Antoni Planas i Vilà	BUSA: EL COGUL I EL CAPOLATELL
Maria Antònia Antich i Bosch	Solsonès
	Població més propera	Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)
	Punt de sortida	Cases de Posada (823 m.)
	Punt més alt	El Cogul (1.525 m.)
	Punt d’arribada	Cases de Posada
	Longitud	14 km.
	Desnivell acumulat	750 m
	Temps	Efectiu 4h 30’. Total 7 hores.
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Precària. Corriols ben fressats excepte un tram
	Cartografia i	ICC. Mapa Comarcal. 35 Solsonès (1:50.000)
Les Cases de Posada	documentació	“La Vall de Lord i el seu entorn” Jaume Fruitós
		i Sayol. Emedós Disseny 2004
	Punts d’aigua	Solament al inici (Font de les Cases Baixes).
	Més informació	8ena. Caminada Popular de la Vall de Lord
		Itineraris per caminar. C. E. 2x2 Santpedor
		Busa per la Vall d’Ora. Toni Planas.
		J. Burgueño a Societat Catalana de Geografia
		Natura i aventura. Passeig històric pel Pla de Busa
	Data i climatologia	9 de juny 2007. Assolellat amb boirina. Xafogós.
Cogul Capolat i Capolatell

Reportatge fotogràfic complet

Aquest itinerari circular ens permet recórrer les cingleres nord occidentals de Busa i pujar al Cugul, punt culminant de la serra. L’altiplà de Busa, entre els rius Aigua d’Ora a llevant i Cardener a ponent i les serres de Bastets i dels Llengots al nord, està envoltat d’impressionants cingleres per totes bandes. De relleu planer com correspon a un altiplà, la orografia més accidentada correspon al nord amb els serrats de La Llebre, El Cogul, el Capolat i el Capolatell. El pendent suau que tenen vers migdia contrasta amb la verticalitat de les parets de la cara nord. No fou fins mitjans del segle passat que va obrir-se la primera pista per accedir al Pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. Son aquests antics camins i graus, ara solament transitats per excursionistes, els que aprofitarem en els diferents recorreguts a peu que podem fer per un indret on les abruptes formes de la roca conglomerada li atorguen una singular bellesa. Al Pla de Busa actualment solament hi resta un mas habitat, el Rial. Al segle XIV n’hi havia disset i a les primeries del XIX, en restaven cinc amb una seixantena d’ànimes, a redós de la parròquia de Sant Cristòfol una esglesiola força ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l’any 1758. El caire de talaia inexpugnable va fer del Pla de Busa un bastió militar durant la Guerra del Francès i les Carlinades. El mariscal Luis Roberto de Lacy Gautier, Capità General de Catalunya, promulgà un decret l’any 1811 per reclutar soldats per a lluitar contra els francesos. Aconsellat pel coronel solsoní Francesc X. Cabanes i Escofet, Busa fou destinat a campament d’instrucció i reraguarda segura. S’hi arribaren a concentrar fins a 8.000 homes, allotjats en barraques de fusta. Es fortificaren entre el 1.811 i el 1.812, amb murs i talaies de defensa, els punts més febles com els graus de la Guàrdia i de la Creu on encara hi resten alguns vestigis. Aquests treballs foren projectats pel matemàtic i geògraf Agustí Canellas i Carreres de qui es conserva un mapa de Busa. Per ell sabem que al Cingle de la Creu hi havia instal·lat un telègraf òptic i que Ca l’Artiller era un polvorí. Però de tota aquesta història militar, el que probablement més ha quedat a la memòria popular és l’esperó del Capolatell, conegut per la Presó de Busa. Separat de la cinglera per un profund esvoranc, s’hi accedia per una passarel·la de fusta (avui de ferro). Aïllat per parets verticals i clivellat de profundes escletxes, fou destinat com a presó dels soldats napoleònics. La llegenda narra que alguns, en no poder resistir-ho, es