Antoni Planas i Vilà	PIC DE CERTASCAN pel refugi i el coll
Maria Antònia Antich i Bosch	Pallars Sobirà
	Població més propera	Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà)
	Punt de sortida	Refugi de Certascan (2.230 m.)
	Punt més alt	Pic de Certascan (2.854 m.)
	Punt d’arribada	Refugi de Certascan
	Longitud	3,30 km
	Desnivell acumulat	666 mts
	Temps	Efectiu: 2h 30’ (anada) 2h (tornada)
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Bona. Corriols ben fressats i ruta evident.
	Cartografia i	Pica d’Estat/Mont-roig. Mapa (1:25.000) i Guia
Cim del Certascan	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
	Punts d’aigua	Molts. Recorregut proper a torrents i estanys
	Més informació	Refugi de Certascan
		Rutes del Palau Robert
		Valls de Tavascan i Boavi
		Senders del Pallars Sobirà
		Turisme del Pallars Sobirà
		Parc Natural de l’Alt Pirineu
	Data i climatologia	24 i 25 de juny 2007.
		Núvol primer dia, assolellat i molt ventós segon.
Estany de Certascan

	Aquest és un dels més clàssics i concorreguts cims dels Pirineus, partió entre el Pallars Sobirà i l’Arièja. Anomenat també Tuc de Sertascan. Fàcil i agraït (al menys a l’estiu) tot i que varem pujar-hi un dia que hagués calgut posar-se pedres a la motxilla perquè no se’ns endugués el vent, sobretot al coll. No trobarem passos compromesos ni aeris, excepte a la cresta entre el cim sud i el nord. Entre les diverses opcions, les més habituals son per ponent des de Quanca i els estanys de Guerosso o per llevant, pel refugi i l’estany de Certascan. Totes dues força llargues i amb molt desnivell. Nosaltres varem triar l’opció més còmoda, partint-ho en dues jornades: el primer dia anar fins al refugi i el segon pujar al cim i retornar al punt d’inici. Per accedir al refugi també hi ha diverses opcions. Algunes estan explicades a la seva pàgina (vegeu l’enllaç de dalt). Del costat de la Presa de Montalto en surt una pista, en acceptable estat que, pel marge dret del riu de Certascan, s’enfila fins a la Canalada. Allí es pot prendre un corriol que va a buscar el Camí de Llurri. Durant un temps fou de peatge a l’estiu, però nosaltres l’hem trobada sempre tancada. Probablement ara solament s’hi pugui accedir mitjançant servei de taxi. Informeu-vos-en a Lladorre, al refugi o als diversos serveis de taxi (mireu-vos els enllaços de l’encapçalament). Deixant el vehicle poc més enllà de la presa de Montalto, travessem la barrera i seguim caminant per la mateixa pista fins al Pla de la Borda. Passat el pont comença un camí que s’enfila pel marge esquerra del riu de Certascan però, com a mínim al inici, és força confós i nosaltres no varem poder trobar-lo (hi ha disponible un fitxer de georeferència a la web del refugi). L’opció més clara i fàcil (malgrat no aparèixer al mapa) és seguir l’enllaç dels GR 10 i 11 i l’ARP pel Port de l’Artiga, que surt de Tavascan i passa per Montalto, el Pla de la Borda i, a partir de la Pleta de Tornapigol, coincideix amb el camí de Llurri. A la Vall de Cardós hi ha moltes possibilitats d’allotjament: Cases Rurals, Càmpings, Fondes i Hotels. Durant la nostra estada ho férem a Tavascan a l’Hotel Llacs de Cardós, on si sou de la FEEC, us faran descompte. Admeten animals. Fent nit al refugi i la per la cresta entre els dos cims, no ens va semblar apropiat endur-nos el nostre Black. Als prats propers a la pista entre Tavascan i la presa de Montalto hi hem vist instal·lats alguns campaments d’agrupaments escoltes. El recorregut fou entre un diumenge i dilluns. El primer dia coincidirem amb una altra parella pel camí i tres bascs i un francès al refugi. El segon dia no ens creuarem amb cap altre excursionista. Descripció de l’itinerari. Partim de Tavascan per una pista en no gaire bon estat però que, amb precaució, és apta per a tota mena de vehicles. Marxa vers el nord-est 6,3 quilòmetres (uns 25’) pel marge dret de la Noguera de Lladorre fins poc més enllà de la presa de Montalto (1.410 m). Allí cal deixar-hi el vehicle. Seguim a peu per la pista per la que hem vingut, creuant la tanca. Des de Tavascan ens guiem pels senyals blancs i vermells de l’enllaç dels GR 10 i 11 i l’ARP. El camí és planer pel marge dret del riu i el indret molt bonic. Travessem per un pont el riu de Certascan que baixa per la nostra esquerra. Aviat abastem el Pla de la Borda. A l’esquerra un pal de fusta ens assenyala que hem de deixar la pista, que continua fins al Pla