|
|
Transcripció íntegre de la ressenya que es fa a la Web de Rutes del Palau
Robert.
El
massís del Pedraforca, inclòs dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un
dels paisatges d’alta muntanya més emblemàtics i singulars de tota la
geografia catalana. L'itinerari ascendeix al seu punt més elevat, el Pollegó
Superior, des d'on es gaudeixen d’extenses vistes de la contrada i les serres
que l’envolten. Durant el recorregut, molt boscós a les parts més baixes i
aeri i nu a mesura que guanya alçada, es poden veure isards, força nombrosos
en aquests paratges.
Per fer la ruta es requereix estar en bona forma física, tenir bon sentit de l’orientació
i ser especialment curós en el tram pel roquissar comprès entre la collada
del Verdet i l’enforcadura del Pedraforca.
Per
accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat) en
direcció nord cap al Túnel del Cadí i, després del desviament de Malanyeu,
trencar a l’esquerra per la carretera B-400 fins a Gósol, on s’estaciona el
cotxe.
Es parteix de la plaça Major (1426
m) pel carrer Picasso, s’accedeix per l’esquerra a la
plaça del Dr. Pere Pons i, pel carrer Cerdanya, se surt de la població en
direcció a Bagà (pal indicador). Se segueixen els senyals blancs i vermells
del GR-150 i GR-107 i els blancs i grocs del PR C-123. Es continua per una
pista de terra i de seguida es trenca a la dreta per un sender que s’endinsa
pel serrat de la Muga. Es
desemboca a una altra pista, que es pren per la dreta fins a l’àrea de pícnic
de Font Terrers (1625 m;
km 1,8), on s’agafa un caminoi de la dreta que passa pel costat d’una tanca i
entra al bosc. Cinc minuts després hi ha una bifurcació (km 2,1): cal deixar
els senders GR-150 i GR-107 i girar a mà dreta pel PR C-123 cap a Set Fonts i
el Pedraforca (pal indicador).
Es creua un torrent (km 2,6) per un camí pedregós que esdevé herbat a mesura
que s’enfila. Es discorre per l'interior del bosc per la coma dels Caners
entre el serrat de la
Portella, a l’esquerra, i el de la Guàrdia, a la dreta,
sempre en direcció est. Es tenen grans vistes a ponent de la Roca del Millet, la vall de
Josa, el Cadinell i el Cadí.
S’arriba a la collada del Teuler (1964 m; km 4,1), un petit pla herbat enmig
del boscam, i es tomba a la dreta per un corriol senyalitzat que flanqueja
planerament cap al sud. S’aclareix el bosc, es puja per un terreny rocós i es
gira a mà esquerra, vorejant pel costat dret el Roc de Set Fonts, fins al coll
de Set Fonts (km 4,8). Es prossegueix remuntant per l’altiplà herbat de la
dreta per un camí poc visible deixant al sud-oest un bosquet. Se segueixen
els senyals, escadussers per la manca de suports, pintats al terra i als pocs
arbres que es troben en direcció sud.
Més endavant el trajecte puja per l’ample llom de la carena del prat Sobirà,
amb esplèndides vistes d’ambdós vessants. S’entra a un clarejat bosc de pi
negre, es passa l’avenc del Verdet o Forat de les Gralles (km 5,7) de 27 m de fondària, (1) es discorre
per la dreta del Cap del Coll del Verdet i s’accedeix a la collada del Verdet
(2244 m;
km 6,2). Aquí cal deixar a l’esquerra el PR C-123, que davalla fins al refugi
Lluís Estasen i el mirador del Gresolet, i seguir per un corriol ben fressat,
indicat amb pintades grogues i fites, que s’enlaira per la dreta. De seguida
cal grimpar amb força per la cresta muntanyenca: cal parar molt de compte de
no relliscar Es combina la dura ascensió per la cinglera, molt aèria, amb
alguns trams de baixada. Es puja al cim Nord (2438 m) i es corona el
Pollegó Superior del massís del Pedraforca (2497 m; km 7,1). Es
gaudeix d’una amplíssima panoràmica de l’entorn amb la serra del Cadí i els
pics cerdans al nord, els rasos de Peguera, les serres d'Ensija, del Verd i
el Port del Comte al sud, els cingles de les Costasses, Gósol i la vall de
Josa a l’oest, i el proper cim del Calderer a l’est, darrere del qual s’estén
el Pirineu més oriental (el Puigmal, el Canigó, Comanegra...) i les serres
prepirinenques del Catllaràs i el Picancel.
Es descendeix pel rocam força verticalment fins a l'Enforcadura (2356 m; km 7,5), on es
retroba el PR C-123, que es pren per la dreta en direcció oest davallant per
la tartera de Gósol. Es flanqueja pel llom de la muntanya, entrant i sortint
del bosc, sempre cap a ponent amb bones vistes de Gósol, a l’oest, i les
Llosanques, al sud. Es deixa un trencall a l’esquerra (km 9,1) i el senderol s’endinsa
al bosc, que cada cop és més espès i ombrívol: s’és a la serra de la Tossa.
Es travessa un prat herbat de la carena (1935 m; km 9,8) en
direcció sud-oest i es baixa fortament per l'interior del bosc fent
ziga-zagues (2). Es creua el torrent de l'Arrubinat i
se segueix per l’altra banda fins a sortir a una pista de terra que es pren
per l’esquerra (1570 m;
km 10,8). Finalment es desemboca a la carretera (km 12), que per la dreta duu
en pocs metres a la plaça Major de Gósol (km 12,3), punt de sortida i final
del recorregut
|
|
