Antoni Planas i Vilà	GORJA DEL CARES
Maria Antònia Antich i Bosch	Pics d’Europa. Principat d’Astúries i Castella i Lleó.
	Poblacions properes	Puente Poncebos (Astúries) Caín (Lleó)
		Posada de Valdeón (Lleó)
	Punt de sortida	Puente Poncebos 235 m
	Punt més alt	Posada de Valdeón 939 m
	Punt d’arribada	Posada de Valdeón
	Longitud	18 km.
	Desnivell acumulat	704 m
	Temps	Efectiu 5h. Fins a Caín 3h.
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	No en cal. Camí planer,
Posada de Valdeón		evident i sense possibilitat de perdre’s
	Cartografia i	Editorial Alpina. Guia Alpina Picos de Europa.
	documentació	Carpeta amb 2 mapes 1:40.000. Itinerari 15.
		Miguel Angel Adrados. Adrados Ediciones
		2 Mapes 1:25.000
	Més informació	Jorge Picallo Alcaraz
		Mº. Medio Ambiente. P. Nacional Picos de Europa.
		Piedra sobre Piedra
		Enel Viesgo Energia
	Data i climatologia	15 de setembre 2005. Assolellat.
		14 de juny 2006. Boira i pluja.
Cabres. Som al bressol del bon formatge

	Del 1917 al 1924 Electra del Viesgo va construir un canal y un camí paral·lel entre Caín y Puente Poncebos. Tallats a la roca, recorren la profunda gorja del riu Cares a mitja alçada. És tant d’admirar la pròpia gorja del riu com el treball d’enginyeria i de pedra en sec del camí i el canal. El tram més espectacular és entre aquestes dues poblacions, però la ruta completa arriba a Posada de Valdeón. Actualment el canal segueix en plena activitat productiva i el camí s’ha convertit en una ruta excursionista de baixa muntanya, probablement la més visitada pels senderistes als Pics d’Europa. Hom calcula en desenes de milers el nombre de persones d’arreu del món que cada any caminen per la Gorja. Això deu ésser degut primer a la seva indubtable bellesa, però també a que és un recorregut força assequible que transcorre per una pista estreta però molt ben condicionada. El fet de seguir el curs del canal fa que els desnivells siguin pocs pronunciats. Un altre factor positiu és que la boira, tant freqüent en aquesta zona no entra dins de l’engorjat, si de cas en algun pas alt com los Collaos, quan precisament el camí es separa més de la gorja. En cas de mal temps, hi ha força llocs com mines i balmes on aixoplugar-se. Malgrat veure’n molta, d’aigua no en trobarem al camí: no hi ha fonts. I abocar-se al canal pot ésser perillós. Cal proveir-se’n abans. A banda de servir de nexe pedestre entre Astúries i Lleó, des del punt de vista del muntanyenc, el Cares és la divisió natural entre els Massissos Occidental i Central dels Pics. Vertiginoses canals com les del Texu, la Raíz, Culiembru, Trea, Mesones, Dobresengros o Asotín, per citar les més conegudes, es despengen d’un i l’altre costat sobre la gorja i serveix d’accés i pas entre tot dos. Per això moltes rutes d’alta muntanya comencen o conflueixen també al Cares. És tot un regal per a la vista, no en va es coneix també com “La Garganta Divina”. El camí pot fer-se en un sentit o l’altre. O recórrer solament el tram més espectacular entre Poncebos i Caín. Així escurcem a la meitat l’excursió. Aquesta pot ésser una bona solució si no es disposa de transport a l’altra cap del recorregut. També hi ha qui el fa amb més d’una jornada, fent nit a alguna de les poblacions (totes disposen de pensions i hostals) o fins i tot enllaçant amb algun itinerari dels molts que es poden fer a traves de les canals. Cal tenir present però, que les canals que cauen al Cares son quasi totes de dificultat mitja quan no alta i que hi ha un fort contrast entre la plàcida passejada per la gorja, apte