Antoni Planas i Vilà	COGULLÓ D’ESTELA, La Torreta i Roca d’Auró
Maria Antònia Antich i Bosch	Berguedà
	Població més propera	Espinalbet (Berguedà)
	Punt de sortida	Santuari de Corbera (1.420 m.)
	Punt més alt	La Torreta (1.989 m.)
	Punt d’arribada	Santuari de Corbera
	Longitud	10,30 km
	Desnivell acumulat	697 m.
	Temps	Total: Anada 4 hores. Tornada 1h 15’
		Efectiu: pot reduir-se molt l’anada
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Bona. Pintura i cartells.
Cogulló d’Estela i Roca d’Auró	Cartografia i	Rasos de Peguera/Serra d’Ensija (Mapa 1:25.000)
	documentació	Editorial Alpina / Geo Estel (Itinerari nº 6)
	Punts d’aigua	Fonts de Tagast i del Pein de Puigventós i Estela
	Més informació	Ressenya d’en Joan Sebarroja a la FEEC
		Reportatge gràfic de la Penya Excursionista a Ras!
		Reportatge gràfic d’Amadeu Olivella
	Data i climatologia	21 de febrer 2007. Boira. Plujós (neu rodona).
Santuari de Corbera

	Al sud-est dels Rasos de Peguera hi destaquen dos turons rocallosos, esvelts i punxeguts: La Roca d’Auró (coneguda també com a Roc/a d’Oró/Uró, per be que el seu nom oficial és el d’Auró) i el Cogulló d’Estela. Aquesta part del Berguedà es caracteritza per abruptes cingleres (Queralt, la Figuerassa,...) i la carena a migdia de Tagast, de la que formen part aquest dos cims, no és una excepció, alçant-se amb verticals parets sobre el poble d’Espinalbet. El recorregut que proposem puja a tres pujols que, malgrat la seva modesta alçària, el fan entretingut i agradable. L’ascensió pot semblar difícil a primera vista, però els corriols salven ingeniosament les cingleres per graus fàcils. Cal ajudar-se amb les mans en algun punt, transita ran d’alts penya-segats, però no te cap pas delicat. A més, el Berguedà és una comarca on els camins solen estar ben senyalitzats: Gran ajuda, sobretot en dies de boira tancada com fou el nostre cas que, malgrat desconèixer el recorregut, varem poder fer-lo sense altre problema que trigar-hi una mica més del compte. El temps que hi esmerçàrem pot escurçar-se molt en dies clars i sense neu o si hom coneix la zona. A partir de Cal Déu començarem a trobar neu a les bagues, poca cosa. Però sobre Tagast, als Rasets i al Pla de l’Orri dos o tres dits de gruix cobrien totalment el paisatge. Això va obligar-nos a caminar amb més precaució, sobretot pujant a la Roca d’Auró i al Cogulló d’Estela. Hi ha diverses alternatives que menen fins al Coll d’Estela per fer els pujols des dallí. Dues pistes arriben a prop: Una per ponent (suposem que des de la casa de Puigventós) i l’altre per sol ixent, des d’Espinalbet. També per ponent, una pista surt de la Carretera dels Rasos de Peguera i mena al Pla de l’Orri, on es pot prendre un corriol que baixa al coll (vegeu la ressenya d’en Joan Sebarroja). Nosaltres però, escollirem pujar des del Santuari de Corbera, pel grau de Tagast. Al Santuari de Corbera s’hi pot arribar en vehicle. Al kilòmetre 4 de la BV-4243 (direcció als Rasos de Peguera), passat el Restaurant els Roures, a l’alçada del trencall del Càmping Font Freda, surt a mà dreta una estreta pista enquitranada que, en uns kilòmetres, ens deixa al costat del Santuari. Descripció de l’itinerari. Santuari de Corbera (1.420 m). Prenem un corriol ben fressat i senyalitzat per cartells indicadors del PR C-73 i pintura groga i blanca, en direcció a Tagast. A més dels senyals del PR, també podem guiar-nos per les estaques de la marxa Berga-Rasos-Berga. Caminem en direcció nord-oest, en forta pujada. Aviat abastem una pista i, en suau baixada, passem pel costat de Cal Déu, mas en estat semi ruïnós. Girem a sud-oest i mes endavant a ponent. Sense perdre la pista ni els senyals del PR i per camí planer, entre marges de pedra, arribem al mas de Les Planes, encara en pitjor estat que l’altre. Per un corriol passem pel costat de la casa, en direcció nord. Abastem una antiga pista i comencem a enfilar-nos en direcció nord-oest. Seguim aquesta pista estalviant-nos-en les llaçades per dreceres. Forta pujada. Arribem a la Font de Tagast (1.575 m) a l’hora de marxa. Del costat mateix de la volta de pedra de la mina, surt un corriol ben fressat que, en forta pujada, va guanyant la cinglera. Passat un collet, a mà dreta deixem una bassa. Som als Rasets. Seguim ara en suau pujada per una comella, fins a un gran pla: el de l’Orri, on el nostre camí