BORREDÀ, LA
QUAR I SANT PERE DE LA PORTELLA (BERGUEDÀ)
Longitud 18,8 kms
Desnivell acumulat 1.050 m.
Recorregut Pont de Sant Joan, Coll de Focons,
Pla de la Quar,
Santa Maria de la Quar,
Sant Pere de la Portella,
Coll del Tei, Pont del Climent, Canemars, Borredà.
Temps 6h 20’ (efectives de marxa,
descomptant les parades habituals)
Dificultat Mitjana. Transcorre la major
part per senders i corriols de muntanya, i un petit tram per pista forestal i
carretera enquitranada.
Senyalització Bona excepte el tram La Quar/St. Pere. Senyals blanc
i vermells de GR i grocs. Els corriols i senders son molt evidents i força
fressats llevat del tram Pont del Climent a la carretera de Vilada a Borredà i
el darrer abans de Borredà, però els senyals ajuden a no perdre’s.
Documentació Tríptic amb text de Ramon Martí i
Xavier Campillo editat pel Consell Comarcal del Berguedà i el Patronat Comarcal
de Turisme del Berguedà. “Camins de la Portella IV-Borredà”
Més informació Oficina Comarcal de Turisme del
Berguedà
Ctra. C-16 Km 96.200 08600 Berga Tel.
938221500
turisme-ccb@ccbergueda.com
|
|
|
Situació del recorregut que travessa la Serra de Pincancel
|
ITINERARI
Pont de Sant Joan (760 m).
Deixem el vehicle aparcat al trencall del Pont de la Sorra, a la dreta de la Carretera de Vilada a
Borredà en un revolt a la dreta poc abans d’arribar al poble i uns metres abans
de la Font de
l’Àngel que queda a l’altra banda.
|
|
|
La mola de Santa Maria de la Quar
|
D’allí seguim a peu per la carretera fins al proper trencall que, també
a mà dreta baixa cap al riu Merdançol que travessem pel Pont de Sant Joan i des
d’on comencem a seguir els senyals del GR 4 pel camí conegut com Els Graus.
En direcció sud primer i sud-oest després el camí no para d’enfilar-se
fins al coll de Forcons (990 m.).
Pla de la Quar (880 m.) Des del Coll baixa
fent una llarga marrada cap a ponent per a salvar la torrentera sota el Cingle
del Duc i després s’enfila breument per passar un collet que en mena al Pla de la Quar. Baixem fins al
torrent, canviem el camí per la pista, pugem i passem pel costat de sota de la
casa Sobirats i poc més mes enllà trobem Soldevila.
Santa Maria de la Quar (1.062 m.) Des del Coll de
Forcons ja se’ns ha fet omnipresent la mola de Santa Maria de la Quar, blanc i encimbellat
sobre un enorme esperó rocós destaca la planta del santuari.
Des del pla seguim la pista enquitranada primer, encimentada després que
hi porta. És el camí més fàcil tot i que cal fer una llarga llaçada per a
salvar el desnivell. L’alternativa que ens proposen els senyals grocs és seguir
els pals de l’electricitat però és un camí molt poc fressat i ple de bardisses
que fa de mal passar.
|
|
|
Santa
Maria de la Quar
|
La vista que es gaudeix en un dia clar des de dalt és considerable:
Rasos, Pedraforca, Cadí, Ensija, Catllaràs, Picancel... Hom té la impressió que
el Santuari fa molt de temps que està en obres de restauració i que no hi ha
pressa o fons o ambdues coses per acabar-ho.
Sant Pere de la
Portella (802 m.).
Baixem del turó per adreçar-nos a Sant Pere de la Portella. Els
senyals grocs ens menen a passar pel Coll de la Creu de Jovell i Cal Moliner. Però trobem més
fàcil i ràpid seguir per la carretera enquitranada tot plegat un parell de
quilòmetres poc transitats. Davant de l’esplanada de l’església i sota l’ombra
d’un arbre hi ha un banc que, pel que resa el cartell, fou finançat per la Diputació de Barcelona.
Bon lloc per a reposar i reflexionar com és possible que el pressupost de les
nostres institucions solament arribi per a poden contemplar tranquil·lament com
es degrada el patrimoni i com és possible que dues joies com les que acabem de
visitar restin en semblant estat d’abandonament.
Els senyals grocs ens proposen baixar en direcció a ponent, però
nosaltres fem just el contrari: des del monestir tirem una mica enrera per una
pista que hem deixat a mà dreta just arribat de la Quar. Pronunciada
baixada que ens mena al torrent. Poc abans d’arribar-hi a ma dreta un cartell
ja ens anuncia la font de l’Abad, situada sota una bonica cinglera dona un doll
generós, reparador de la set del camí i del mal gust de boca que ens hagi
deixat la contemplació de l’estat
d’abandó del monestir. Seguim la pista en direcció a ponent, passem pel
costat d’una casa i, al cap de poc, quan a
mà dreta surt una pista en direcció nord, recuperem els senyals grocs.
|
|
|
Sant Pere de la Portella
|
Collet del Tei (955 m). Seguim aquest pista,
sempre en direcció nord, que no és altra cosa que l’antic camí de la Portella a Vilada.
Canviem de marge anant cap a l’esquerra i la pista s’acaba. Davant nostre queda
la paret del Roc de la Veu. L’eco
és molt considerable. Comença un corriol que va passant per sobre grans
llenques de conglomerat sòlid rocós en penosa pendent fins abastar el collet
del Tei. A l’esquerra i carenejant surt el camí que en 20 minuts ens porta al
Saga Aguda.
Ja per l’obaga baixem ràpidament, mantenint el passos cap al nord, fins
al Portell de l’Ovellar (750 m),
curiós pas obert a la roca. Pel camí anem seguint una rasa d’aigua cristal·lina
que prové de la font de la
Molina. Les obagues de la Serra de Picancel tenen unes fonts i unes rases
que fan les delícies del caminant.
Pont del Climent (650 m).
Del Portell, en poca estona, ens plantem de nou a la vora del riu Merdançol al Pont
del Climent. Aquí podem escurçar l’excursió i en 20 minuts plantar-nos a
Vilada. Si continuem, el nostre camí fa un gir de 90 graus ara vers llevant.
Amb pujades i baixades anem seguint l’obaga i el marge
esquerra del riu, desviant-nos a estones per a salvar algunes rases que
baixen de la serralada. En aquest tram el camí és poc fressat, però els senyals
sovintejats ens ajuden a no perdre’ns. Quan ja tenim Borredà a la vista, baixem
fins al nivell del riu (689 m),
el passem a gual i ens enfilen a la carretera. Un metres enllà en direcció al
poble, a l’altra banda continua el camí que va a parar
|
|
|
Portell
de l’Ovellar
|
a la pista ver la casa de Canemars. La passem per darrera i allí trobem el
GR 4-1 que ens portarà fins a Borredà. Passat el primer grup de cases (Coll del
Bas) girem a la dreta i baixem cap a la carretera. Un cop allí la seguim uns
pocs metres en direcció al poble, fins on en començar em deixat el vehicle.
|
|
|
Track i WP per a
Ozi
|
Antoni Planas i Vilà
Maria Antònia Antich i
Bosch
14 d’agost de 2004