Cavalls del Vent

www.cavallsdelvent.com

El desnivell

Dimecres 22 de setembre
Coll de Pendís
Niu de l'Àliga

Dijous 23 de setembre
Niu de l'Àliga
Cortals de l'Ingla

Divendres 24 de setembre
Cortals de l'Ingla
Prat d'Aguiló

Dissabte 25 de setembre
Prat d'Aguiló
Gresolet

Diumenge 26 de setembre
Gresolet
Coll de Pendís

Tenim la sensació d'haver-ho encertat tot: Tant l'època de l'any com la durada i el repartiment de les etapes. Però sobretot el circuit. Aquesta ruta pels refugis guardats del Parc Natural Cadí-Moixerò ens ha satisfet plenament.

Començar-la pel Refugi Sant Jordi fou un encert. Vàrem deixar el vehicle prop de coll de Pendís per fer-lo servir de "punt d'avituallament" després de les dues primeres i més llargues jornades. A més, acabar amb els Empedrats com a teló de fons és agraït. Dividir-ho en cinc etapes ens va permetre unes caminades adequades a la nostra condició física que és més aviat fluixa. També arribar amb molt de temps als refugis i fer-hi "vida social" i relacionar-nos amb els altres caminants. I sobretot parar sovint a embadalir-nos amb el paisatge i fer moltes fotos aprofitant la complicitat de la climatologia.

Dimecres. Com deia, deixem el vehicle al trencall de la Font Freda, a la pista de Riu a de Coll de Pendís. Passem pel coll i arribem al refugi Sant Jordi (1h 30'). Sense preses prenem un refrigeri i formalitzem la inscripció. En Toni, el guarda, a banda de molt hospitalari te fama de ser bon cuiner, però és massa d'hora per a dinar i prosseguim. Arribem a Coll d'Escriu (2h 30'). Fem la baixada fins a Gréixer per la magnífica fageda i travessem la carretera a Coll de Pal, creuem el riu i a Cal Tinent (915 m) que és una de les cotes més baixes, comencem a enfilar-nos. Per davant ens queden 1.600 metres de desnivell. Arribem a Rebost (5h 45'). Timbrar, dinar i prendre un cafetó. Sense presses: hi ha temps de sobra per arribar al Niu. Tot just entrar nosaltres, dos excursionistes marxen cap allí. Hi trobem a en Francesc, de Girona. Havíem coincidit dies enrera amb ell i la seva esposa l'Olga, a Prat d'Aguiló. S'està preparant per fer els Cavalls en la modalitat menys de 24 hores per a aquest cap de setmana. Coincidirem el dissabte a Gresolet. Recordava el refugi més petit. Però fa tants anys! M'hi fixo be i veig que ha estat ampliat no fa massa. La memòria en aquest cas no em falla. La vista sobre el Berguedà és excel·lent. I llueix un solet que invita a quedar-s'hi. Marxem de Rebost (7h). El camí amb la monotonia dels prats se'ns fa pesat però aviat entrem al bosc i ens anem engrescant. Tot el dia tenim tramuntana suau que ens ajuda a caminar. Pel cantó de migdia la boira omple el fons de les valls i puja molt lentament. Aquí dalt el cel és seré i l'atmosfera diàfana. Ideal per fer fotos.

A la Collada de Comafloriu perdem els senyals i seguim un corriol ben fressat que marxa paral·lel al camí marcat. Cal rectificar i cercar la carena. El vent cada cop bufa més fort. Arribem al Niu (2.510 m) al cap de 10h 15'. És el "sostre" de tot el recorregut. Estic ben refredat. La mandra de parar a posar-me el paravent m'haurà jugat una mala passada. Hi trobem els dos excursionistes que anaven davant nostre a Rebost. Son de Donosti. Farem molta tertúlia amb ells avui i demà en que també coincidirem a l'Ingla.

L'Eduard, l'ajudant del guarda, és d'Igualada i molt trempat. Resulta que ha fet càmping un munt d'anys a Saneja, igual que nosaltres. Però és més jove i no ens coneixíem. M'hagués anat be una dutxa per treure'm la fredor del cos. Però no n'hi ha. És una llàstima en un refugi tant ben fet.

Dijous. La posta del sol des del Niu era un luxe. Tota la nit ha estat bufant el vent de valent. Aquest matí ens caldrà abrigar-nos. El refredat d'ahir ha quedat en no res, però nu vull tornar a temptar la sort.

Sortim a les 9 del Niu i el vent segueix fort. Tot baixada. Al principi tartera que alenteix la marxa, però desprès ja caminem per entremig del bosc. Arribem a Coll de Jou (1h 30'). És el segon que fem dels tres colls més coneguts entre el Berguedà i la Cerdanya. Primer el de Pendís, el de Jou i mes endavant trobarem el Pas dels Gosolans. Els nostres besavis parlaven que les colles de segadors passaven per aquí cap a la Cerdanya. Com en Josep Antich, el besavi de la Maria Antònia.

