EL RIU AIGUA DE VALLS I EL PONT CABRADÍS (SOLSONÈS)
Longitud
Desnivell acumulat
Recorregut Torrent De Sant Martí, Gorg de
l’Olla, Molí de
Temps Anada: 2h (efectives de
marxa, descomptant les parades habituals).
Dificultat Baixa. Transcorre corriols i
pista forestal, en alguns curts trams enquitranada.
Senyalització Petits cartells amb fletxes
vermelles. Però no cal. La ruta és evident i els corriols ben fressats.
Documentació Rasos de Peguera i Serra d’Ensija Mapa
(1:25.000) i guia excursionista. Editorials Alpina i Geo/Estel.
“
Més informació Fitxes
Vèrtex. Jaume Fruitós i Sayol. FEEC
|
|
|
Situació del recorregut al nord est de |
|
|
|
La primera excursió del nostre cadell |
|
|
|
Presa prop del Molí de la Corriu |
|
|
|
El Pont Cabradís |
|
|
|
Els embassaments |
|
|
|
Gorg de l’Olla |
|
|
|
Antic Molí de la Corriu |
|
|
|
Les cristallines aigües del Torrent Fondo |
El Riu Aigua de Valls neix prop de Gósol i
passat el Pont Cabradis, a tocar Bonner, entra al Solsonès per una estreta
vall. Desguassa al marge esquerre del Cardener, al Pantà de
El de Cabradís és un
pont natural d’una trentena de metres d’alçària, format probablement per la
tosca acumulada de les fonts que obliga al riu a fer-se pas a través d’una mina
natural d’una vintena de metres de llargària.
La vall, molt tancada, és situada en un racó
allunyat de nuclis habitats. Hi ha pineda, però també zones de fageda i boix. D’aquest
darrer exemplars de considerable grandària. Envoltada per alts tossals de
conglomerat i cingleres de parets verticals per on s’hi escolen torrents,
sovintegen els salts i gorgs. Tot plegat dóna al paisatge una bellesa singular
i salvatge. L’aprofitament hidroelèctric amb dues preses, una central, les
canonades i pistes de servei ha malmès però, part del seu encant.
Itinerari
És un recorregut lineal, la tronada és pel
mateix camí. Es fa en poca estona, te poc desnivell i no ofereix dificultat per
a l’excursionista habitual. Nosaltres varem trigar-hi mes doncs portàvem un
cadell de tres mesos el Black, en la
seva primera sortida. Es pot fer en qualsevol època de l’any. Força ombrívol.
Casa Nova de Valls. Podem deixar el vehicle a un revolt de la pista
que de Casa Nova de Valls es dirigeix a
Seguim ara per un a pista -enquitranada durant
un curt tram- que mena aigües amunt pel marge esquerre fins a trobar per la
dreta una altra, també enquitranada, que prové de Sant Romà i Sisquer. Una
opció és venir amb vehicle fins aquest punt i començar-hi l’excursió. Poc més endavant
trobem la segona resclosa i embassament. Nodreixen d’aigua, per sota la pista
per la que hem vingut, a la central del Molí de
Al cap de poc trobem a mà esquerra una escala
de fusta que cal deixar. Seguir-la, segons hem llegit, menaria per un corriol
sota la cinglera a la enrunada Torre de
Aigüesjuntes.
El camí arriba a l’alçada del Torrent Fondo. Hem de prendre el ramal que gira
sobtadament a l’esquerra i baixa en direcció al riu. Les aigües cristallines
d’aquest torrent s’escolen pel marge esquerra del riu. Per l’altre marge un
segon torrent també hi baixa: Aigüesjuntes és el nom
del lloc que mereix parada i fonda.
Després travessar a gual el Torrent Fondo i seguir
un curt tram per seu marge esquerra. Aviat ens en apartem i comencem a
enfilar-nos: El corriol es torna més escarpat i ens va separant del llit del
riu. Aquest és el tram on abunda més el boix amb exemplars força grans. Deixem
de pujar, dins el bosc es forma un petit planell i el corriol es divideix en
tres. Som just sobre el Pont Cabradís. Si seguim per la dreta trobarem
la font al peu d’un roure. Podem abocar-nos a la cinglera de la banda nord i
veure com el riu s’amaga per sota els nostres peus. Baixar fins al llit del riu
per aquesta banda de l’entrada és més difícil. Millor fer-ho per la banda sud,
la de la sortida d’aigües, on el pendent és moderat.
Alternatives. Es pot escurçar la ruta anat per la pista de
Sisquer i deixant el vehicle a l’alçada de la segona presa. També pot fer-se
des del llogaret de Feners al terme municipal de Saldes passant per Bonner.
|
|
|
Track
per a Ozi |
Maria Antònia Antich i
Bosch
23 de juliol de 2005