per a quasi tots els públics, i el tresc per les canals amb “seus” o “sedos” (graus) de delicat trànsit. Hi ha zones d’aparcament habilitades a cada cap de la ruta, però cal dir que l’accés en vehicle a Caín és problemàtic. La carretera segueix la gorja i és molt estreta. En diversos punts no passen dos vehicles alhora i cal maniobrar prop del balç sobre el riu. Precisament quan hi varem estar per segon cop, el poble estava aïllat per carretera per obres de millora que no solucionaran el problema totalment, segons ens van comentar els veïns. Descripció de l’itinerari.- Una descripció detallista i precisa de l’itinerari no te gaire objecte un cop assenyalades les principals característiques dons, com s’ha dit, el camí no ofereix cap mena de dubte i com que transcorre engorjat, no hi han alternatives. En sentit Poncebos-Posada de Valdeón comencem pel tram més inclinat de tots que puja fortet fins a Los Calláus punt més alt (510 m) i menys engorjat fins a Caín. És un bon punt per a observar el congost. Pujant-hi trobem pel camí, mig enrunades, edificacions que deurien servir per a la construcció del canal i també algunes bordes sota esplugues. També un parell de corriols que surten a mà dreta i que menen a Camarmeña. A partir d’aquí el camí baixa i s’engorja. Arribem a Culiembru (430 m). Hem llegit que en altre temps fou un important creuament de camins entre un Massís i l’altre. D’aquí en surt a mà dreta un camí que baixa al riu i pel pont Pando el travessa per enfilar-se per la canal de la Raíz. Per la dreta en surt el camí de la canal de Culiembro que, per Oston i Vaga Maor, mena fins als llacs d’Enol i la Ercina. Seguint-lo un tros trobem una construcció en bon estat i la font Gonzomera. El següent punt de referència és el pont Bolín, perquè poc abans d’arribar-hi en surt a mà dreta el camí de la Canal de Trea que ens portaria al refugi de Vega de Ario. Desprès passem pel pont dels Cabirols. Més enllà trobem un edifici de serveis del canal i un pont que travessa el riu. De l’altre banda en surt el camí de la canal de Dobresengros que, pel Hoyo Grande, porta sota les torres més altres dels Pics al Massís Central: Torre Cerréu, Bermeja,... A partir d’aquí entrem en un tram minat a la roca i, quan en sortim, ja trobem la resclosa de captació d’aigua pel canal. Travessem un pont i en poca estona ens plantem a Caín (460 m). De Caín podem anar a Caín de Arriba per pujar pel Seu i la Majada de Mesones cap al Boquete i el Hoyu Santu, sota el Torre Santa, la més alta del Massís Occidental. A partir d’aquí, si volem seguir la gorja del riu, hem de fer trams per carretera i això fa que el recorregut no resulti tan atractiu. Malgrat tot val la pena, però és imperatiu deixar la carretera que marxa pel marge esquerra del riu, travessar-lo a l’alçada de Las Vegas i prendre un corriol que passa per unes bordes i la bonica Ermita de la Corona. Ben a prop però a l’altre marge, hi ha el Chorco de los Lobos, reproducció d’un giny fet per caçar aquests animals. Del Chorco, continuem per asfalt fins al Mirador del Tombo (810 m), just abans de Cordiñanes. Tenim una bona vista del Massís Central i de la Canal de Asotín, punt d’accés a Collado Jermoso i el sector de las torres de Friero i del Llambrión. De Cordiñanes a Posada de Valdeón (939 m) no cal fer-ho per carretera: és millor passar pel Camino del Bustio que transcorre pel marge esquerra i el costat del pantà. Entrem a Posada per la barriada Los Llanos.
Pont natural de pedra
Pont dels Cabirols
Un camí ben condicionat
Reportatge fotogràfic complet