Desprès del Coll el camí torna a enfilar-se fins a Penyes Altes (3h). La vista avui hi és privilegiada. Al fons de les valls s'hi manté arrapada la boira i les muntanyes surten com esguinçant un mantell blanquinós. Per sobre del mantell podem albirar serralades ben llunyanes. Cap al nord no hi ha boira i els pobles de la Cerdanya, amb Bellver a primer terme, ens semblen tant propers... Amb la vista repassem el recorregut que hem fet fa pocs dies pel Camí dels Bons Homes. La Portella Blanca, tant clara avui i tant emboirada quan ens va tocar passar-la. El vol d'un estol de voltors ens fa embadalir.

Baixem de Penyes Altes. Aquest camí ja ens és molt conegut. Però, per més que passat i repassat un munt de cops, segueix tenint un "no-se-què". En arribar al Pla de Moixeró un gran estol de gralles hi reposa. Ens veure'ns acostar-nos alcen el vol. Per comptes de seguir la carena cap a Coll de Pendís o baixar cap al de la Trapa, girem a nord. Els senyals ens encaren a una torrentera i el camí baixa sense concessions amb un pendent considerable. Es veu que és un sender obert de nou i resulta obvi que és millorable. Després d'una pista i una pujadeta per fi arribem al Serrat del Serrat de les Esposes. A partir d'aquí ens caldrà seguir un bon tram de pista enquitranada per arribar al trencall de la Font Freda. Per dir-ho sense estridències, és la part menys agraïda del circuit. Hom te la sensació d'haver fet uns quants quilòmetres extra per anar a complir un tràmit burocràtic. I clar, no es exactament això el que preteníem... Sort que portem les piles carregades del trajecte del matí entre el Niu i Penyes Altes.

El vehicle ens espera allà on l'havíem deixat. La Maria Antònia no em segueix però jo no m'estic de treure'm la suada amb l'aigua de la Font Freda. Decidim portar el vehicle fins a la barrera, més a prop del coll i així ens estalviarem uns quilòmetres a la tornada. Seguim cap als Cortals de l'Ingla per un sender local que en teoria estalvia temps a la pista. Però no és gens fressat i pintat amb més bona voluntat que encert. Ens arrepentim de no haver baixat per la pista.

Arribem al refugi al cap de 9 hores d'haver sortit. Hem fet les dues etapes més llargues. L'amabilitat d'en Kun (molts ja coneixen el seu refugi com "Cancun"), el bon sopar que ens ha preparat el seu cunyat i el retrobar-nos amb els bascos i fer-la petar tots plegats al voltant de la llar de foc ens deixa com nous. Això i la dutxa de "can Kun".

En Kun ens explica que probablement l'any vinent hom podrà estalviar-se el tram de pista enquitranada i que podrà anar del Serrat a Cortals per sender. Serà molt d'agrair, segur.

Divendres Sortim a 2/4 de 9 dels Cortals. La pujada fins al Coll de Vimboca se'ns fa agradosa. Vegetació exuberant i camí ben senyalat. Sobre això cal dir que en general tot el circuit de Cavalls de Vent no és perdedor doncs la major part del trajecte passa per antics camins molt fressats que coincideixen amb senders ja marcats. Però pel que fa als cercles color carbassa que l'identifiquen pròpiament, hi ha molta disparitat entre uns trams i altres. Aquí es veu clarament la mà dels guardes i els que estan "per la feina" i els que no tant.

Arribem al coll. El temps ha empitjorat. El vent ha canviat i ara bufa de mestral. Porta núvols. No estem segurs de poder arribar a Prat d'Aguiló sense algun xàfec. Sort que el trajecte d'avui és curt. A la banda del Carlit ja hi plou. El camí després del coll va enfilant-se i carenejant, és molt agraït. Pel sud bona vista des del Pradell sobre el l'Ensija, el Pedraforca, el Verd i el Port del Comte. A sud-oest destaca fins i tot la mola de Busa. A ponent, el Comabona ens amaga la resta del Cadí.

Al Pas del Bou, sota mateix del de Tancalaporta passem del Moixerò al Cadí. Un altre estol de voltors, molt més nombrós que el d'ahir, ens entreté una bona estona. Arribem al Pla de les Creus i ja albirem Prat d'Aguiló. Hi arribarem secs. El sender, a l'altre cap dels prats no sempre és fàcil d'endevinar i els senyals podrien ajudar més. Baixem més i salvem unes quantes torrenteres seques. Albirem el primer ramat de cabirols d'ençà que hem començat els "Cavalls". Arribem al refugi, quasi buit, al cap de sis hores d'haver sortit. És d'hora i tenim tota la tarda per descansar i fer-la petar amb els altres caminants que vagin arribant. Haguéssim pogut seguir fins a l'Estasen i arribar-hi amb claror. El xàfec que ja s'anunciava des de primera hora ha fet acte de presència i ens ha deixat el bonic espectacle d'un doble arc de Sant Martí tancat. Solament per això ja ha valgut la pena quedar-nos.

