collins és un australià que viu a Bagà amb la seva
esposa Bàrbara, originària de Singapur. Hi ha anglesos, entre ells una
noia que viu a Las Rozas. També alemanys...alguns son traductors i
poliglotes.
El dimecres comencem a trescar a les nou del matí. Sempre més tard del
que voldríem però depenem de l'hora que serveixin l'esmorzar. El dia
torna a pintar molt malament. És ben núvol i durant la nit ha fet un
xàfec considerable. Ara però no plou.