Situació del recorregut

CAP DE CREUS (Alt Empordà)

De Port de la Selva a Cadaqués pel Cap de Creus

Longitud                 23 Km. (15 Port de la Selva a Cap de Creus, 8 més fins a Cadaqués)

Desnivell acumulat    no calculat

Temps                    10 h (reals, incloent-hi parades habituals carregats amb motxilles de ruta)

Dificultat                 Mitjana, atenent a la llargària.

Senyalització           Senyals vermells i blancs de GR 11, irregulars i confusionaris. A algunes cruïlles, rètols verticals de diverses administracions.

Cartografia              Alt Empordà (1:50.000) ICC

Més informació         Camins de Tramuntana

                            Cap de Creus On Line

                            Primavera al Cap de Creus

                           

Segona etapa d’un recorregut pel Cap de Creus a primeries de maig on, fent estada a Port de la Selva, varem caminar també per la Serra de Rodes i de Cadaqués, retornàrem a l’inici.

.

Ruïnes de Sant Baldiri de Tavellera

El far del Cap de Creus.

Cala Tavellera, oberta a tramuntana

El camí antic de Cap de Creus

Cala Guillola

Varem perdre força temps per culpa d’una senyalització feta amb poca traça. Una variant del GR 11 a Mas d’en Paltré que salta el pas per Cala Tavellera està senyalitzada amb tant mala fortuna i forma que hi ha profusió de pintura a llocs on el camí resulta evident i s’oblida trencalls gens obvis com el del Mas Vell.  L’estat del GR 11 en aquesta comarca te molt per millorar. L’antic camí de Cap de Creus no és senyalitzat, però no li cal perquè resulta evident. Però just allà on caldria, a cala Guillola, quan fineix el corriol i cal seguir per pista, el cartell no ajuda gens: tot el contrari, sembla que meni passar per la cala i el camí de ronda. Disposàvem d’una ressenya que donava a entendre també que calia passar-hi. Però el camí de ronda és tallat... Havíem demanat informació al Cap de Creus i no ens havien sabut explicar per on redimonis passava el camí a partir d’aquesta cala. 

 

Itinerari.- Sortim de Port de la Selva anant a buscar el GR 11 que segueix una pista sobre el poble, a la banda de sol ixent i de Cala Tamariua. El prenem vers migdia en lleugera pujada i, en poca estona, ens plantem al Mas de Puignau. Ben aviat s’acabarà la pista i seguirem per corriol en baixada fins a les ruïnes de Sant Baldiri de Tavellera. Desprès el camí fa marrada i un gir de 180º per salvar  el Rec Talabre, amb un bonic gorg d’aigua. Serà del pocs llocs que en trobarem durant tot el camí.

 

Passat el torrent arribem a una pista. Els senyals del GR menen a la dreta i el cartell indica per l’esquerra Cala Tavellera i Cap de Creus. Pel GR passarem pel Mas d’en Paltré i anirem a parar més enllà del Mas de la Birba. Caminarem menys però perdrem la cala. Prenem la pista a esquerra i marxem en direcció nord-est fins arran de costa. Pel camí restes de pintura de l’antic GR. Per baixar a la cala prenem un corriol. Marxem de Tavallera enfilant-nos en direcció sud-est per un corriol evident fins a retrobar la pista que ens porta a passar pel costat del Mas de la Birba. Poc més enllà recuperem els senyals del GR i seguim per pista en direcció a sol ixent bona estona.

 

Trobem les ruïnes del mas dels Rabassers de Dalt i desprès de la baixada el dels Rabassers de Baix, ben conservat. Ja albirem el quitrà de la carretera de Cadaquès al Cap de Creus. Però és hora de dinar i fem parada i fonda al costat d’un embassament que fa les delícies d’en Black en poder refrescar-s’hi un dia de calor com el que ens ha tocat. Un concert de granotes i gripaus amenitza l’entrepà.

 

El nom d’aquests masos ho diu tot del mitjà de subsistència de la gent que els habitava. A partir del de Baix ens cal trepitjar quitrà la resta del camí fins al Cap de Creus. En aquest tram tenim l’ocasió per contemplar de ben a prop les curioses formes erosives i colors de les roques del cap que son un dels seus atractius. Parada i fonda al peus del far, descansar una mica i gaudir del paisatge davant una merescuda cervesa.

 

Retornem prenem un corriol que surt a mà esquerra del costat de la carretera i baixa en direcció a cala Jugadora. És un camí antic, ben fressat i evident que marxa, entre parets, contraforts i ponts de pedra en sec, en direcció sud-oest, sempre amb el Puig Paní con a fita llunyana durant uns tres kilòmetres i escaig fins a sortir a una pista de terra batuda, poc abans de Cala Guillola. És un camí per a gaudir-ne: per poc que ens hi fixem veurem els vestigis de les vinyes que en temps reculats deurien cobrir bona part d’aquests paratges. Els tallafocs de la línea elèctrica delaten sota la malesa els marges de pedra i les feixes. Aquest camí deuria ésser en altre temps l’artèria principal d’aquesta contrada.

 

Un cop a la pista, si disposem de temps, val la pena baixar a Cala Guillola. Cal seguir la pista a mà esquerra i prendre desprès un corriol a la dreta. Hi ha diversos cartells que indiquen el camí de ronda, però algun mal intencionat els ha esborrats probablement per evitar que la gent gaudim d’aquest paratge. A la zona hi ha xalets de segona residència i hi deu haver qui cobeja aquesta cala per a ús exclusiu. Si ens hi passegem, trobarem el camí de ronda tallat per la barra d’algun pocavergonya que s’ha dedicar a pintar-hi enganyant-nos que és “privat”, aprofitant-se de la deixadesa de l’administració.

 

Cap de Creus: Cala Jugadaora amb la silueta del Paní al fons

Track per a Ozi

Des de la cruïlla del camí del Cap de Creus amb la pista, per anar a Cadaqués cal seguir-la a la dreta durant uns centenars de metres fins que un altre corriol, a mà esquerra (hi ha un cartell indicador) baixa cap a una torrentera. Si fins llavors havíem marxat en direcció sud-oest, ara hem anat fent un gir de quasi 90º i caminarem vers migdia fins a Portlligat. Sortirem diversos cops a la carretera i caldrà seguir algun tram per quità. Finalment ens enfilarem fins abastar els darrers carrers de la urbanització de s’Alqueria. Cal estar atent als cartells indicadors dons passem per entremig d’aquesta urbanització i pot resultar perdedor. Si ens confonem o algun cartell s’ha perdut, sempre ens queda l’opció de passar per la carretera. Finalment anirem a cercar la llera d’un torrent sec que seguint-lo, ens deixarà a la platja de Porlligat. Desprès pujarem fins a l’església de Sant Baldiri i un cop passada, prendrem a l’esquerra un carreró que en forta baixada ens deixarà davant la badia de Cadaquès.

 

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

5 de maig de 2006