Un pallarès, caminant solitari, fa parada al refugi. Porta quinze dies de viatge en companyia del seu gos i ara vol arribar-se a Estana. No te por del temps insegur: treballa a Andorra com a bosquerol i coneix be la muntanya. Tres joves, dos xicots i una noia, ens demanem pel camí cap als Cortals. Nosaltres no ens hi aventuraríem, però ells son més joves. Tornarem a trobar-los més tart a Gresolet i, tot i que van remullar-se amb el temporal, aconseguiren arribar amb claror. Un altre caminant solitari d'Oliana ha pujat pel Cristall i baixat pels Gosolans. Ara espera un company andorrà per anar fins a Gòsol.

Compartim taula i tertúlia amb una parella de Barcelona i una jove de Terrassa que fan el camí junts des que han coincidit al Niu. És una de les coses que tenen de bo els refugis. La hospitalitat dels guardes no sembla una de les virtuts d'aquest. D'això ja ens en vàrem adonar l'altra volta. Tampoc vetllar pel confort dels estadans: malgrat haver-n'hi altres de lliures se'ns assigna a tots la mateixa habitació.

Dissabte Els pronòstics s'han acomplert i la temperatura ha baixat molt. Sortim d'hora, a les 8 del matí. L'aigua del cóm ha fet una fina capa de glaç i l'herba brilla... He dormit malament i la pujada fins al Pas dels Gosolans se'm fa inacabable. Fins que no comencem a baixar de Serra Pedregosa ens les havem amb el vent més fred de tots els dies.

Un cop al Collell, pista avall, ja comencem a notar els efectes de la festa de la Mercè. Arribem a l'Estassem (4 hores) i més aviat sembla la Festa Major del Pedraforca que la de Barcelona. Ens retrobem amb la parella de Barcelona i la noia terrassenca. Timbrar, prendre un cafè amb llet i començar la forta baixada cap a Gresolet.

El pendent és important però el camí, un dels "de tota la vida" ajuda a fer-ho suportable. A més de ben fressat, senyalitzat i net de malesa. D'especial bellesa ens resulten els indrets per on el camí travessa els torrents de Can Castellà i les Arquedes, així com el grau de l'Estret de Moronta.

Arribem a Gresolet al cap de 6h 30' d'haver sortit. I ens trobem amb una altre de les coses que fan agradables el camí: La Casa Refugi i els seus guardes. Dinem, ens dutxem i ens dediquem a passejar i fer fotos. Feia molt de temps que no hi estava: d'ençà que era minyó escolta. Llavors fèiem nit a l'església. Ara a banda del Santuari i la Casa Refugi hi ha una àrea de lleure molt ben condicionada.

Al caure la tarda i tornar al refugi i ens retrobem amb el Francesc i l'Olga. Ell està molt satisfet: ha fet la "Cavalls" amb poc més de 12 hores. Compartim també taula amb una parella de Barcelona i comentem les incidències de la travessa d'en Francesc i les experiències de cada un de nosaltres a la muntanya. El refugi es ple de gent.

Diumenge Sobre 2/4 de 9 sortim i comencem la pujada fins al Coll de la Bauma primer i de la Bena desprès. Hi trobem un grup que havia fet nit al refugi i que han arribat en vehicle per començar alguna excursió. Tot baixant per la Baga de Mucarols sentim força remor: una columna de cent vint senderistes pugen de Bagà cap a Gòsol seguint el GR 107. Son del Ripollès, de l'Osona i dels Bages. D'entre els bagencs en reconeixem i saludem a tres. Més endavant una altra columna: aquest cop "solament" una vintena. Ens hem creuat amb més gent en un sol dia, que en tota la temporada.

Desprès d'una parada a Sant Martí del Puig baixem cap a Can Cerdanyola, la cota més baixa del recorregut (910 m) i comencem a pujar cap els Empedrats. El Bullidor de la Llet és sec, però les gorges dels Empedrats ens deixen bocabadats. Hi dediquem força estona. Arribem a primera hora de la tarda al Sant Jordi. Recollim el buf i pugem de nou cap a Coll de Pendís a buscar el vehicle.

Bon tros abans de Berga ja fem cua a la carretera així que decidim anar a fer turisme pel baix Berguedà i visitar Montmajor. Tornem a la carretera a l'alçada de Navàs quan el trànsit ja és fluït.

Coll de Pendís
Comencem a caminar

Coll d'Escriu
Sortint de Sant Jordi

Penyes Altes i Moxeró
des de Gréixer

Pedraforca i Moxerò
des del Serrat Gran, tot pujant al Niu de l'Àliga

Coll de Jou
Antigament pas de traginers, contrabandistes, viatgers, segadors ...

La Tossa d'Alp
i el Niu de l'Àliga des de Penyes Altes de Moixeró

Bagues de Riu

Bagues de Riu

Vers el Coll de Vimboca
Sortint de Cortals de l'Ingla