Antoni Planas i Vilà

CIRC DE COLOMÈRS

Maria Antònia Antich i Bosch

Val d’Aran

 

Banhs de Tredòs

Població més propera

Salardú (Val d’Aran)

Itinerari

 

Punt de sortida

Banhs de Tredós (1.790 m.)

Punt més alt

Còth de Pòdo 2.607 m.

Punt d’arribada

Banhs de Tredós

Longitud

No calculada

Desnivell acumulat

817 m.

Temps

Efectiu 8h. Total 10h.

Dificultat

Mitjana, atesa a la llargària.

Senyalització

PR i GR fins Esthan Obago. Algunes fites

 

fins Ratèra. Inexistent fins Còth de Pòdo.

Banhs de Tredòs

 

Vermella resta camí.

Saut d'Aigües Tòrtes

Cartografia i

Val d’Aran. Mapa i guia excursionista.

documentació

Mapa 1:40.000 Editorial Alpina

 

M. Angula i S. Martí. Val d’Aran (llibre+mapa)

 

SÚA Edizioak

Punts d’aigua

Recorregut ple d’estanys i rierols.

Més informació

Guia de la Val d’Aran. Aranweb.

 

Elena Arguis. Caminando por...

 

 

Data i climatologia

6 de setembre 2006. Núvols de tempesta

 

a partir de migdia.

Saut d’Aigües Tòrtes

 

 

Guardadèr d'Aigües Tòrtes

Ruta circular per un dels indrets més interessants de la Val d’Aran: el Circ de Colomèrs. Delimitat a sol ixent pel Tuc de Gran Sendrosa, els pics de Ratera i del Bergús. A migdia, per la muralla coronada pel Gran Tuc, el més alt de la zona, i a ponent per la carena entre la Creu i les Agulles de Colomèrs, entre d’altres cims, tots de més de 2.600 metres d’alçària. Aquestes muntanyes conformen una gran coma, falca aranesa entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Orientada al nord, curulla de llacs que van desguassant els uns als altres fins a l’Estanh Major i d’aquest, a través del planell d’Aigües Tòrtes, a l’Arriu d’Aiguamòg, tributari del marge esquerre del Garona.

S’hi accedeix des de Salardú, per una estreta pista enquitranada de 9 km que, per la Val d’Aiguamòg (Aiguamoix o aiguamoll), mena fins al planell on es troba la petita estació termal dels Banhs de Tredòs. Allí hi ha un gran espai d’aparcament. Desprès, ja sense asfalt, segueix fins a la veïna vall de Valarties, passant molt a prop de la presa de l’Estanh Major de Colomèrs.

Al hivern la pista es tancada al trànsit. Abans l’estació termal la netejava, però recentment ha canviat el sistema i la clientela hi accedeix amb motos de neu. A l’estiu la circulació és restringida a partir dels Banhs: hi ha un servei de taxi que transporta des d’aquí fins als peus de la presa.

La ruta proposada permet diferents alternatives, en funció del temps de què disposem i de la condició física: Començar a caminar des del balneari pel bonic Camí dera Montanheta (allargant l’excursió  3h entre anada i tornada) o servir-se del servei de taxi. Un cop a la presa de l’Estanh Major podem optar per dos recorreguts circulars senyalitzats: Un de curt (senyalitzat amb pintura groga) que, segons les ressenyes, pot durar entre 2 i 3h 30’ o un de llarg (amb pintura vermella) que por suposar entre 4 i 6 hores, també segons les fonts. I encara un tercer, descrit aquí, que puja als estanys de Ratera i del Cap de Colomèrs, afegint al circuit llarg ben be 1h.

Nosaltres varem fer el recorregut llarg partint dels Banhs. En realitat preteníem pujar al Gran Tuc passant pel Portau de Colomèrs. Però la manca de camí fressat i sobretot l’empitjorament del temps ens en va fer desistir. Aquesta ruta, ressenyada com a ascensió nº 7 al la guia de la Val per l’Editorial Alpina, és llarga i difícil. Desprès ho intentaríem des de l’estany Llong, que presenta una ascensió més curta, però altre copo el mal temps va fer tornar enrere.

 

Descripció de l’itinerari.-

 

Sortim dels Banhs de Tredòs (1.790 m) prenent el Camí dera Montanheta, molt trepitjat, senyalitzat com a PR i indicat per un cartell, que marxa en direcció sud, pel marge dret del riu, amb suau pendent. Hem deixat a l’esquerra, per sobre nostre, la pista que travessa el pla en la mateixa direcció. Abastem el Saut d’Aigües Tòrtes i trobem de nou la pista i una cabana. Ens en tornem a separar seguint el corriol fins al Hont des Pletius, pont de fusta que ens fa passar al marge esquerra. Durant tot el camí troncs de fusta ben disposats, ens ajuden a creuar els nombrosos reguerols que anem trobant. Ens enfilem lleugerament i un cartell ens indica el Guardadèr d’Aigües Tòrtes, bonic mirador de la plana i dels cims del circ. Passem la plana per la banda de ponent fins a prop del Pont dera Montanheta on trobem de nou la pista. Ara la seguim fent algunes dreceres (ben evidents i fressades) per arribar on descriu una corba a la dreta tot fent un gir de 180º. En aquest punt hi ha l’aparcament i fi de trajecte dels taxis. (1.975 m) Hem tardat 1h 30’.

