Etapes i itineraris		Mapa
Jornada 1	"Faixes" de Racún, Petazals i Los Canarellos
2	Pradera d'Ordesa-Cua de Cavall per la Senda dels Caçadors i la "Faixa" d'en Pelai
	Cua de Cavall a Góriz
3	Góriz-Sant Nicolau de Bujaruelo, per Casteret
	Bujaruelo-Torla
4	Balcó de Pineta

Una visió general.

Amb aquest itinerari varem tenir una visió força completa de la Vall d’Ordesa, excepció feta de la gorja d'Añisclo. Les faixes de Racún, Petazals i els Canarellos donen la prospectiva d’una cara de la vall (la paret sud)  i el retorn pel fons permet gaudir la esplèndida fageda i els salts del riu Arazas. La faixa d’en Pelai i sobretot, el mirador de Calcilarruego, donen la visió de l’altra cara. Perdem el poder veure de prop les Grades de Soaso, però en tenim una panoràmica superba des de dalt. De Góriz a Torla passant per la Bretxa de Roland i Bujaruelo, és un recorregut circular per la part nord i oest del Parc. La Vall de Pineta, capítol a banda, mereix més temps però pujar al balcó en dóna una visió força general. Si els temps ens hagués acompanyat per fer el Mont Perdut travessant-ne la glacera, la joia seria complerta. Ha quedat per a una propera ocasió: tal vegada per a visitar també la gorja d’Añisclo.

Els temps no ens va acompanyar.

Havia de durar més dies i fer dos tres mils. Però el temps no ens hi va ajudar. Preveiem sortir de Góriz i, un cop a la Bretxa, abans de baixar per fer nit a Sarradets, arribar-nos al Taillón. La densa boira ens en va fer desistir i, per comptes d’això, seguirem fins a Bujaruelo amb temporal i aigua a l’esquena. També preteníem pujar el Mont Perdut per la cara nord, fent nit prop del llac de Marboré o al refugi de Tucarroya, però el pronòstic pintava malament. Ens aventuràrem a pujar-hi amb intenció d’arribar al llac i tornar. El pronòstic va complir-se i al balcó varem haver de baixar, cames ajudeu-me. Aquella nit, des de l’hotel de Bielsa varem veure com en queia una de bona! 

No va haver-hi dia que la puja, amb més o menys intensitat, no fes acte de presència.

Reportatge fotogràfic. 

Bibliografia i cartografia.

• Guia Alpina. Ordesa y Monte Perdido. Excursiones, travesias y ascensiones

• Ediitorial Alpina. Mapa excursionista Monte Perdido, Vignemale y La Munia (1:30.000)

• Cuadernos Pirenaicos: Ordesa. Sua Edizioak

Més informació.

• Guia Alpina. Ordesa y Monte Perdido. Excursiones, travesias y ascensiones

• Ordesa.net

• Antoni Planas i MªAntònia Antich: Ordesa 2006

• Ministerio de Medio Ambiente

Els camins. Senyalització.

Els senders i corriols son, en general, fressats, ben conservats i senyalitzats. Sobretot els de la part baixa: més fàcils i populars. Hi ha cartells a totes les cruïlles i punts d’interès. Hom troba a faltar informació del recorregut entremig de cada tram. Hi ha brètols que s’emporten els cartells i, si el servei de manteniment no és molt àgil, hom pot desorientar-se momentàniament. Però amb un mapa de la zona, perdre’s és difícil.

La conservació dels senders és bona: una brigada de treballadors els recorren sovint per netejar-los de malesa i pedres, afermar trams amb perill d’esllavissada, netejar els guals... hi ha petites cabanes (abrics on refugiar-se en cas de tempesta) repartides estratègicament als principals recorreguts, pontarrons per creuar els torrents... Pel que sembla el Parc depèn del Ministerio de Medio Ambiente. La comparació amb alguns catalans no te color i resulta obvi que en aquests darrers els gestors s’han limitat a imposar totes les restriccions, oblidant-se de les inversions.

Allotjament.