Antoni Planas i Vilà	VALL DE CAMPCARDÓS
Maria Antònia Antich i Bosch	Cerdanya
	Població més propera	Porta (Cerdanya)	Retall mapa de la Cerdanya d’Editorial Alpina amb l’itinerari
	Punt de sortida	Porta (1.511 m.)
	Punt més alt	Portella Blanca d’Andorra 2.519 m.
	Punt d’arribada	Porta
	Longitud	9,75 km anada. Retorn pel mateix camí.
	Desnivell acumulat	1.008 m.
	Temps	Anada: entre 4 i 5 hores, segons estat de la neu.
		Tornada 3h 30’ (1)
	Dificultat	Mitjana, atesa llargària i desnivell.
	Senyalització	GR 7/107. Bona. Pintura i fites.
El Peiraforca al fons	Cartografia i	Editorial Alpina/Geo Estel. Tossa Plana Puigpedrós.
	documentació	Guia d’hivern. Mapa (1:25.000). Itinerari 24.
		Guia Alpina. Itinerari 11.
		Sua Edizioak Cerdanya. Itinerari 22.
		Mapa (1:25.000) M.Angulo/A.Brosel
		Editorial Sinopsis. La Cerdanya, excursions
		amb raquetes. Manel Figuera. Itinerari 14.
		IGN Carte de Randonée 2249 OT (1:25.000)
	Punts d’aigua	Ribera de Campcardós (tot el recorregut)
	Més informació	Reportatge fotogràfic a la-rando.com
	Data i climatologia	28 de gener 2007. Assolellat i fred.
L’Esquella i Pics de Fontnegra

	Tancada al nord per la Serra de l’Orri de la Vinyola, amb pics com els de Fontnegra, de les Valletes i Fontfreda, i a migdia pel circ d’Engorgs i el massís del Puigpedrós, amb el Peiraforca o el Roc Colom, és una vall de configuració típicament glacial. A ponent, la Portella Blanca d’Andorra la separa de la Coma d’Engaït, a la capçalera de la Vall de la Llosa. I el Port de Fontnegra, dels Pics d’Envalira. Orientada de ponent a llevant, és recorreguda per la Ribera de Campcardós, tributaria del marge dret del Querol, a l’alçada de Porta. És una de les valls cerdanes “imprescindibles” per a l’excursionista. No endebades apareix ressenyada a totes les guies. Solitària i despoblada, els pics que l’envolten cauen sobre ella per parets i canals verticals, especialment a migdia, amb l’agresta cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom, conferint-li un aspecte sever, quasi feréstec. Malgrat això i probablement perquè, per la seva orientació, aquestes mateixes muntanyes la protegeixen de les ventades, ha estat antigament una vall molt aprofitada per a l’agricultura i la ramaderia. En donen testimoni els avellaners, les feixes i cledes envoltades per marges de pedra en sec, les cabanes i sobretot el camí carreter que encara conserva bona part del seu empedrat. Vestigis escampats profusament per la meitat de la vall propera a Porta. La Portella Blanca, límit fronterer entre els estats andorrà, espanyol i francès, deuria ésser, probablement, un punt important de pas de la contrada dons, a través de la Coma d’Engaït es comunica amb la Vallcivera i la Vall del Madriu vers ponent i la de la Llosa vers migdia. Recorreguda pels GR 7 i 107 (Camí dels Bons Homes), transitar per aquesta vall resulta una atractiva excursió per sí sola o com a pas per fer els Pics d’Envalira, a qualsevol època de l’any. El darrer cop que l’havíem visitada fou a les darreries de l’estiu, fa un parell d’anys, tot fent el Camí dels Bons Homes. El recorregut, sempre pel fons de la vall i prop del riu, no presenta cap pas compromès ni exposat, amb un pendent moderat però constant per superar un desnivell superior als 1.000 metres. Amb neu és un itinerari molt apropiat per a emprendre’l amb raquetes o esquís. Ara be: les guies adverteixen que si n’hi ha molta, el tram entre la darrera tanca i la cabana, a la falda del Pic de les Valletes, pot estar exposat a un alt risc d’allaus. A partir de la cabana la vall s’obre i minva el perill. Però fins a la data aquest, a diferència del passat, no és un hivern de neu. I la dèbil precipitació de fa una setmana, seguida d’una gran ventada que la va escampar cap a les fondalades, va fer que ens calgués carretejar les raquetes a la motxilla. Massa poca per calçar-nos-les, suficient per procurar-nos alguns ensurts quan trepitjàvem les sovintejades plaques de glaç de qualsevol recorregut hivernal prop de l’aigua. Sense més conseqüències que les d’algunes rebolcades dons, com hem dit, l’itinerari no te punts compromesos. Malgrat que el camí és ben senyalitzat, la neu ens va fer perdre el rastre del corriol i dels senyals en un parell d’ocasions. Degut a això solament varem arribar fins a Pleta de Barrera, a mig quilòmetre de la Portella. Però calia comptar amb el retorn i que el dia a finals de gener encara és curt. La marxa es fa més lenta amb aquestes condicions que no pas en sec o amb un bon tou de neu, quan les raquetes permeten baixar fent-ne força via. Hagués estat ideal arribar a