CINGLES DE TAVERTET (Osona)

Longitud 14 km.

Recorregut Tavertet, Camí de Sota-Roca, Surroca, Camí de Sau a Rupit, la Riba, Camí de les Gotes, Tavertet.

Desnivell acumulat -375/+375 m.

Temps 4h 30’ (reals, incloent-hi parades habituals).

Dificultat Baixa.

Senyalització Fites tram Tavertet Surroca. Senyals GR resta.

Cartografia El Collsacabra. Mapa (1:25.000) Editorial Piolet

Més informació Indrets de Tavertet. Rafa Sevilla.

Excursions per la Vall de Sau i Collsacabra

El Collsacabra. Guia Excursionista per a tota la família. Rafa Sevilla. Editorial Pòrtic.

Editorial Alpina. Els Camins de l’Alba. Guilleries-Collsacabra

Espai Natural Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona

En vermell l’itinerari
Clica sobre per ampliar-lo

El salt de l’Avenc, amb el torrent de l’Avellanosa sec a les primeries de primavera.

Pujant per les Gotes

La cinglera vista des de prop del Mas Novell. Al mig hi destaca la roca vermellosa del Salt de l’Avenc.

El Grau del Camí de les Gotes amb el Ter i Susqueda al fons.

Va ésser un dia encapotat. A primera hora feia molt de vent i plovisquejava. Varem esperar bona estona i no començàvem a caminar fins les 10 del matí, encara amb algun ruixat a l’esquena. Cap a migdia, just quan encetàvem el tram més costerut, varem gaudir d’un sol enteranyinat que ens va fer suar fins i tot una mica.

Itinerari.- Una ruta circular entre les Guilleries i el Cabrerès que podem fer-la tant en un sentit com en l’altre. A Tavertet, cal buscar la Plaça de les Guilleries que queda a la banda de sol ixent, vora el penya-segat. Unes escales baixen ver la cinglera i prenem, en direcció sol ixent, un corriol per dessota el mur del jardí d’una casa. Travessem el torrent del Roure i la línea elèctrica que nodreix el poble. El sender, conegut com camí de Sota-Roca, ben fressat, ressegueix sempre en direcció est, nord-est, els peus dels cingles de Collsavenc primer i de l’Avenc desprès, sovint per dins del bosc on hi predomina el boix i el roure. Deixarem a mà dreta un corriol amb la indicació que baixa a Vilaespinosa i més endavant enllacem amb una pista de desemboscar que gira cap als peus de la cinglera per portar-nos als salts de l’Avenc i de l’Abeurador.

Cal dir que varem trobar totes les torrenteres dels cingles seques, tot i ésser a les primeries de la primavera. Més avall, quan les tornàrem a creuar a l’alçada de la pista de Rupit a Sau, ja duien aigua. El pantà de Sau es veia força ple tot i que l’any passat varen buidar-lo per ajuntar-ne l’aigua amb el de Susqueda, de tant poca que en tenien.

Del peu dels salts seguim la pista de desemboscar en direcció sud-est i al cap de ben poc ens deixa a la Masia de Surroca, per sota de la que hi trobarem la pista formigonada que, provinent de Sau i pel Pendís, s’enfila fins a Sant Joan de Fàbregues, prop del Salt del Sallent i, seguint la vall d’aquest riu, mena a Rupit. Aquesta pista forma part de la variant 2 del GR-2 i ressegueix la cinglera per la part baixa. El tram principal d’aquest GR, entre Rupit i Tavertet, voreja el cingle per la part superior. A nosaltres ens caldrà prendre la pista cap a la dreta, vers el sud, sud-oest, durant un bon grapat de kilòmetres fins que, a l’alçada del complex de la Riba, ben a pop de la Presa de Sau, seguirem durant un curt tram, a dreta, la carretera que de Sant Romà de Sau porta al Club Nàutic. Desprès d’un curt tram deixarem la carretera per prendre a la dreta una pista que s¡enfila en direcció nord. És el camí de Sau i forma part del tram principal del GR-2. Deixem la pista per continuar per un corriol ben fressat i, al cap de poc se’ns presenten dues alternatives per pujar pel cingle fins a Tavertet. Prendre un corriol a mà esquerra que, pel solell, puja al grau i canal del Castell o seguir per la dreta, pel GR, ver els grau i camí de les Gotes (o de les Escales). Desconeixem la primera opció que és més llarga: fa força marrada en anar pel turó del castell. Suposem que ha d’ésser més costeruda doncs salva el mateix desnivell en menys tros malgrat que un cop dalt va bon tros per camí planer. La segona opció és paisatgísticament molt recomanable. La primera, com hem dit, no la coneixem.

Nosaltres ens decidirem per seguir pel GR. És el tram més bonic de l’excursió i malgrat que supera un desnivell de prop de 400 metres en poc tros, hom no s’adona de l’esforç perquè és un regal per la vista. Aquest grau, sobretot a la part alta, encara conserva força trams empedrats.

El mas Surroca als peus del cingles de l’Avenc i del Pla Boixer..

Track per a Ozi

Altres opcions.- Com dèiem al començament és un recorregut circular que pot fer-se en ambdós sentits. Hi ha més alternatives: una bona opció és deixar el vehicle al complex de la Riba per comptes de començar pel punt més alt, Tavertet, com férem nosaltres. Si volem allargar més l’excursió a la Riba podem seguir fins al Club Nàutic. Allí s’acaba la carretera i continuem per un camí que ressegueix el pantà i puja a Tavertet pel sot de Balà.

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

15 d’abril de 2006