Antoni Planas i Vilà	LA MUGA per la Vall de la Llosa
Maria Antònia Antich i Bosch	Cerdanya
	Població més propera	Viliella (Cerdanya)
	Punt de sortida	Can Jan de la Llosa (1.600 m.)
	Punt més alt	La Muga 2.860 m.
	Punt d’arribada	Can Jan de la Llosa
	Longitud	7 Km. (anada)
	Desnivell acumulat	1.260 m
	Temps	Efectiu: 5 hores (pujada)
	Dificultat	Mitjana, atès el desnivell.
	Senyalització	Cartells i senyals de pintura fins
Des del Bony del Manyer		als Estanys de la Muga (1).
	Cartografia i	Tossa Plana Puigpedrós. guia d’hivern
	documentació	Mapa (1:25.000). Editorial Alpina / Geo Estel
		Cerdanya. Mapa (1:25.000). M.Angulo/A.Brosel
		Ascensió 13. Sua Edizioak
	Punts d’aigua	Diversos rierols i estanys arreu del camí
	Més informació	Estany de la Muga La Cerdanya.net
		La Muga. Muntanya.net.
	Data i climatologia	3 de gener 2007. Clar, lleugerament
		ventós i fred.
Al cim

	La Muga, al nord-oest de la Vall de la Llosa, és una muntanya poc visitada. O al menys així ens ho sembla perquè no hem trobat gaires ressenyes ni corriols definits per a pujar-hi (o no els hem vist). Tal vegada perquè li fa “ombra” la veïna Tossa Plana de Lles, més alta o que te una aproximació llarga. Però el camí per arribar-hi –per la Vall de la Llosa- és molt gratificant i un cop dalt hom te una bona vista d’aquesta part de la Cerdanya i sobretot, de les muntanyes andorranes. Fent cas a mapes i ressenyes varem pujar-hi des de Prat Xiuxirà però, sobre el terreny, ens va semblar millor opció anar-hi pels estanys de la Muga, que és per on varem baixar. Abans d’una breu descripció d’ambdós itineraris, raonarem perquè aquesta darrera ens sembla millor: -És més curta (7 km d’anada per 8,50) -El desnivell acumulat és similar, però des de Prat Xiuxirà (2.000 m) cal superar la major part del pendent al tram final, sobretot a les canals de la Muga, quan pels estanys es fa de forma més progressiva. -Per a l’ascensió no hi ha sender definit per cap banda, però resulta més curta i evident pels estanys, amb el que es guanya temps. -En condicions hivernals el pas per les Canals de la Muga, sobre Prat Xiuxirà, sembla delicat i exposat a allaus. Tant per un cantó com per l’altre l’excursió resulta gratificant fins i tot si, per qualsevol circumstància no fem cim, haurà valgut la pena: la Vall de la Llosa te racons que embadaleixen. Per la banda dels estanys podem optar a pujar la Tossa Plana per la seva cara nord i, si estem prou valents i el dia és llarg, carenejant, passar a la Muga. En les dues opcions cal anar a Viliella. S’hi por arribar tant des de Prullans com des de Lles i, un cop allí, prendre una pista que, pel marge dret del riu de la Llosa, ens acosta en 4 km. a Can Jan, on hem de deixar el vehicle, penjar-nos la motxilla i travessar el riu per prendre una pista, restringida al trànsit, que remunta la vall pel marge esquerra, en direcció nord i suau pujada. Aquest és un tram del GR 107 (Camí dels Bons Homes). Si disposem de prou de temps, a la tornada, no ens hem de perdre la visita al Molí del Salt, a mig camí de Can Jan. Descripció de l’itinerari per Prat Xiuxirà. Seguint la pista als 5,4 km de Can Jan, arribem a Prat Xiuxirà on hi ha una petita capella i un antic refugi ensorrat. Hem trigat 1h 45’. Pot fer-se més de pressa, però ens han entretingut la sovintejades plaques de glaç que cobreixen aquí i allà, desenes de metres de pista. Mirant vers ponent hem de veure una canal que s’enfila per sobre una tartera, el tram superior de la qual és herbat i acaba en un collell. Ens cal enfilar-nos-hi, sense sender ni corriol (més inclinada a mesura que guanyem alçària) i abastar el coll (2.500 m). Desprès seguir la carena en vers el sud-oest en direcció a un primer turó (2.620 m) des de on divisem perfectament la cara nord de la Muga, amb un cim més oriental i baix i el segon, més a ponent i alt. El camí a partir d’aquí es suavitza. Nosaltres ens calcem als grampons perquè, malgrat que hi ha poca neu, les llesques son glaçades. Davallem lleugerament, passem un altre coll, aconseguim el primer cim (2.784 m) i, sempre seguint el fil de la carena, tornem a enfilar-nos de valent per abastar el segon cim de la Muga (2.860 m), a les 5 hores de marxa. Baixarem per un pendís herbat, força inclinat, a sol ixent dels estanys, en direcció a la vall del Riu de la Muga. Al capdavall del pendís seguirem per una praderia i, quan sembla que s’acaba, hi trobarem un sender, ben senyalitzat (1), que ens retornarà a la pista, a l’alçada de la Barraca de la Farga. Descripció de l’itinerari pels estanys. Seguint la pista, prop de la Barraca de la Farga, un cartell indicador ens mena creuar el riu per un pontarró i passar al marge dret, per una antiga pista en força mal estat. El camí és senyalitzat amb pintura groga i números de sender (1). Seguim el 28 fent una llarga marrada, primer vers el nord i desprès sud-oest. Abastem una cruïlla, ben indicada, a partir de la que seguirem el sender 26 (Tossa Plana pels estanys de la Muga), en direcció nord-oest. És senyalitzat de bell nou i hom l’ha netejat de malesa. Fa l’efecte que uneix antics camins, passant per alguns trams encara poc fressats. Puja paulatinament, però sense estridències, fins abastar el Riu de la Muga que travessem i poc més enllà abandonem els senyals, però el camí és evident: La Muga és davant nostre, al nord. Ens cal anar a cercar el seu coll, una mica més a ponent, passant pel costat de l’estany gran, per entremig d’una praderia i llavors carenejar fins al cim. (1) Varem adonar-nos-en anant als Engorgs: s’està marcant de bell nou senders, netejant-los de malesa i brancatge. Els senyals, a arbres i roques, son quadrats amb fons de pintura groga. Els senders s’identifiquen per números i hom ha instal·lat cartells indicadors, amb direccions i horaris estimats, a les cruïlles. Porten l’identificador de “Senders de Cerdanya”. A l’Oficina de Turisme ens han comentat que és iniciativa del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, però que no disposen d’informació gràfica.
Tosseta de Vallcivera i Tossa
Plana de Lles
Portella d’Engorgs
Coma d’Engaït
Pessons i Ríbuls
Reportatge fotogràfic complet