Antoni Planas i Vilà	MIRADOR DE ORDIALES
Maria Antònia Antich i Bosch	Pics d’Europa. Massís Occidental. Principat d’Astúries.
	Població més propera	Cangas de Onís (Astúries)
	Punt de sortida	Buherrera. Llacs de Covadonga 1.050 m
	Punt més alt	Mirador de Ordiales 1.745 m
	Punt d’arribada	Refugi de Vegarredonda
	Longitud	Anada: 12 km (3 km. Refugi-Mirador)
	Desnivell acumulat	695 m
	Temps	Efectiu: Llacs-Vegarredonda 2h 30’ (amb
		motxilla de ruta). Refugi-Mirador 1h 15’
Llac d’Enol		Mateix temps tronada (motxilla lleugera)
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Cartells. Senyals de PR. Fressat i evident.
	Cartografia i	Editorial Alpina. Guia Picos de Europa.
	documentació	Carpeta amb 2 mapes 1:40.000. It. nº 9.
		Miguel Angel Adrados. Adrados Ediciones
		2 Mapes 1:25.000
	Més informació	Jorge Picallo Alcaraz
		El Camino Real
		El Correo Digital
		Mº Medio Ambiente. P.Nacional Picos Europa
		Refugi de Vegarredonda.
Refugi de Vegarredonda	Data i climatologia	11 de juny 2006. Assolellat.

	Descripció de l’itinerari.- Partim de l’àrea d’aparcament i Centre d’Informació del Parc dels Pics d’Europa “Pedro Pidal” situat a les antigues mines de Buherrera (Buferrera) (1.050 m), avui convertides en museu, entre els llacs de Enol i de La Ercina, als que s’hi accedeix des de Cuadonga (Covadonga). Podem estalviar-nos ben be ¾ d’hora si deixem al vehicle a Pan de Carmen però per nosaltres aquest tram formava part d’un recorregut circular que ens proposàvem fer en quatre etapes: Llac d’Enol-Vegarredonda-Caín-Vega de Ario-Enol. El mal temps a partir del segon dia va fer-nos canviar de plans i marxar de Caín pel Cares. Hem de pujar retornant per la carretera d’accés fins al coll de Les Valeres (1.107 m) i prendre una pista de terra que marxa planera vers migdia pel costat de ponent del llac Enol, travessa la Vega del mateix nom i gira a ponent passant pel costat de la Vega La Cueva. Poc més enllà un trencall tancat amb cadenat ens portaria al Mirador del Rei. La pista fa un revolt a l’esquerra i girant 90º vers migdia, baixa fins Pan de Carmen, lloc on haguéssim pogut deixar el vehicle. A partir d’aquí marxarem sempre vers migdia o lleugerament sud-est fins a Vegarredonda. També a partir d’aquí la pista és de circulació restringida. De seguida entrem a la Vega Huerta i el lloc conegut com a Pozu l’Alemán (font) (1.070 m). Travessem per un pon el Riu Pomperi, comencem a enfilar-nos fent llaçades i el camí va deteriorant-se. Travessem pel mig de la majada (pleta) de Vega la Piedra. A partir d’aquí la pista esdevé més aviat camí o corriol, molt fressat i evident, això si. Amb moderada pujada anem progressant, fent algunes llaçades per salvar petits colls que en algun punt ens permeten fer-hi drecera. Sempre però recuperant el rumb vers el sud, sud-est, amb la cara nord de la Torre Santa com a referència. Passem per la pleta de la Rondiella, el camí s’enfila un xic més i abastem el Colláu Gamonal des de on ja podem albirar el refugi vell i un xic més avall, el nou (1.410 m) El refugi de Vegarredonda és ampli, ben condicionat i amb font abundosa. Serveix de base a les ascensions al rovell de l’ou del massís occidental dels Pics com Torre Santa, Santa Maria,... nosaltres hi farem nit perquè l’endemà pretenem començar la travessa del massís fins a Caín i tornar per Trea i el refugi de Vega de Ario. Per això no tenim pressa: fa bon dia i ens resta tota la tarda per endavant per pujar a Ordiales i el Cotalba. Havent dinat emprenem la pujada cap a Ordiales prenent un ben indicat camí que marxa vers ponent. Primerament pugem fort però descrivint llaçades de forma que anem còmodes. Desprès la pujada és menys acusada i fins i tot el camí planeja i baixa lleugerament. Aquest camí ens sembla un luxe: molt ben arranjat, amb contraforts... suposem que els serveis del Parc en deuen tenir. És recorregut per molts excursionistes dons el mirador és un punt d’atracció important. Travessem un petit coll, girem 90º i canviem el rumb de ponent a migdia. Veiem alçada i al fons a l’esquerra una petita construcció sota el Picu Cotalba: és el refugi de Ordiales. Quan hi passem pel costat solament ens resten uns pocs metres de desnivell i amb quatre llaçades som al mirador (1.745 m). La seva situació és impressionant: penjats sobre el penya-segat, als nostres peus baixa la canal que cau fins al riu Dobra i la Vall de Angón, mil metres per sota. Darrera la vertical paret del Picu Cotalba, tres-cents metres per sobre nostre. El dia no era del tot clar i teníem boirina. En un dia clar (sembla que de difícil trobar) hom arriba a albira el mar. Per una escletxa, com en un quadre, ens apareixen a sud-est les més altres torres del massís occidental. El mirador serveix de mausoleu de Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós, Marquès de Villaviciosa, muntanyenc, escalador i impulsor del Parc dels Pics. Hi ha una inscripció gravada a la pedra que segons diuen és part del testament d’aquest personatge que diu: Nosotros, enamorados del Parque Nacional de la Montaña de Covadonga, en él desearíamos vivir, y morir y reposar eternamente, pero esto último en Ordiales, en el reino encantado de los rebecos y las águilas, allí donde conocimos la felicidad de los cielos y de la tierra, allí donde pasábamos horas de admiración, emoción, ensueño y transporte inolvidables, allí donde adoramos a Dios en sus obras como un Supremo Artífice, allí donde la Naturaleza se nos apareció verdaderamente como un templo. Es tant eloqüent que res podem afegir-hi nosaltres. El cert és que també hi varem quedar tan embadalits com per fer-se tard per pujar al Cotalba. Un altre cop serà!
Mirador de Ordiales
Mirador de Ordiales
Mirador de Ordiales
Reportatge fotogràfic complet