Antoni Planas i Vilà	TOSSAL BOVINAR i PIC DE LA COLILLA
Maria Antònia Antich i Bosch	Andorra/Cerdanya
	Població més propera	Lles (Cerdanya)
	Punt de sortida	Cap del Rec (1.986 m.)
	Punt més alt	Tossal Bovinar 2.841 m.
	Punt d’arribada	Cap del Rec
	Longitud	17,75 Km
	Desnivell acumulat	956 m.
	Temps	Efectiu: 6 hores 45’
		Total: 8 hores
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Inexistent. Sense corriols fressats.
Tossal Bovinar des del Pradell	Cartografia i	Tossa Plana Puigpedrós. guia d’hivern
	documentació	Mapa (1:25.000). Editorial Alpina / Geo Estel
		Itineraris 6 i 7.
		Sua Edizioak Cerdanya.
		Mapa (1:25.000) M.Angulo/A.Brosel
	Punts d’aigua	Refugi dels Estanys de la Pera i Pollineres
	Més informació	Reportatge fotogràfic. Jaume “Jam” a MadTeam
		Panoràmica. M. Noguera a esquidemuntanya.com
	Data i climatologia	13 de gener 2007. Assolellat, poc fred
Cim sud del Tossal Bovinar

	Es tracta de dos cims que termenegen entre la Cerdanya i Andorra, a sol ixent dels Estanys de la Pera i al bell mig del cordal entre el Monturull i la Tossa Plana de Lles. El de la Colilla rep també el nom de Pic o Tosseta de la Caülla i al ensems, dels Estanyons. Hem trobat que algunes guies i ressenyes anomenen el Tossal Bovinar com a Pic Sirvent quan, segons la denominació oficial actual, correspon al cim situat entre el de Perafita i el de la Colilla. Aquesta llarga travessa circular pot escurçar-se moltíssim depenent de l’època de l’any. Las pistes que d’Arànser i Cap del Rec van a la font i refugi de les Pollineres, son tancades al trànsit entre el vint de novembre i l’u de maig i això allarga l’aproximació. A l’estiu en canvi, podem optar per sortir des de les Pollineres (pel refugi i estanys de la Pera) que suposa uns 5 km fins al Tossal Bovinar, passant pel Pic de la Colilla. O, encara més curt: 3,75 Km des del Pradell. Al hivern ens cal fer, pel cap baix, un tram extra de 3,5 Km de Cap de Rec fins al Pradell. Amb neu aquest itinerari és molt apte per a emprendre’l amb raquetes o esquís. Però enguany, a mitjans de gener, la que hem trobat és ben escassa i caiguda a les darreries de novembre. També haguéssim pogut escurçar-la força tornant pel mateix camí, per comptes de baixar als Estanys de la Pera, estalviant-nos així el tram més monòton: el de pista fins al Pradell. Però anàvem prou be de temps i teníem ganes de d’arribar-nos als estanys. En qualsevol cas una excursió més que recomanable a dos cims poc visitats: la gent es decanta més pels seus veïns Monturull o Tossa Plana. Descripció de l’itinerari. Sortim del Refugi del Cap del Rec (1.986 m), a l’estació d’esquí nòrdic de Lles, en direcció nord-oest per un corriol força fressat (que amb neu és un circuit per a raquetes) i convenientment senyalitzat amb pintura groga i negra com a itinerari nº 18. Passem per entremig d’un bonic bosc i en 50’ ens plantem al refugi del Pradell (2.115 m) per sobre del que trobem la pista que, del Cap del Rec, mena a les Pollineres. El Tossal Bovinar, en direcció nord-oest, és el més destacat i evident. Seguim la pista a l’esquerra (en direcció a ponent, o a les Pollineres) uns centenars de metres fins que creua el torrent de Setut i gira a migdia. Llavors l’abandonem enfilant-nos per un prat. A partir d’aquí marxarem sense camí fressat ni fites de referència. Sobre nostre, a ponent, el Serrat dels Cugots, cobert per la pineda, s’estén cap al nord fins a la falda del Tossal Bovinar. Ens cal anar a cercar el collet entre aquest serrat