llançaven al buit cridant “Mourir á Búsa et resurgir á Paris”. També diu que els llops que rondaven pels verals de Casa Llobeta feien la resta. L’itinerari proposat és una variant del de la 8ena Caminada Popular de la Vall de Lord (any 2000). Transcorre la major part per corriols, però també te alguns trams de pista i camí carreter. La senyalització és en general precària però el camí és ben fressat i força evident. Excepte un tram abans del mas de Trasserra, que pot resultar perdedor. Descripció de l’itinerari. A la dreta de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, per l’embassament de la Llosa del Cavall, hi ha una zona d’aparcament a l’alçada de l’alberg de Les Cases Baixes (Cases de Posada). Un cartell indica el inici del camí a Casa Llobeta i Busa. (823 m). Un corriol ben fressat, senyalitzat amb estaques de fusta i pintura groga, puja fort en direcció sud-est entremig d’un bosc de pins, roures, blades, boixos i ginebres. Aquest és el tipus de vegetació que ens acompanyarà la major part del camí, excepte algunes fagedes que trobarem a les obagues sota el Cogul i la Canal de Casa Vila. Quan abastem el marge dret de la torrentera que baixa del grau de l’Areny, el camí fa un gir de 90º per encarar el grau de Casa Llobeta (960 m) i segueix en direcció nord-est. Aviat trobem parets de pedra seca, marges d’antics camps de conreu que ens indiquen la presència del primer mas, Casa Llobeta, en estat semi ruïnós. El deixem a l’esquerra i al cap de pocs metres arribem a l’ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victòria, igualment en lamentable estat i vora la casa de Capdevila, de la que solament en resten dretes algunes parets. (25’ de marxa, 1.010 m). Aquí el camí senyalitzat inicia una marrada vers el nord, seguint un camí carreter que surt al costat de l’ermita. Però podem estalviar temps creuant per entremig de les antigues feixes de conreu en direcció a sol ixent. Passades les feixes entrem de nou al bosc i la pista que, procedent de la carretera de la Llosa del Cavall, puja a Busa pel Coll d’Arques, on retrobarem les estaques de senyalització. Solament per curiositat, seguim uns pocs metres aquesta pista a mà dreta, vers migdia, fins a l’alçada d’un cartell que indica “Ruta de Busa, 1.032 m.”. Del costat mateix en surt el camí que s’enfila a Busa pel grau de l’Areny, senyalitzat també amb les estaques i pintura groga que ens han guiat fins aquí. Aquest és el camí pel on retornarem. Ara però, prenem la pista en sentit contrari, a l’esquerra, vers el nord-est, en baixada. Arribem a un punt on la pista fa un revolt de quasi 180º. Just aquí un corriol s’endinsa per l’obaga i segueix en moderada baixada i, com una prolongació de la pista, també en direcció nord-est. Rebutjarem alguns corriols a dreta i esquerra per seguir pel més fressat, sempre en la mateixa direcció pel marge esquerre del torrent, fins abastar-ne la llera (1.000 m) i un cop allí, ens enfilarem per l’altre marge. Aquest pot resultar el tram més perdedor dons el camí no és massa fressat i hi concorren altres corriols. Seguirem en direcció nord-est però ens caldrà fer una llaçada. Arribem a una pista que prové també de la carretera de l’embassament i ja podem albirar davant nostre el mas enrunat de Trasserra, als peus de les capricioses formacions del Serrat dels Llengots que li serveixen d’abric. (1h 10’ 1.100 m.). Des de Trassera, seguim la pista a la dreta, vers sol ixent. En suau pujada passem pel Coll de Trasserra. S’estreny a mesura que s’accentua el pendent, fins esdevenir un corriol ben fressat als pujadors anomenats del Purgatori (que fan honor al seu nom). Sempre en direcció a