DE GÓSOL AL PEDRAFORCA PER LA COLLADA DEL VERDET (BERGUEDÀ)

Longitud                 12,3 km

Desnivell acumulat    1.160 m (positiu i negatiu).

Recorregut              Gósol, Font Terrers, Collada del Teuler, Set Fonts, Collada del Verdet, Polldegó Superior, Enforcadura, Tartera de Gósol, Coll de Cabra, Cap de Sedís.

Temps                    6h (efectives de marxa, descomptant les parades habituals). Totals 8h.

Dificultat                 Alta degut al desnivell. Alguns trams cal grimpar. El retorn és per un corriol trencacames.

Senyalització           Groc i blanc del PR C-123. El tram del Polldegó Superior (Coll i Canal del Verdet inclosos) amb marques grogues.

Documentació          Serra del Cadí/Pedraforca. Parc Natural Cadí-Moixeró, Mapa (1:25.000) i guia excursionista. Editorials Alpina i Geo/Estel.

Més informació         Rutes del Palau Robert

                            Parc Natural Cadí-Moixerò

                           

 

Transcripció íntegre de la ressenya que es fa a la Web de Rutes del Palau Robert.

 

El massís del Pedraforca, inclòs dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un dels paisatges d’alta muntanya més emblemàtics i singulars de tota la geografia catalana. L'itinerari ascendeix al seu punt més elevat, el Pollegó Superior, des d'on es gaudeixen d’extenses vistes de la contrada i les serres que l’envolten. Durant el recorregut, molt boscós a les parts més baixes i aeri i nu a mesura que guanya alçada, es poden veure isards, força nombrosos en aquests paratges.

Per fer la ruta es requereix estar en bona forma física, tenir bon sentit de l’orientació i ser especialment curós en el tram pel roquissar comprès entre la collada del Verdet i l’enforcadura del Pedraforca.

Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció nord cap al Túnel del Cadí i, després del desviament de Malanyeu, trencar a l’esquerra per la carretera B-400 fins a Gósol, on s’estaciona el cotxe.

Es parteix de la plaça Major (1426 m) pel carrer Picasso, s’accedeix per l’esquerra a la plaça del Dr. Pere Pons i, pel carrer Cerdanya, se surt de la població en direcció a Bagà (pal indicador). Se segueixen els senyals blancs i vermells del GR-150 i GR-107 i els blancs i grocs del PR C-123. Es continua per una pista de terra i de seguida es trenca a la dreta per un sender que s’endinsa pel serrat de la Muga. Es desemboca a una altra pista, que es pren per la dreta fins a l’àrea de pícnic de Font Terrers (1625 m; km 1,8), on s’agafa un caminoi de la dreta que passa pel costat d’una tanca i entra al bosc. Cinc minuts després hi ha una bifurcació (km 2,1): cal deixar els senders GR-150 i GR-107 i girar a mà dreta pel PR C-123 cap a Set Fonts i el Pedraforca (pal indicador).

Es creua un torrent (km 2,6) per un camí pedregós que esdevé herbat a mesura que s’enfila. Es discorre per l'interior del bosc per la coma dels Caners entre el serrat de la Portella, a l’esquerra, i el de la Guàrdia, a la dreta, sempre en direcció est. Es tenen grans vistes a ponent de la Roca del Millet, la vall de Josa, el Cadinell i el Cadí.

S’arriba a la collada del Teuler (1964 m; km 4,1), un petit pla herbat enmig del boscam, i es tomba a la dreta per un corriol senyalitzat que flanqueja planerament cap al sud. S’aclareix el bosc, es puja per un terreny rocós i es gira a mà esquerra, vorejant pel costat dret el Roc de Set Fonts, fins al coll de Set Fonts (km 4,8). Es prossegueix remuntant per l’altiplà herbat de la dreta per un camí poc visible deixant al sud-oest un bosquet. Se segueixen els senyals, escadussers per la manca de suports, pintats al terra i als pocs arbres que es troben en direcció sud.

Més endavant el trajecte puja per l’ample llom de la carena del prat Sobirà, amb esplèndides vistes d’ambdós vessants. S’entra a un clarejat bosc de pi negre, es passa l’avenc del Verdet o Forat de les Gralles (km 5,7) de 27 m de fondària,
(1) es discorre per la dreta del Cap del Coll del Verdet i s’accedeix a la collada del Verdet (2244 m; km 6,2). Aquí cal deixar a l’esquerra el PR C-123, que davalla fins al refugi Lluís Estasen i el mirador del Gresolet, i seguir per un corriol ben fressat, indicat amb pintades grogues i fites, que s’enlaira per la dreta. De seguida cal grimpar amb força per la cresta muntanyenca: cal parar molt de compte de no relliscar Es combina la dura ascensió per la cinglera, molt aèria, amb alguns trams de baixada. Es puja al cim Nord (2438 m) i es corona el Pollegó Superior del massís del Pedraforca (2497 m; km 7,1). Es gaudeix d’una amplíssima panoràmica de l’entorn amb la serra del Cadí i els pics cerdans al nord, els rasos de Peguera, les serres d'Ensija, del Verd i el Port del Comte al sud, els cingles de les Costasses, Gósol i la vall de Josa a l’oest, i el proper cim del Calderer a l’est, darrere del qual s’estén el Pirineu més oriental (el Puigmal, el Canigó, Comanegra...) i les serres prepirinenques del Catllaràs i el Picancel.

Es descendeix pel rocam força verticalment fins a l'Enforcadura (2356 m; km 7,5), on es retroba el PR C-123, que es pren per la dreta en direcció oest davallant per la tartera de Gósol. Es flanqueja pel llom de la muntanya, entrant i sortint del bosc, sempre cap a ponent amb bones vistes de Gósol, a l’oest, i les Llosanques, al sud. Es deixa un trencall a l’esquerra (km 9,1) i el senderol s’endinsa al bosc, que cada cop és més espès i ombrívol: s’és a la serra de la Tossa.

Es
travessa un prat herbat de la carena (1935 m; km 9,8) en direcció sud-oest i es baixa fortament per l'interior del bosc fent ziga-zagues
(2). Es creua el torrent de l'Arrubinat i se segueix per l’altra banda fins a sortir a una pista de terra que es pren per l’esquerra (1570 m; km 10,8). Finalment es desemboca a la carretera (km 12), que per la dreta duu en pocs metres a la plaça Major de Gósol (km 12,3), punt de sortida i final del recorregut

Mapa de la ruta

Situació del recorregut

Sortim de Gósol pel Camí de la Cerdanya

Polldegó Superior

Avenc del Verdet o  “Forat de les Gralles”

Capdamunt del Canal de la Grallera

Cap del Coll i Canal del Verdet

A l’enforcadura

(1) Anomenat així perquè hi nien força exemplars d’aquesta espècie de còrvids
(2) La baixada de la Serra de la Tossa és fa per un corriol que salva el desnivell sense concessions i resulta un verdader  “trencacames”.

 

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

4 de juny de 2005