conflueix amb una pista que, per ponent, puja de la banda de la Creu del Cabrer. A nord-oest ens queda el cim del Pedró. Deixem el PR que s’hi adreça i prenem la pista en direcció sud-est i suau pujada, vers una línea elèctrica i les antenes del repetidor que ja albirem sobre la pineda, en aquella direcció. La pista ens deixa al costat del repetidor i del vèrtex geodèsic de la Torreta (1.989 m), a les dues hores de camí. La Torreta, per la banda nord, per la que venim, no te pas la pinta d’un cim: és el cap de la cinglera amb la que acaba abruptament el Pla de l’Orri. És de suposar que hi ha una vista magnífica, però amb la boira d’avui a penes si podem distingir, de tant en tant, la silueta del nostre proper destí: La Roca d’Auró. Prenem un corriol poc definit, senyalitzat amb marques de pintura verda y blava que, a migdia de la Torreta, marxa vers ponent enfonsant-se per un estret corredor entre el rocam. Ens cal ajudar-nos de les mans en algun pas. Passem pel costat de l’avenc de la Torrota, de poca fondària (en tota aquesta zona n’hi ha ressenyats set més). Gràcies als senyals de pintura i algunes fites, anem davallant del cim fent giragonses per salvar el fort desnivell, per terreny pedregós descompost. Aviat abastem un corriol ben fressat i senyalitzat amb pintura vermella i groga. Suposem que prové del Pla de l’Orri (al menys així està dibuixat al mapa) i ens mena vers el collet entre la Torreta i la Roca d’Auró. Al coll troben un altre corriol (senyalitzat amb pintura groga) que puja per l’altre costat. Sembla provenir de la banda de la font de Tagast i enfilar-se també a la Torreta. Seguim el nostre corriol enfilant-nos pel costat nord de la Roca d’Auró. Una sirga ens ajuda a superar un tram rocallós. No caldria però és d’agrair, més a la baixada, amb neu. De seguida abastem el cim (1.925 m) amb el pessebre, la senyera i el llibre de registre de la Colla Pessigolla, a les tres hores de marxa. Hem trigat una hora des de la Torreta per fer un tram que, en condicions normals, es pot fer en menys de mitja. Quelcom semblant ens passarà per arribar al Cogulló d’Estela. El desconeixement del camí i la boira ens fan dubtar i avançar massa a poc a poc. Baixem pel mateix camí i passada la sirga, poc abans del collet, senyals blaus i verds ens menen baixar per una curta i dreta canaleta herbada, entre arbres i pedres. Al capdavall de la canaleta el camí ja és mes fressat i planer i, a més de la pintura, trobem fites sovintejades. Abastem un corriol, molt més fressat. Suposem (per la direcció que porta) que també prové del Pla de l’Orri. El seguim a l’esquerra i de seguida trobem la font del Pein de Puigventós (cartell). Aviat arribem al coll d’Estela. La boira s’ha anat tancant encara més i ara fins i tot cau neu rodona. Un cartell indica la direcció al cim. Seguim vers migdia pel costat d’una tanca pel bestiar, guiats per senyals de pintura verda. El corriol va enfilant-se per la banda nord del Cogulló d’Estela i tornem a trobar una altra sirga per superar un pas rocallós. Desprès d’un pas estret progressem per la banda de ponent fins a la de migdia per la que ens enfilem per abastar el cim (1.862 m) a les quatre hores de marxa. Creu de ferro, senyera i llibre de registre instal·lats pel C.E. Berguedà. Fem un mos i ens quedem amb les ganes de contemplar el paisatge que, indubtablement, s’ha d’albirar des d’aquest mirador privilegiat. Retornem al coll i, com que la climatologia continua mostrant-se adversa, decidim baixar per la pista. Al Coll d’Estela n’hi arriben dues, per ponent i per llevant. Nosaltres prenem aquesta darrera, ressenyada als mapes com a Camí del Coll d’Estela que, en llargues llaçades, baixa en direcció sud-est vers Espinalbet i va a sortir a la enquitranada que hem pres per arribar-nos a Corbera. No seguirem la pista fins al final: a la cota 1.555 ens desviem per una altra que surt a l’esquerra en el sentit de baixada i marxa planera en direcció nord-est. Acaba en un corriol ben fressat que, en lleugera pujada i poca estona, ens deixa a una altra pista. Ben aviat retrobem el mas de Les Planes. A partir d’aquí tornem pel mateix camí de l’anada, fins al Santuari de Corbera que abastem a l’hora i quart des del Cogulló d’Estela.
Font de Tagast
Cim de la Roca d’Auró
Pujant al Cogulló d’Estela
Cogulló d’Estela
Reportatge fotogràfic complet