de Boavi, per un poc fressat corriol que surt per aquella mà. A pocs metres, podem veure la borda. Seguim (ens caldrà parar-hi força atenció) els senyals del GR pintats a les pedres i comencem a enfilar-nos, endinsant-nos al bosc, primer vers el nord, desprès vers el nord-est. El camí ja és més fressat i als senyals del GR s’hi afegeixen punts vermells i fites. Si ens hi fixem, veurem que és un antic camí de bast amb alguns contraforts i graus guanyats a la roca. Ens hem anat enfilant i ara tenim sota els nostres peus, a mà dreta, el preciós Pla de Boavi. Podem veure com s’hi estimben els torrents pels salts de Romedo i de Broate. El camí segueix vers el nord i desprès gira a nord-oest per la Solana de Llurri, per deixar-nos a la Pleta de Tornapigol i les bordes de Llurri (1778 m., cabana de pastors en bon estat). Deixem la cabana a l’esquerra i marxem vers el nord. Sobre nostre, a la dreta, la pista que va de la Canalada als Estanys de Romedo. Ens hi anirem acostant i la creuarem. Ben aviat albirem els salts del riu de Certascan i la pista que puja també des de Montalto, per l’altre marge, a la Canalada. Anem guanyant alçària quan albirem al fons a l’esquerra, sota el salts del riu, les dues preses que en recullen l’aigua per al complex hidràulic subterrani de l’Alt Cardós. Davant nostre s’alça el Pic de Punturri. Perdem uns metres i arribem a una cruïlla de camins (2.072 m): a l’esquerra el corriol que baixa a la pista de la Canalada. A la dreta el GR que segueix cap els estanys de Romedo i de recte, vers el nord-oest, el que mena al refugi. El camí va girant a ponent per la falda del cim de Punturri, creuem un parell de torrents i arribem a la vora del riu Certascan que salta vigorós a la nostra esquerra. Ben aviat atenyem l’estany de Baix de Certascan i albirem el refugi, al fons (2.230 m). Hem trigat 3 hores de marxa efectiva per fer uns 4 quilòmetres, amb un desnivell de 816 m. Més del que ens caldrà per pujar al cim. La segona part, la pujada al Certascan, la iniciem marxant vers ponent des del refugi per un ben fressat corriol, senyalitzat amb pintura verda i fites que voreja el llac per la banda de migdia. Desprès d’una gran fita, ens cal resseguir el Riuet de Serra Plana. Passarem d’un marge a l’altre més d’un cop i creuem alguns torrents que s’escolen de les congestes. Fins aquí el camí te poca pendent i fins i tot alguna baixada. Sempre vers ponent, el camí ens encara a l’ampla canal per on hem d’enfilar-nos. Davant nostre, a l’esquerra, el Pic de Guerosso que per un collet queda separat de l’esvelta Agulla de Guerosso. A la dreta i més baix, el Coll de Certascan. Més a la dreta el contrafort del Certascan. Comencem a pujar fort quan ens enfilem per la tartera que cau dels colls (a primeries d’estiu encara coberta per una gran congesta que podem evitar fàcilment per la dreta). Abastem el Coll de Certascan (2.586 m), aquí acaben els senyals verds. Girem 90º i ens encarem vers el nord, a una mena d’ avantcim seguint fites i camí més o menys fressat, fent llaçades per terreny descompost i tartera. Deixem a la dreta l’avantcim i per la carena, decantant-nos per la banda de ponent, abastem el cim (2.586 m). Hem trigat 2h 30’ des del refugi. Molt bona vista en 360º, excepte al nord. L’Arièja se’ns amaga sota una espessa capa de boira que no ens deixa veure més enllà del Tuc de Montabòna. A ponent el cordal de cims del Campirme fins al Mont-Roig, amb el Ventolau destacant al centre. Al fons i darrera, a la llunyania, s’estén el rosari de cims de la Ribagorça i la Val d’Aran, destacant per la neu el massís del Maladeta. A sota nostre els estanys Blanc i Guerosso. A llevant i sota els nostres peus, el gran Estany de Certascan. Al fons els pics de Salibarri, i Broate. Vers el sud-est el Guins de l’Ase i, sobresortint, el massís de la Pica d’Estats amb el Sotllo per davant. També abastem els del Cercle de Baiau i, quasi a migdia, el Monteixo. Retornem pel mateix camí i arribem al refugi a les 2h des del cim. Desprès de dinar, com que el temps no pinta gaire be, decidim baixar per la pista de la Canalada. És més còmode que el camí de Llurri, però se’ns fa llarguíssima. Al final no ha plogut hi hagués estat millor tornar per on havíem pujat. Revisat el Juliol del 2007
Refugi de Certascan
Riuet de la Serra Plana
Agulla de Guerosso i Coll
Al vèrtex del Certascan
Certascan nord i Tuc de Montabòna
Reportatge fotogràfic complet