la Portella per poder contemplar els Pics d’Envalira i els del Circ dels Colells, la Vall de la Llosa, la Muga i la Tossa Plana...però segur que sorgirà una propera ocasió. Descripció de l’itinerari. A Porta, davant l’Ajuntament i l’alberg Campcardós, deixem la carretera que mena al Port de Pimorent i travessem la via per sota un pont. De seguida topem amb els senyals del GR que seguim vers migdia, per un camí enquitranat fins travessar el riu Querol. Just passat el pont, hi ha un aparcament on cal deixar el vehicle. A partir d’aquí, la circulació és restringida. Porta (1.511 m). Prenem una pista enquitranada, ben indicada amb cartells de direccions, distàncies i senyals del GR, vers el sud-oest, en pujada. Tot l’itinerari i trencalls, estan ben senyalitzats amb marques de pintura blanca i vermella del GR. A més, sovint trobarem fites. Quan estem a punt d’arribar a unes edificacions amb antenes de repetidors, deixem la pista prenent una curta drecera, per l’esquerra. Aviat la retrobem, però ja sense asfalt. Passem un pas canadenc. Seguim en considerable pendent, tot i ser una pista. A mesura que ens acostem al riu, la pista va girant a ponent i el podent decreix i fins i tot planeja. Però, en general, tot el recorregut serà de moderada i constant pujada. Seguim pel marge esquerra del riu. Creuem una tanca metàl·lica per al bestiar. Aviat un trencall que no hem de prendre, surt a mà esquerra, indicat amb un cartell: va a buscar el llit del riu i ens retornaria a la vall del Querol. Vers ponent davant nostre, destaca altiu el Peiraforca que, com guardià de la vall, observa els nostres passos mentre avancem entre marges de pedra. Darrera seu, el Roc Colom a penes gosa treure el nas. A banda i banda closes, feixes i algunes cabanes. La pista, un antic camí carreter, conserva trams empedrats. Creuem alguns rierols que s’escolen dels pics de Fontfreda i del de les Valletes. El glaç envaeix força trams del camí i ens obliga a prendre precaucions. Aviat, sobre un pujol al mig de la vall, albirem una cabana. La pista ha anat empitjorant paulatinament. Som al Pla de les Comes (1.950 m). La cabana, a l’esquerra del camí, és un refugi de pastors acceptablement condicionada amb lliteres, taula i estufa. Te cabuda per a unes sis persones. És oberta però, pel que hem llegit, no sempre. A partir d’aquí el camí esdevé un corriol que s’enfila més fort per entremig d’un llom herbat. Desprès s’acosta al riu i just abans d’un gran pedregar (o dit altrament, la morena glacial que taponant el riu forma un estany) el travessem a gual, passant al marge dret. Som gairebé als peus del Peiraforca. A la dreta tenim l’Estany Petit. I a l’altra riba, vers els nord-oest, destaca imponent la carena dels pics de Fontnegra i l’Esquella. Travessem, vorejant-les quan podem, unes grans masses de glaç, a la cua de l’estany i ben aviat arribem a l’alçada de l’Estany Gros, que deixem a la nostra dreta, mentre ens enfilem per un llom i abastem una gran plana on el riu fa meandres. Torner a travessar-lo cap al marge esquerra. Malgrat la poca neu, hem pogut fer-ho sense cap problema. Ens acostem a la falda del Fontnegra i enfilem per un contrafort. Ja superat totalment el Peiraforca, a l’altra riba, podem veure la seva cara de ponent i l’agresta cresta fins el Roc Colom. Hem deixat enrere els darrers pins i ara tornem a avançar per centre de la vall i, superades un parell de graonades, abastem un gran pla: Pleta de Barrera (2.350 m), al bell mig de la Coma de Campcardós. Aquí decidim parar, fer un mos i retornar. Resta mig quilòmetre per la Portella y uns 160 metres de desnivell. A Pleta de Barrera, la carena de la Portella Blanca queda davant nostre, vers ponent. S’endevinen les llargues llaçades del camí que hi puja. Si per comptes d’anar a ponent ens enfiléssim cap al nord, passat el port de Fontnegra, quedaríem als peus del gran llom que ens permetria pujar als Pics d’Envalira. A migdia s’alça la cara nord de la carena entre la Tosseta i els Pics d’Engorgs, solcada de verticals canals. Retornem pel mateix camí. En tota l’excursió solament ens hem creuat amb un parell d’excursionistes més. (1) El temps d’anada és estimat: en perdre el camí en dues ocasions, no és indicatiu el que hi varem trigar realment. Amb bona neu se’n passa més via, sobretot de baixada. I a l’estiu, amb la motxilla més lleugera.
Prop de l’Estany Petit
L’Estany Gros
Cresta entre Peiraforca i Roc Colom
La Vall des de Pleta de Barrera
Bressola, Pics d’Engorgs i
Tosseta de l’Esquella
Portella Blanca d’Andorra
Refent forces a Pleta de Barrera
Reportatge fotogràfic complet