Un corriol ben fressat i senyalitzat s’enfila per l’esquerra en direcció sud-est. El seguim fins als Estanhs dera Lòssa, un parell d’estanyols on hi trobem una bifurcació. El camí de la dreta marxa vers la presa i el Refugi de Colomers. Nosaltres passem a gual un torrent i amb el mateix rumb ens enfilem per una canaleta amb fort pendent. Quan la superem tenim sota nostre el Lac Clòto de Baish. L’identifiquem per la illeta. El passem per la banda de ponent separant-nos-en i enfilant lleugerament en direcció sud fins el Lac Long, punt on abastem el GR-11.

Seguirem aquest GR  caminant vers sud-est, per la riba esquerra del Long (banda de ponent) per atènyer desprès el Redon i més endavant l’Obago que resseguirem sempre per la riba del mateix costat. El camí no ofereix dubtes per estar ben fressat i senyalitzat. Seguint la riba de l’Obago, el camí va girant a l’esquerra vers llevant. A mà dreta deixem un corriol senyalitzat amb marques vermelles (circuit llarg) que s’enfila en direcció sud.

Ja a l’extrem sud de l’Obago, un rierol baixa al llac per la nostra dreta (2.233 m). El travessem i cal fixar-nos en un corriol, poc fressat, marcat amb algunes fites. Deixem el GR i ens enfilem per aquest camí, pel marge dret del rierol. Per un pedregar passem a l’altra riba i assolim un collet. A partir d’aquí les fites son cada cop més escadusseres i cal caminar sense camí fressat en direcció sud, guiats pels torrents de desguàs dels diferents estanyols que ens menaran de l’un a l’altre. En trobarem primer un de més arrodonit, desprès un altre allargassat i encara passarem per entremig de dos de petits. Tots sense nom ressenyat al mapa. Caminant en la mateixa direcció i cercant els millors passos entre trams herbats i de roquissar, abastem l’Estanh de Ratera de Colomèrs (2.490 m).

Som al bell mig del Circ. A llevant, a la dreta, el Pic de Ratera. A sud-est el de Bergús. Desprès el Portau de Colomèrs. Seguint la carena, a sud-oest, la mola del Gran Tuc. I a ponent, a la nostra esquerra, més baix i proper, s’alça separat el Tuc de Pòdo. Veiem que la pujada al Portau serà penosa i encara ens queda molt de camí per al Gran Tuc. Núvols de tempesta comencen a treure el nas per sobre els cims del circ. Decidim baixar però ens resistim a fer-ho pel mateix camí i, comptant amb l’aixopluc del refugi en cas de tempesta, escollim fer-ho per la banda de ponent.

Ens enfilem en direcció sud-oest vers el Pòdo i ben aviat abastem l’Estanh deth Cap de Colomèrs. Ara marxem en direcció a ponent, enfilant-nos per cercar la falda nord del Pòdo que, per aquesta banda presenta una paret molt vertical. Haurem de transitar per trams de tartera i grans blocs de pedra, cercant els millors passos. En alguns punts caldrà ajudar-nos amb les mans. Quan som a la falda del Pòdo veiem al nord i sota nostre, l’estany del mateix nom. A ponent un camí s’enfila des de l’estany cap a un collet (Còth de Pòdo). Son visibles els seus senyals vermells: és el camí que hem deixat al costat de l’Obago. Ens hi adrecem i l’abastem a l’alçada del coll (2.607 m) punt més alt del recorregut. De seguida trobem a l’esquerra l’Estanh Gelat.

A partir d’aquí seguirem el fressat camí senyalitzat en vermell del circuit llarg i començarem a davallar suaument vers ponent. Albirem davant i més baix, l’Estanh i a sobre el Pòrt de Colomèrs. Ara el camí fa un gir de 90º vers el nord i baixa per una ample coma tacada d’estanyols (Estanhets deth Pòrt). Desprès passem a llevant del Garguilhs de Sus i baixem pel costat del seu desguàs que fa un bonic salt. Poc abans de l’Estanh Mòrt un camí s’ajunta per la dreta provinent del Garguilhs de Jos. És senyalat amb marques grogues i forma part de recorregut curt. Aquí coincideixen els dos recorreguts, curt i llarg, i ara els senyals son grocs i vermells. Passem per llevant de l’Estanh Mort i entre aquest i un petit estanyol. Aviat abastem un coll i albirem la l’Estanh Major. Davallem vers la seva riba de ponent i davant nostre ja tenim el refugi nou, la presa i al seu costat, el refugi vell. Seguim per la riba, passem pel costat del refugi nou, desprès ens enfilem lleugerament separant-nos del llac, passem a gual el torrent que baixa del Port de Caldes i arribem al refugi vell (2.138 m).

A partir del refugi podem baixar per qualsevol dels dos caps de la presa. Nosaltres anem fins a l’altra, la de llevant, perquè coneixem que allí és dels pocs punts amb cobertura de mòbil de tota la vall. De tots dos caps en baixen corriols que menen als Estanhs dera Lòssa per emprendre la tornada, pel mateix camí d’anada.

Des de l’Estanth deth Pòrt de Colomèrs hem anat acompanyats de grans nuvolades i remor de trons. Prop del salt d’Aigües Tortes la tempesta ja és imminent i abastem els Banhs amb les primeres gotellades. Avui la pluja ha tingut el detall d’esperar a que arribéssim i l’observarem des de darrera els finestrals del confortable hotelet dels Banhs de Tredòs. Ja ens les haurem amb el Gran Tuc en una millor ocasió.

 

Guardadèr d’Aigües Tòrtes

Lac Long

Lac Long

Estanh deth Cap de Colomèrs

Estanh deth Cap de Colomèrs

Estanh Gelat

Estanh Gelat

Estanhets deth Pòrt

Estanhets deth Pòrt

Estanh Major de Colomèrs

Estanh Major de Colomèrs

 

 

Reportatge fotogràfic

Reportatge fotogràfic complet