|
GORGES DEL FRESER |
|
||||
|
Maria Antònia Antich i Bosch |
Ripollès |
||||
|
|
|||||
|
Població més
propera |
Queralbs
(Ripollès) |
|
|||
|
Punt de sortida |
Central
hidroelèctrica de Daió ( |
||||
|
Punt més alt |
2.061m |
||||
|
Punt d’arribada |
Central
de Daió |
||||
|
Longitud |
6,30 Kms
(anada) |
||||
|
Desnivell acumulat |
|
||||
|
Temps |
Efectiu
2h |
||||
|
Dificultat |
Baixa |
||||
|
Senyalització |
Sender
molt fressat i evident. Pintura vermella. |
||||
|
Cartografia |
Puigmal,
Vall de Núria, Ulldeter. Mapa (1:25.000) |
||||
|
Pont a Daió |
|
i guia
excursionista. Editorial
Alpina. |
|||
|
Punts d’aigua |
Font de les
Marrades, riu Freser i torrents. |
||||
|
Més informació |
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|||||
|
|
|
||||
|
Data i climatologia |
16 de
juny 2007. Núvol, boira. |
||||
|
Refugi Manelic |
|
||||
|
El riu
Freser neix a migdia dels pics de Freser i Bastiments i transcorre per la
deliciosa Coma del Freser.
A partir de En
aquesta ocasió preteníem pujar al Balandrau ( A banda
de la pretesa pujada al Balandrau o algun altre com el Pastuira, l’excursió
admet diverses variants segons les disponibilitats de temps i forma: una de
les clàssiques és la circular que encadena el camí de les gorges amb el dels Enginyers (que també les
ressegueix però més enlairat) tal com proposen algunes ressenyes de
l’encapçalament. Encara hi ha una alternativa per escurçar aquesta llarga
travessa i poder realitzar-la en un sol dia, consistent en passar pel
costerut i menys fressat camí que de les Ribes i per Una bona
època per anar-hi és a finals de primavera quan el riu i els torrents baixen
grassos i la vegetació és més ufanosa. A la tardor la varietat d’espècies al
bosc també la deu fer molt atractiva (però no hi hem estat). Al hivern i
començaments de primavera cal prendre precaucions: el tram de Costa Rubí,
sota del Balandrau, és molt exposat a allaus. Descripció de l’itinerari. Des de Ribes de
Fresser, poc abans de Queralbs, en un tancat revolt, abandonem per la dreta
la carretera a l’alçada, però sense prendre’l, del trencall que puja a Fustanyà
i Serrat. En aquest punt seguim una estreta pista formigonada que ens deixa
al marge esquerra del Freser, prop de la central hidroelèctrica de Daió.
Aparcament possible però en limitat espai. Des
d’aquest punt ( El camí,
molt fressat, evident i concorregut, te trams empedrats i fa poc que l’han
netejat de malesa i brancam. Hi ha senyals de pintura (punts vermells) fins
al refugi, per tant ens podem despreocupar de perdre’ns i dedicar la nostra
atenció al paisatge (ei! compte amb les ensopegades que hi ha punts amb salts
considerables). En El camí
ens apropa altre cop a la llera del riu. A força alçària per sobre nostre,
hem anat veient com els murs del Canal del Freser, construït entre 1900 i
1902 i que alimenta el salt de la central de Daió, sortegen les cingleres als
peus del Torreneules. Per una palanca
passem a la riba esquerra ( Aquí
comença el tram més fort del recorregut dons el camí enfila A mesura
que guanyem alçària podem veure a l’altre riba el canal, cada cop més per
sota nostre i, per sobre, el Camí dels Enginyers que pujant del refugi,
travessa l’esperó del Coll del Homes. El pendent es modera un cop superat el
lloc on antigament hi havia el Pedró de Costa Rubí ( Aviat albirem
el refugi,
a l’altre marge, al fons a l’esquerra. El camí fa una llaçada per salvar el
torrent del Bogadé, que baixa per la dreta. Hem trigat un total de tres
hores. Descomptades les obligades parades per esmorzar i fer fotos, efectives
2h |
|
|
Sant del Grill |
|
|
Palanca sobre el Freser |
|
|
El Freser |
|
|
Reportatge fotogràfic complet |