DE SANT QUIRZE DE PEDRET A VILADA per les Canals de Sant Miquel

Berguedà

Població més propera	Berga, Vilada (Berguedà)	Pont de Pedret
Punt de sortida	Sant Quirze de Pedret, Berga (527 m.)
Punt més alt	Els Colletons (1.015 m.)
Punt d’arribada	Sant Quirze de Pedret
Longitud	20 km
Desnivell acumulat	950 mts
Temps	Efectiu: 6h 30’
Dificultat	Mitjana
Senyalització	Bona. Pintura groga, excepte tram St. Miquel
	a Mascaró, blanca. Corriols fressats i evidents.
Cartografia i	Catllaràs, Picancel. Mapa (1:25.000) i
documentació	Guia Excursionista Editorials Alpina i Geo Estel.
	Camins de la Portella (R. Martí i X. Campillo)
	tríptics editats pel Consell Comarcal del Berguedà
Punts d’aigua	Diverses fonts i torrents. Deu irregular.
Més informació	Oficina Comarcal de Turisme del Berguedà
	Ctra. C-16 Km 96.2 08600 Berga Tel. 938221500
	turisme-ccb@ccbergueda.com
	Serrat de Migdia (Toni Planas)
	Camins de la Portella a Spain Mountains
	Camins de la Portella al Palau Robert
	Marxa Homenatge als Maquis: Marcel·lí Massana
Data	12 de juny de 2004. Revisat el juny de 2008.

Pont de Pedret (527 m), on podem accedir en cotxe per una pista des de Berga, que surt de davant del Institut Guillem de Berguedà. Cartells indicadors. Iniciem la caminada creuant el riu Llobregat pel pont i seguim pel camí que porta a Sant Quirze de Pedret.

Església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Prenem el camí que va cap a l’est. De seguida la pista gira a mà esquerra i entra a la vall de Guimbàs. En arribar al fons del torrent de Guimbàs, la vall s’estreny i el camí també. Pugem ben aviat a mà dreta fins a la carena per un sinuós senderol.

Font Bona (o de la Covil). Continuem pel camí que remunta per una esplèndida pineda de pi roig. Passem per una clariana on podem observar a l’esquerra les ruïnes del que fou un refugi dels maquis, incendiat per la guàrdia civil allà per l’any 1.950: la Covil. En passar el Collet de les Fustes, seguim per una antiga pista que porta al Mirador del Pla. Des d’aquí prosseguim tot recte deixant un desviament a la dreta, prop d’un roure imponent.

Sant Miquel de les Canals. Esglesiola romànica situada a 990 metres d’alçària, és un mirador de la vall de la Portella i el cingle de la Quar.

Del Pla de Sant Miquel ens enfilem per un corriol per la costa pedregosa que, per la Collada Alta, davalla cap a Vilada per la canal dels Colletons. El camí, molt marcat, perd alçada ràpidament per dins una espessa fageda seguint el curs del Rec dels Colletons, a ponent del Serrat de Migdia. Trobem un corriol a mà dreta que deixem. Seguint-lo en poca estona ens menaria al camí que farem de retorn, passat el Collet dels Pins. Davallem fort per la canal entremig d’una vegetació exuberant, seguint el curs del torrent, tant per un marge com per l’altre. Desprès ens en separarem enfilant-nos fins a un collet des de on podrem albirar al Cingle de l’Àliga, a ponent del Serrat de Migdia.

De nou tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent a l’alçada de la font dels Colletons. És aquest un racó de singular bellesa on l’aigua cristallina hi fa un petit salt. Continuarem, travessant diversos cops el torrent, per pendent ara més moderat, fins a l’alçada del Riu Merdançol, negat pel Pantà de la Baells, al punt més baix del recorregut, on hi ha el Pont del Doro. (660 m.). Quan el nivell de l’aigua es baix, podríem anar a Vilada per aquest pont.

Girem 90º vers sol ixent seguint el camí que, per la baga de la vall, remunta el riu Merdançol del que no ens apartem excepte un curt tram que fem marrada vers migdia, per salvar el Torrent Fred, tributari del Merdançol, fins arribar al Pont del Climent (690 m). Des d’aquest punt, podem arribar-nos a Vilada en uns 20 minuts.

Al pont, tornem a girar 90º, ara vers migdia, guiats per senyals de pintura grocs, de l’itinerari «Camins de la Portella». El camí segueix ben fressat. Moderat pendent que s’accentua poc abans del pas tallat a la roca, conegut com el Portell de l’Ovellar (753).

