Longitud
Desnivell acumulat
Recorregut Veïnat de l’Hostalet (Font
Nostra), Sant Martí del Puig, Coll de l’escriba pel Serrat Blanc, Coll de
Temps 5h (totals, incloent-hi les
parades habituals)
Dificultat Baixa. Transcorre bona part per
senders de muntanya i pistes forestals.
Senyalització Bona. Senyals amb pintura blanc i
verda (sender local) i cartells de fusta a cruïlles. Els camins son força
fressats. En algun punt que no ho son tant, la pintura ajuda.
Documentació Tríptic editat per l’Ajuntament de
Gisclareny. Ruta “g”.
Moixeró,
Més informació Oficina Comarcal de Turisme del
Berguedà Ctra. C-
turisme-ccb@ccbergueda.com Consorci
de Turisme de l’Alt Berguedà
|
|
|
Situació del itinerari que transcorre pel terme
de Gisclareny. |
L’Ajuntament de Gisclareny manté
diversos itineraris diferenciats per lletres i senyalats com a senders locals.
N’hi ha de diversos nivells: des de molt fàcils i curta durada fins a la pujada
al Comabona. Hi ha uns tríptics editats amb el plànol del itinerari i una breu
descripció. Nosaltres escollirem la ruta “g”. Es recomana sortir des del Coll
de
Va resultar una excursió matinal molt agradable, per ombrívols viaranys.
Sigui perquè els dies anteriors havia plogut i tot era reverdit, sigui perquè
bufava una freda tramuntana que va obligar a abrigar-nos alguna estona, tot i
ésser a mitjans d’agost
|
|
|
Balma Negra. Amb el Pedra al fons, els veïnats del Roser i la Bert.
Gisclareny. |
|
|
|
Salt de Murcarols. Mireu-vos el considerable gruix de pedra tosca que
hi ha dipositat l’aigua. |
|
|
|
El salt de |
|
|
|
Font
Nostra, a Can Cerdanyola. Veïnat de l’Hostalet |
|
|
|
Sant
Martí del Puig |
|
|
|
Runes de
Murcarols. Penyes Altes, Tosa d’Alp i Puigllançada al fons. |
És troba força pi blanc, però
també de negre. És passa per una roureda i també trams amb força faig. Hi ha
boix però a
Itinerari
És un recorregut circular. El
que segueix (en cursiva) és una transcripció exacta del que sobre aquesta ruta
hi ha publicat pel Consorci
de Turisme de l’Alt Berguedà (no es cita l’autor).
Introducció
Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència en camps pedregosos. No obstant això, tots parlaven de la bellesa de la vall del Bastareny i de les cases que hi havia. Aquesta ruta recorre algunes de les vies de comunicació entre les cases de la vall, avui totes abandonades, i el nucli del municipi, en un marc de gran bellesa paisatgística dintre del parc natural del Cadí-Moixeró
Descripció
La ruta
comença al coll de
La
documentació antiga també parla d’un castell en aquest indret, potser en el
llom situat cap a l’est. En tot cas, està totalment arrasat. Castell o no, és
un excel·lent lloc per gaudir de la vista, que allarga des del coll de Bauma a
l’oest, Tancalaporta, la serra de
Un cop
feta la visita, retorneu a la cruïlla de pistes i agafeu el corriol per baixar
fins al fons de la vall. En aquesta baixada cal anar en compte perquè hi ha
trams de fort pendent. Durant la baixada es veu una casa davant. És Monnell, un
altre dels grans masos de la zona. Queda una mica apartada de la ruta però s’hi
pot arribar fàcilment seguint recte en la cruïlla de pistes en sortir del
torrent de
Reprenent
la ruta arribareu a
Repreneu
la ruta senyalitzada i, just abans que aquesta deixi la pista, veureu una
caseta a la dreta des de on surt soroll d’aigua. És la font del Violí, l’aigua
de la qual ara es porta a Bagà. Abans de pujar al Puig pel corriol que marxa
per la dreta, val la pena seguir la pista una mica més fins al molí del Puig o
del Forat, al costat del riu. Costa de creure que fa tan sols cinquanta anys,
totes aquestes cases eren habitades i les terres cultivades.
El camí
surt davant de la casa del Puig. Aquesta casa apareix citada en documents de
l’edat mitjana, tot i que l’actual edifici data del segle XVIII. Té la
particularitat de tenir una teulada a quatre aigües, de comptats exemplars al
Berguedà. A dalt hi ha la petita església romànica de Sant Martí del Puig. La
porta és sempre oberta: entreu-hi. Darrere de l’església hi ha una pedra amb
una empremta que sembla d’un peu. Se l’anomena
El camí
puja per la carena fins al coll d’Escriga. Finalment desemboca en uns prats i
el panorama canvia. Estem sobre el veïnat de Berta i darrere hi ha els
majestuosos cims del Pedraforca. Quan creueu el prat, veureu que hi ha pilots
de pedres repartits pertot arreu. No hi són per casualitat sinó que han estat apilotats
any rere any, per mantenir els camps nets. Quan veieu aquests pilots de pedres
és un signe inequívoc que antigament hi havia camps de conreu. A la dreta del
prat, mig amagada pel bosc, hi ha la casa d’Escriga i just abans de baixar,
darrere dels pals indicadors, hi ha les ruïnes de cal Peret, aixafada per unes
enormes pedres despreses de la paret calcària on es recolzava. A la baixada
caldrà tenir precaució ja que abunden les pedres soltes enmig del camí i és
fàcil caure.
Després d’uns
Arribant a Gisclareny,
trobareu la font del mateix nom; una ocasió per reomplir les cantimplores abans
d’arribar a coll de
|
|
|
Track per a Ozi |
Maria Antònia Antich i
Bosch
21 d’agost de 2005