Antoni Planas i Vilà	VALL D’ORDESA La cua de Cavall per la Faixa de Pelai
Maria Antònia Antich i Bosch	Sobrarbe (Aragó)
	Població més propera	Torla (Sobrarbe, Aragó)	Dibuix de situació publicat per la Asociación Turística de Sobrarbe
	Punt de sortida	Pradera d’Ordesa (1.300 m.)
	Punt més alt	Mirador de Calcilarruego 1.900 m.
	Punt d’arribada	Pradera d’Ordesa
	Longitud	No calculada
	Desnivell acumulat	600 m.
	Temps	Efectiu 6h 40’ (anada i tornada). Total 7h 30’
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Cartells a sortida, punts destacats i cruïlles
		Sender ben fressat i gens perdedor
Circ de Cotatuero
	Cartografia i	Ordesa y Monte Perdido. Mapa i guia
	documentació	excursionista. Guia Alpina.
		Mapa 1:40.000 Editorial Alpina
	Punts d’aigua	Diversos torrents. Recorregut vora del riu.
		Algunes fonts.
	Més informació	Servidor Turístico de Aragón
		A. Planas i Mª A. Antich: Ordesa 2005
		Ministerio de Medio Ambiente
	Data i climatologia	3 d’octubre 2006. Núvols i clarianes. Fresc.
Tardor a Ordesa

	Aquest és un dels recorreguts “clàssics” pel Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut que transcorre a mitja alçada i pel fons de la pròpia Vall d’Ordesa, solcada pel riu Arazas. Així hom en pot tenir una visió molt general tant de la vall com de les muntanyes properes. El riu neix al Circ de Góriz i pel salt de la Cua de Cavall baixa al Circ de Soaso i, vers ponent, recorre la vall fins a desembocar a l’Ara, més amunt de Torla, a la confluència amb la Vall de Bujaruelo. La vall és envoltada de parets verticals altíssimes i cims que superen o ratllen els 3.000 metres. Una munió de torrenteres es despenja per aquestes cingleres vers el riu formant cascades molt vistoses. Al fons i a mitja alçada hi creix una densa vegetació on predomina la fageda i l’avetosa, però també moltes altres espècies i arbres de ribera. El riu Arazas s’hi escola, un bell tram engorjat, formant espectaculars salts. A llevant s’alça l’imponent massís del Mont Perdut. Tot plegat fa que la Vall d’Ordesa sigui un dels recons més imponents dels Pirineus. Ja havíem visitat en altres ocasions la vall però en aquesta ocasió cercàvem veure-la a la tardor quan la varietat vegetal dóna una gama cromàtica amplíssima de verds, grocs, vermells i ocres...per afegitó fou de totes, l’ocasió en que el riu i les torrenteres baixaven ufanoses d’aigua. El recorregut escollit és al primer tram un sender molt fressat, però amb una pujada de les que fan esbufegar: és a la primera hora que cal salvar tot el desnivell. Llavors tot és pla i avall. El corriol de pujada a Calcilarruego te algun petit tram aeri, però poc exposat i el de la Faixa de Pelai és planer i sense pèrdua. El retorn per la vall és fa en bona part per pista. Així que el recorregut és prou fàcil com per a poder dedicar-nos a gaudir de les meravelles del paisatge. Malgrat la seva llargària que ens pot fer desistir en cas de temps imprecís, trobarem repartits pel camí, cinc cabanes o “abrics” on aixoplugar-nos en cas de tempesta. El punt de partida és la Pradera d’Ordesa a la que hom hi accedeix per carretera, des de Torla passant pel Pont dels Navarresos. Fora de l’estiu, en que el trànsit és restringit a un serviu d’autobusos, hom pot anar-hi en vehicle particular. Al hivern pot ésser complicat doncs la carretera no te manteniment. Val la pena dedicar una estona a l’exposició permanent i les projeccions del Centre de Visitants per tenir una visió global del parc, tant pel que fa a la geologia, la fauna i la flora com a l’etnografia de la zona. Descripció de l’itinerari.- De l’aparcament de la Pradera (1.300 m) marxem en direcció ponent i al final hi trobem indicacions de diverses rutes. Travessem al marge esquerra del riu Arazas per un pont on hi trobem una bifurcació, sempre ben indicada amb cartells de direcció i horaris aproximats. La de l’esquerra (entre d’altres indica el refugi de Góriz) és la pista per la que retornarem. El del mig és el sender conegut com a Senda dels Cazadors. Un cartell, probablement adreçat al públic no fet a muntanya, ens adverteix de la seva perillositat. De seguida s’enfila sense miraments i, en curtes llaçades, va guanyant alçada. Desviant-se de tant en tant per salvar ressalts rocallosos i passar-los per damunt. Quan el bosc es fa menys dens, a l’esquena hi tenim sempre l’omnipresent Cercle de Cotatuero, amb la llarga cascada escolant-se vers la vall. Una excusa ideal per contemplar el paisatge i, de passada, recuperar l’alè. Trobem un trencall que ens menaria a Punta Acuta. El nostre corriol però marxa a l’esquerra vers llevant i en poca estona ens plantem al mirador i cabana de Calcilarruego (1.900 m) punt més alt de l’excursió, a 1h i 35’ de marxa. Si no ho hem fet encara, és hora d’esmorzar i sobretot de dedicar una bona estona a badar. Per darrera el refugi encetem ara el camí conegut com de la Faixa de Pelai. Amb suaus pujades i baixades va revoltant el contorn de la falda de la Serra de les Cutas, sempre paral·lel a la vall i rumb a sol ixent. Al cap d’una hora més, abastem en un planell la cabaneta d’Abé. A partir d’aquí la vall gira a nord-est i el camí també. Cal estar atents doncs be un tram en el que sempre hi hem pogut observar cabirols i és un bon mirador de les Grades i el Cercle de Soaso, al fons de la vall i del Massís del Mont Perdut. Progressivament, a mesura que ens acostem al Cercle i veiem cada cop més a prop el salt de la Cua de Cavall, anem perdent alçada, fins abastar una cruïlla que ens permetria seguir fins al Refugi de Góriz o baixar vers la Cua de Cavall (1.750 m) que és on volem anar. Quan hi arribem, a les 4 hores de marxa, passem el riu per un pont i comencem la tornada pel marge dret. El sender, mentre transcorre per Cercle de Soaso, és empedrat. Desprès trobem que el riu baixa pels salts coneguts com Grades de Soaso, al costat del camí. Més endavant comença la pista i amb ella ens fiquem dins una magnífica fageda del “Bosque de las Hayas”, un altre dels atractius de la ruta. Des de la Cua de Cavall fins aquí, haurem trobat tres refugis o “abrics”: cabanes de fusta on aixoplugar-se en cas de mal temps. Sense sortir del bosc abandonarem la pista per ficar-nos per un sender que ens passejarà per tot una sèrie de miradors, ben condicionats i senyalitzats per a poder observar els salts de l’Estret, de la Cova i d’Arripias. De seguir per la pista, guanyaríem temps però ens ho perdríem la visita als salts. Després d’haver dedicat una bona estona baixant i pujant dels miradors per veure l’espectacle de l’aigua travessant la gorja, sortim de nou a una pista que, pel pont d’Arripias, ens mena al marge esquerra del riu. Ja no deixarem la pista fins arribar a l’alçada de la Pradera on tornarem a passar el riu pel pont del començament, a les 7 hores de marxa efectiva.
Pel camí de la Faixa de Pelai
Cercle de Soaso
Cua de Cavall
Tardor a la Vall d’Ordesa
Reportatge fotogràfic complet