UNA VOLTA PER MONTSERRAT (BAGES/BAIX LLOBREGAT)
Del Monestir a Santa Cecília per Sant Benet i tornada per Sant Jeroni i Sant Miquel

Longitud 12 kilòmetres

Desnivell acumulat 800 m.

Recorregut Monestir de Montserrat, Pas del Francesos, Sant Benet, Santa Cecília, Sant Jeroni, estació superior funicular de Sant Joan, Sant Miquel, Monestir.

Temps 4h 30’ (efectives de marxa, descomptant les parades habituals)

Dificultat Baixa, excepte la Canal de Sant Jeroni.

Senyalització Bona. Senyals blanc i vermells de GR i blanc i grocs de PR en bona part del recorregut. Senyalització vertical a les cruïlles rellevants. La resta son camins i senders molt evidents. En general tot el recorregut és ben fressat i condicionat.

Documentació Editorials Alpina/Geo Estel: Montserrat. Parc Natural de la Muntanya. Mapa (1:10000 i 1:5000) i Guia Excursionista.

Més informació Rutes del Palau Robert. Sant Jeroni.

Itineraris per Montserrat.

Situació del recorregut

El Cavall Bernat

ITINERARI

Monestir de Montserrat (718 m). Marxem cap a ponent pujant per les Escales dels Pobres en direcció al Pas del Francesos (850 m) seguint les marques blanc i grogues (PR C-19) i blanc i vermelles (GR 4). El pas és un grau molt evident amb graons ben disposats per entremig de dues grans roques. Quan l’hem passat i el camí sembla tornar-se menys costerut, un pal ens indica el creuament de camins: Ens cal girar 90º vers sol ixent, abandonant el camí Vell de Sant Jeroni i seguint els senyals dels senders.

Mirador del Moro des de Sant Jeroni

El camí seguirà en direcció nord-est. Més enllà es bifurca: el GR per la dreta i el PR per l’esquerra. Ambdós tornen a reunir-se mes endavant. Recomanem prendre el corriol de l’esquerra (pel PR) perquè és més ombrívol i ens permet la visita a l’ermita de Sant Benet, avui convertida en refugi (970 m) i a les ruïnes de la Trinitat (966 m) que trobem més endavant. A partir d’aquí davallem un curt tram en direcció a sol ixent fins a retrobar el GR, moment en el que reprenem la direcció vers nord oest que ja no deixarem (amb les lògiques desviacions per a superar les canals) fins a Santa Cecília. Aquest tram va paral·lel a la carretera BP-1103, del Monestir a Can Massana i al camí dels Degotalls, però més enlairat. Resseguim la muntanya per sota les cingleres del Cavall Bernat i les parets dels Diables i de Sant Jeroni. Anem davallant suaument i arribem a la vista del preciós Monestir de Santa Cecília (690 m), sense que calgui baixar-hi, si no volem.

La Canal de Sant Jeroni és el tram més fort de l’excursió. Passat Santa Cecília, el camí torna a enfilar-se. Cal estar atent: primer s’ajunta un corriol per la dreta i al cap de ben poc en surt un altre per l’esquerra que s’adreça decididament cap a la canal en direcció a la línea elèctrica que forneix els repetidors del Mirador del Moro. Ens cal prendre aquest corriol i abandonar el GR. Nosaltres anirem seguint les pilones d’aquesta línea elèctrica fins al cap de munt. Hi ha senyals vermells que ens ajuden a seguir el corriol, en general força evident. A la font de la Teula (ruïnes d’un antic dipòsit) el camí marxa cap a ponent per salvar el desnivell. Però podeu optar per enfilar-vos-hi de dret ajudant-vos d’una corda que hi ha instal·lada. La canal te trams on cal ajudar-se amb les mans i per fer-ho més fàcil hom hi ha instal·lat passamà de cable i fins i tot una escala. Més o menys a mig recorregut, la canal es bifurca. Nosaltres hem de prendre el tram i corriol de l’esquerra seguint, com s’ha dit, la línea elèctrica. La dreta accedeix a la via ferrada Teresina. El darrer tram de la canal te més vegetació, probablement les inundacions del 2000 no varen fer-hi tants estralls com més avall. Arribem al coll (1.159 m) i marxem a la dreta per la capella per enfilar-nos pel camí d’escales que mena a la miranda de San Jeroni (1.237 m) punt culminant de la muntanya.

Pla de les Taràntules (971 m). Per anar-hi, iniciem el retorn en direcció sud-est pel molt ben condicionat camí que careneja per la Serra de l’Alzina de les Paparres. Al Pla hi trobem l’estació superior del funicular de Sant Joan. A partir d’aquí anirem seguint per una pista de servei, pavimentada en força trams, que marxa per la Serra Llarga en direcció a migdia, fent una forta llaçada per a superar el desnivell, fins al Pla de Sant Miquel. Aquí canvia de direcció (vers el nord), passa per l’ermita del mateix nom i comença un tram empedrat que ja no deixarem fins a la Plaça de Monestir.

Track i WP per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

16 d’abril de 2005