DE L’ESQUIROL A CABRERA (OSONA)

Longitud 19,5 km

Desnivell acumulat 600 m.

Recorregut L’esquirol, Cantonigros, Cabrera i retorn a l’esquirol pel Coll de Vidrier i el Serrat del Feu.

Temps 5h (efectives de marxa, descomptant les parades habituals). Totals 7h 15’

Dificultat Baixa. Transcorre per senders i corriols de muntanya però també per pistes i un tram per pista enquitranada.

Senyalització Alguns trams amb senyalització diversa. A les principals cruïlles hi ha retolació vertical. Altres trams, ni una cosa ni l’altre: Cal anar proveïts de mapa o conèixer la comarca. Els corriols i senders son en general força fressats.

Documentació El Collsacabra. Mapa topogràfic/excursionista (1:25.000) Editorial Piolet.

Puigsacalm-Bellmunt, Mapa (1:25.000) i guia excursionista. Editorials Alpina i Geo/Estel.

Més informació Santa Maria de Corcó/L’Esquirol

Cantonigros

Excursions Zona Sau Collsacabra

Situació del recorregut

La riera de les Gorgues

La Foradada

Taula d’orientació de Cabrera

ITINERARI

Santa Maria de Corcó (L’Esquirol) (716 m) S’hi arriba per la carretera C-153 entre Vic i Olot. Entrem per l’accés nord i a mà dreta trobem un petit aparcament. Marxem per la carretera de Tavertet, travessant el pont sobre la riera de les Gorgues i pujant fins al capdamunt del carrer del Pont, tornem a trobar-nos la carretera que prenem a l’esquerra. A un cent metres, just on trobem informació de senders, surt una posta a la dreta que prenem. Passem per davant el mas del Campàs i prenem una altre pista que marxa a la dreta vers sol ixen i que al cap de poc esdevé corriol.

Riera de les Gorgues El sender –molt fressat- marxa pel marge esquerra d’aquesta riera que ha format una profunda gorja coberta de vegetació, sobretot alzines. El camí passa a mitja alçada sobre grans blocs petris. Construir-lo deuria ésser una tasca àrdua, però amb aquesta constitució resisteix molt be l’erosió. Resulta una delícia caminar per aquesta contrada. Al cap de poc trobem indicat a mà esquerra la font de Les Fontiques.

La Foradada Quan ens acostem a Cantonigros, per l’esquerra del camí surt un trencall indicat com La Foradada. El seguim un curt tram i llavors davallem per un corriol que ens mena amb un salt d’aigua i un gorg on l’erosió de la roca ha configurat un indret bellíssim. Poc abans del salt diversos torrents s’ajunten per formar la riera de les Gorgues.

Coll del Bram Reprenem el camí vers sol ixen cap a Cantonigros (936 m). Passem pel costat del camp d’esports i en direcció nord, cerquem la sortida del poble passant pel costat de la Formatgeria. Fem un tram de carretera fins al pont de la Rotllada i prenem la pista que marxa pel marge dret de la riera en direcció al mas d’Aiats. Abans d’arribar-hi un cartell ens indica que hem de prendre un corriol que s’enfila a l’esquerra i entra en una fageda. Fort pendent. Diversos corriols ens poden despistar. Cal seguir unes marques blaves i prendre, entre les alternatives possibles, aquelles que ens menen per l’esquerra en el sentit de la marxa. Arribem al Coll del Bram (1.179 m.) que és un creuament de camins i lloc on poder deixar el vehicle els que hi arriben des del Collet de Can Vidrier. Per sobre ens queda el penya-segat de la mola de Cabrera. Podem optar per pujar-hi per les escales o prendre el camí menys costerut que, per la dreta i en direcció nord, busca enfilar-s’hi per darrera. Aconsellem la primera alternartiva.

Santuari de Cabrera

Cabrera (1.299 m). Punt més alt de l’excursió. Sobre el penyal hi ha el santuari i una hostatgeria. En direcció nord anem fins a la taula d’orientació (1.307 m) que hi han instal·lat els “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”. És un mirador excepcional de les muntanyes de la Catalunya nord-oriental, amb 360º de visibilitat. En un dia clar podríem albirar muntanyes molt llunyanes i repassar les del pre Pirineu (Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Moixerò...) i tota la serralada pirinenca occidental amb el Canigó destacat. En direcció nord i a primer terme sobresurten la Serra de Bellmunt, la de Curull i la de Llancers. Darrera seu el Puigsacalm.

Collet del Cal Vidrier (979 m) Podem iniciar el retorn davallant altre cop fins al Coll del Bram i prenent un corriol que surt en direcció a ponent cap al Collet del Vidrier i Sant Julià. Nosaltres recomanem anar-hi donant la volta al penyal. El camí és més llarg però val la pena. Cal prendre el camí que comença a davallar per sota la taula d’orientació i, arribats a la cruïlla de camins, prendre el corriol que marxa vers el nord-oest i ressegueix el penyal per a després enfilar-se per la carena i passar per dins d’una bonica fageda. Hi ha diverses alternatives però els corriols solen ésser força fressats i els que no estan senyalitzats amb pintura. Els encreuaments estan indicats amb cartellets. Sortint de la fageda comencem a davallar pel solell fins arribar a Collet de Cal Vidrier.

Cal Feu (766 m). Al Collet s’acaba el corriol i comencem a caminar per pista de terra batuda. Entre aquí i Cal Pous hi conflueixen diverses pistes. També hi senyalització de senders. Entre altres indiquen un camí de retorn a l’Esquirol que, passant per Sant Julià, ens mena pel mateix camí que hem fet a l’anada. Cal estar doncs molt atent: és fàcil prendre un camí diferent al que ens interessa. Hem de seguir els senyals que indiquen el Camí Ral de Corbera a Manlleu i que, pel Serrat del Feu, ens menaran a la masia d’aquest nom. La pista que hem de prendre marxa en direcció sud-oest per la carena. Quan ja albirem el mas, encara molt per sota nostre, cal estar atents doncs la pista fa un gir i baixada a la dreta. Nosaltres l’hem d’abandonar per l’esquerra i prendre un corriol poc evident, que fa drecera. Retrobem la pista i passem pel costat de la granja i més enllà la casa. Trobem una cruïlla i seguim un tram enquitranat sempre vers migdia. Desprès d’una altre cruïlla que per l’esquerra ens menaria a la Parra, abandonem la pista i, per la dreta, prenem un camí que ens porta a uns dipòsits d’aigua i dallí un corriol ens deixa just davant l’entrada nord de l’Esquirol on ens hi espera una bona ratafia per a refer-nos de l’esforç.

Track i WP per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

7 de maig de 2005