llevant, ens encaixonem entre una successió d’esveltes agulles (les més altres de la Serra de Bastets) a l’esquerra del camí que les ressegueix a frec i la cinglera del de Busa a la dreta, per entremig d’una espessa fageda. Abastem un collet ressenyat al mapa topogràfic com Coll de la Vera (1h 41’ 1.335 m). El Cogul queda a migdia, sobre els nostres caps. El corriol gira 90º vers migdia i, més planer, encara el marge esquerra de la torrentera a llevant del Cogul, fins abastar la base de la canal de Casa Vila. Sembla que en passi de llarg quan a mà dreta trobem un altre corriol, senyalitzat per un cartellet clavat a un pi, que prenem. El camí que deixem mena al grau de Vilamala i la vall de Valielles. Pel nou corriol ens endinsem a la canal, passem per sobre el relleix d’una roca. Aquí hi ha la font de la canal de Casa Vila que és mes aviat un filet d’aigua que s’escorre per una fissura. En fort pendent anem trescant per la canal fins abastar el coll (2h 10’ 1.450 m). Si seguim uns pocs metres vers migdia, als nostres peus hi veurem tot el Pla de Busa amb la casa del Rial (casa Vila ens queda amagada) la font de l’Espedraguer i l’ermita de Sant Cristòfol. Prenem un corriol a mà dreta que, ran de la cinglera, s’enfila suaument per un pedregar fins el Cogul, punt més alt de la contrada (2h 30’ 1.525 m). El turó que queda a llevant, a l’altre costat de la canal, és de La Llebre. Gaudim d’una vista excel·lent al nord, vers els Prepirineus, de ponent a llevant: El Puig Sobirà, el massís del Port del Compte, La Serra del Vert, El Pedraforca i la Serra d’Ensija. I mes properes, als nostres peus, la serres dels Llangots i de Bastets. Anirem resseguint el fil de la carena, vers ponent, per un corriol força evident amb senyals de pintura verda, que va pendent alçària i que ens deixarà al Mirador de la Creueta on hi ha una taula d’orientació (2h 30’ 1.350 m). Aquest punt és un mena d’istme. A migdia s’enfonsa com un tall la torrentera per la que baixarem el grau de l’Areny separant de la resta per ponent, l’esperó del Capolat i encara més enllà, el del Capolatell. Un ben fressat corriol que segueix vers ponent, indicat per un cartell ens hi mena en poc menys de 20’. Travessem la passarel·la metàl·lica i de seguida som a la punta de la cinglera des de la que gaudim de magnífiques vistes sobre la Mola i la Vall de Lord i el pantà de la Llosa del Cavall. A migdia de l’esperó hi ha l’avenc del Capolatell. De fet tot ell està clivellat de profunds esvorancs. Retornem al mirador. En surten dos corriols vers migdia. El més fàcil és anar-se’n pel de l’esquerra, més fressat, però que va girant a llevant i ens portaria a Casa Vila. El que hem de prendre és el de la dreta, menys evident i marcat amb fites que marxa paral·lel a l’altre durant un tram per anar-se’n separant. En suau baixada, sempre vers migdia, arribem a un pla entre pins: el Boïgot del Beltran. Aquí retrobem les estaques de senyalització i girem 90º vers ponent seguint una pista que deixem ben aviat per prendre un corriol a la dreta que gira a nord i s’encara al grau de l’Areny. És ben fressat, senyalitzat amb les esmentades estaques i pintura groga. Passada la llera del torrent, girem a sud-oest entremig d’una vegetació frondosa. Passem pel costat d’unes balmes i per sota unes gran roques despreses. En continuada baixada, per entremig del bosc albirem els plans de Casa Llobeta. Sortim del bosc i anem a parar a la pista i al costat del cartell que hem vist a l’anada (3h 40’, si no hem visitat el Capolatell 4h 20’ si hi hem anat). Retornar al punt del començament ens suposarà 20’. Total 4h 50’ de marxa efectiva visita al Capolatell inclosa.