La vegetació és densa, ombrívola, formada bàsicament de pins, avellaners i boix, espurnejat de roures i alzines. A més alçària, dins de les canals, la fageda tornarà a fer acte de presència i en trobarem exemplars considerables. Sovint però barrejats amb el pi i el boix.

Passat el Portell davallem fort fins a la llera del rec del Coll del Tell. Aviat atenyem una cruïlla de camins (rètols indicadors) rebutjant el corriol que surt a mà esquerra que, pel Coll del Tell, mena al Salga Aguda i a la Portella. Prenem el de la dreta, en baixada, per travessar tot seguit el torrent. És el camí del Trencacames (750 m. 20’), però no cal amoïnar-nos pel nom.

Deixem la llera enfilant-nos fort, fent llaçades i una petita marrada, per continuar vers garbí, en moderat pendent, pel llom rocallós del darrer contrafort del Pic de Perris. Un munt de pedres a l’esquerra i una cisterna tallada a la roca a la dreta, ens indiquen que ens trobem a la Casa del Bosc (812 m). Gaudim –si el dia ho permet- de bona vista sobre Vilada i els seus voltants. Des d’aquest punt anirem a buscar la canal veïna. Continuem encara vers gregal tot davallant lleugerament i anant a passar per un altre llom alçat, al lloc conegut com l’Era de la Castellona, on ja podem albirar el Serrat de Migdia a ponent, el Collet dels Pins a migdia i Vilada de nou, al nord. Seguim fins abastar la llera del Torrent Fred.

Un cop al torrent ja no deixarem d’enfilar-nos -en fort pendent- fins als peus de la cingle de la Por, on hi ha un monumental exemplar de faig. Les rondalles identificaven aquest lloc com el punt de trobada de la bruixeria dels entorns. Esquivem el cingle seguint un corriol a la dreta que, en poca estona, ens deixa al Collet dels Pins (995 m.).

Un camí ben fressat i senyalitzat amb pintura blanca, marxa a mà dreta vers el nord, seguint-lo ens menaria en 10’ al Serrat de Migdia. Continuem, ara vers ponent i forta baixada. Aviat trobem un indicador que senyala a mà dreta la font dels Cóms. Poc més avall, a mà esquerra, un rètol amb el nom «Camins de la Portella», senyala un corriol que s’enfila per l’esquerra. El de la dreta, si el seguissim, ens menaria en poca estona al camí de la Canal dels Colletons, pel que hem passat abans.

Prenem dons el corriol de l’esquerra que s’enfila primer per la roca i segueix després de pla fins a situar-nos al bell mig del Coll de les Corts, al capdamunt de la canal que fou devastada pel incendi del 94. Des d’aquest indret podem albirar als nostres peus la vall de la Portella. En aquest tram el camí marxa en direcció sud oest entre restes d’arbres caiguts o cremats i es fa difícil de seguir-lo (cal parar molta atenció als senyals). En sortir de la canal, seguim de pla fins a la vista de Sant Miquel de les Canals.

A Sant Miquel ens retrobem amb el camí d’anada que seguim breument fins que un senyal ens indica un camí que surt a l’esquerra en direcció a Mascaró. En aquest tram els senyals son de color blanc. Poc després abastem la font dels Noguers, molt abundosa. Després d’una collada on ja s’albira al fons la pista i la casa mig enrunada de Can Mascaró, el camí tomba a l’esquerra i s’endinsa al bosc en forta baixada.

A partir de Can Mascaró seguim per la pista que, al costat d’una pedra ajaguda, surt per l’esquerra de l’antiga bassa de la casa. Desprès d’una llaçada per salvar un torrent, passem per la Font de Bossoms i continuem per la pista en direcció a ponent pel marge dret del torrent de Bossoms. Desprès trobarem la Font dels Rucs. Quan abastem una cruïlla, prenem el camí que puja a mà dreta.

Arribem al Pla de Santa Eugènia, on es troba l’antiga casa del mateix nom. Baixem per una pista en direcció a Berga i, 250 metres més endavant, apareixen dos trencalls a la dreta que s’endinsen al bosc. Prenem el de l’esquerra, de baixada més pronunciada, que ens mena fins a una codina i un torrent. Aquí continuem per un camí poc clar de l’esquerra que seguint el torrent, arriba a una pista més ben marcada. Voregem la vall del riu Llobregat cap amunt i, després de les ruïnes de l’antic molí de Pedret, prenem una pista que torna al Pont de Pedret.