i el tossal, allà on acaba el bosc i comença el roquissar, marxant en direcció nord-oest. A les 2h abastem el collet (2.460 m). Fins aquí, tot i havent superat quasi la meitat del desnivell, el pendent ha estat moderat. Ara comencen els trams més forts. Girem en direcció nord i ens enfilem per un llom herbat que baixa del cimal. Anem deixant enrere els darrers arbres i, a mesura que guanyem alçària, augmenta l’escampall de blocs de granit. Deixem a mà dreta un ressalt rocallós i ens enfilem per un con pedregós que és com un avantcim (2.827 m). Quan el superem, ja albirem el cim sud (2.841 m) que abastem desprès d’un petit pla, a les 3 hores de marxa. El Tossal Bovinar té dos cims, el sud, cobert de grans blocs granítics i un altre al nord, més baix i arrodonit. Ara ens cal davallar en direcció a ponent, per la collada que uneix els dos cims amb el de la Colilla. Passarem per sota el del nord i seguim lleugerament separats del coll, evitant l’estimball del vessant andorrà. Tot el cordal, des de la Tossa Plana fins al Sirvent, te uns pendents generalment suaus i arrodonits per migdia (costat cerdà) que contrasten amb l’abrupte estimball de la cara nord, sobre l’andorrana Vall del riu Madriu. Desprès de passar la part més baixa del coll (2.750 m), tornem a enfilar-nos de valent per un llom, inclinat i net, en direcció al Pic de la Colilla (2.834) al que hi arribem a les 3h 45’. La vista, sense ésser excepcional, és millor des d’aquí que des del tossal Bovinar. Al ponent sobresurt (i destaca per les seves dues torres de telecomunicació) la Torreta de l’Orri. Més propers el Perarafita i el Monturull, sobre l’estany de la Pera. A nord-oest, a penes abastem a destriar per la llunyania, el Comapedrosa i, per darrera, el massís de la Pica. Al nord i sota els nostres peus, la llarga vall del Madriu. Seguint-la cap a llevant hi trobem els estanys Forcat, de la Bova i de l’Illa, formant triangle, sota el circ de Pessons. A ponent, molt propers, per darrera del Tossal Bovinar, el Pic de Setut i el llarg pendís de la Tossa Plana. A migdia la coma del Clot de la Colilla (o Caülla) i un reguitzell de turons que ens separen de la vall del Segre i com a teló de fons, el Cadí. Ens ha tocat un dia “ de luxe”, clar i gens ventós ni fred. Així que dediquem força estona a gaudir de la tranquil·litat del paratge i a la contemplació. Pel retorn tirem pel dret amb rumb fix als Estanys de la Pera com a referència, sense fites ni camí fressat, ni més complicació que la d’haver-nos de calçar els grampons per passar sense ensurts, una llesca de neu dura. Baixem en direcció sud-oest, per un llarguíssim llom que acaba en un inclinat pedregar desprès del qual trobem un praderia amb molleres sobre mateix del refugi dels estanys (2.350m, 5 hores). Parada i “fonda” per cruspir-nos els entrepans. Seguim la pista fent dreceres per estalviar-nos-en les llaçades fins a les Pollineres (2.130 m, 5h 25’). Hi ha un corriol ben senyalitzat i més curt, però passa molt proper al torrent i és tot ell una pista de glaç pel que preferim baixar per la de “terra”. Després prenem la que prové del Cap del Rec que ens retorna al Pradell on hi arribem a les 6h 10’ i altre cop al corriol del matí que, ara en baixada, ens deixa al punt inicial a les 6h 45’ de marxa efectiva, quan en fa 8 que hem començat l’excursió.
Tossal Bovinar des de la Colilla
L’abrupta cara nord de la Colilla
Pics de Setut i Tossa Plana
Baixant als estanys de la Pera
Reportatge fotogràfic complet