Antoni Planas i Vilà	PEÑA BEZA I CANTU CABRONERU
Maria Antònia Antich i Bosch	Pics d’Europa. Massís Occidental. Vall de Sajambre. Castella i Lleó.
	Població més propera	Soto de Sajambre (Lleó)
	Punt de sortida	Refugi de Vegavaño 1.320 m
	Punt més alt	Cantu Cabroneru 1.996 m
	Punt d’arribada	Refugi de Vegavaño
	Longitud	5,6 kms.
	Desnivell acumulat	776 m
	Temps	Efectiu 7h 20’ (Vegavaño-Beza 3h, Beza-Cantu
		2h, Tornada:2h 20’). Total 9h.
	Dificultat	Mitjana
	Senyalització	Parcial fins a Puerto de Beza PR-PNPE-7.
Refugi de Vagevaño		A partir d’allà, algunes fites.
		Corriols amb trams poc evidents.
	Cartografia i	Editorial Alpina. Guia Alpina Picos de Europa.
	documentació	Carpeta amb 2 mapes 1:40.000. Itinerari 4.
		Miguel Angel Adrados. Adrados Ediciones
		2 Mapes 1:25.000
	Més informació	Jorge Picallo Alcaraz
		Cristino Torío Fernández
		Mº. Medio Ambiente. P. Nacional Picos de Europa.
		Refugi Vegavaño 699633244. Obert tot l’any.
	Data i climatologia	10 de juny 2006. Assolellat.
Peña Beza des de Vegavaño

	Descripció de l’itinerari.- Partim del refugi de Vegavaño (Contracció de “Vega de Avaño”, malgrat que també es coneix com Vegabaño) situat a la majada (pleta) del mateix nom (1.320 m). S’hi accedeix per la carretera N-625 al tram de Cangas de Onís a Riaño, enfilant el riu Sella per l’impressionant congost de Los Bellos. A l’alçada d’Oseja de Sajambre cal prendre una estreta carretera local fins a Soto de Sajambre (alberg i pensió). Podem deixar el vehicle a una petita plaça que hi ha a la part nord, prop del safareig públic i d’una generosa font on proveir-nos. Una pista forestal va del poble a la pleta, però és tallada per una barrera a certa alçada. Nosaltres preferim anar-hi a peu pel vell camí carreter, més curt i de bon fer. Del poble al refugi 1h 15’, 3,5 km, 395 m de desnivell. Sortim de bon matí. Ens acompanya en Paco Romero, cordovès resident a Lleó, bon coneixedor dels Picos i que ens serà de gran ajuda. L’hem conegut al refugi. Ens cal travessar el prat en direcció nord i ficar-nos a la fageda on hi comença un camí. A pocs metres trobem una clariana, amb un gran faig i un cartell indicador del PR-PNPE-7 (ostres, no el podien posar més a la vista?), de la que surt una pista que seguim vers el nord-oest fins al Port de Barcinera (1.331 m). En aquest creuament de camins, deixem a la dreta la Senda de la Jocica i trenquem a l’esquerra vers ponent, en pujada, encara per pista. Poc més enllà hem prenem un corriol a la dreta, en pujada, senyalitzat per un cartell, cap a Beza. El camí no apareix a la cartografia disponible, però és ben fresat i senyalitzat amb marques de PR. La pista que deixem, al cap de poc, deriva en corriol que mena a Soto. El camí, en pujada contínua, ressegueix per entremig del bosc, els plecs de la falda de la mola de Beza. Passem per una zona, on els arbres prenen curioses formes per adaptar-se entremig dels gran blocs petris despresos de la penya. A partir d’aquest punt el bosc desapareix. Més enllà travessem un collet, entre la penya i una banya rocallosa. A baix a l’esquerra, al fons de la vall, albirem Soto i la Senda del Arcediano (Ardiaca), que podríem haver pres començant allí l’excursió. Aquesta darrera és l’opció que fa molta gent i, malgrat haver de salvar un desnivell superior, escurça en ben be una hora l’anada. Però nosaltres havíem preferit fer nit a Vegavaño per anar a Torre Bermeja el dia abans. Poc més enllà, just a l’alçada del Jurcueto que queda a mà esquerra, abastem el Coll de Beza (1.511 m). En aquest punt el nostre corriol gira 90º prenen rumb nord-est i s’ajunta amb la Senda del Arcediano que passa per ponent del Jurcueto, envoltant-lo. Aquí cal estar ben atents a mà dreta dons hi parteix el corriol que travessa l’esperó rocós que podem veure sobre nostre, a dreta. Diversos corriols, alguns del bestiar, ens poden confondre. Cal fixar-nos en una gran clapa allargassada de terra pelada entremig del llom herbat. Enfilem pel seu costat i aviat topem amb un corriol evident i amb fites que ens guien, dret i amunt, vers una petita canal coronada al mig per una mola rocosa punxeguda. És la Canal de Misa que, en una curta i fàcil grimpada, ens deixa bocabadats davant el Valle Llanu, un gran prat que cau de les faldes del Cantu Cabroneru, les Peñes de Cebolleda i Peña Beza que, així, d’esquerra a dreta, apareixen altius a la nostra vista. La darrera és a la que ens adreçarem primerament. A partir d’aquí no hi ha un corriol fressat, tan solament algunes fites. Procurant no perdre alçada, hem de marxar vers sol ixent, en direcció al Colláu Llanu, que queda entre Cebolleda i Beza, deixant aquesta a mà dreta tot recorrent la seva falda nord. Poc abans d’abastar el coll, cal fixar-nos en la canal que baixa del cim i enfilar-nos-hi. Una altra curta grimpada ens deixa uns metres abans del cim de Beza (1.958 m). Hi ha qui la puja des del coll. La vista que gaudim és força espectacular: A migdia Soto de Sajambre i les grans fagedes de Vegavaño, el prat, la pleta i el refugi amb el Jario per teló de fons. A sol ixent tot el Massís Occidental dels Pics, sobresortint-ne la Penya Santa i a la dreta, Torre Bermeja. El nord ens queda parcialment tapat pel Cantu Cabroneru. A ponent La Conia, més baix i el Tiatordos, amb la seva enorme xemeneia, al fons. I moltes altres que en Paco, bon coneixedor del país, ens va destriant. Baixem de Beza per la mateixa canal i anem a cercar un evident corriol que marxa cap el nord per entremig del prat, passant per sota de Cebolleda fins abastar la falda del Cantu que d’entrada ens sembla infranquejable. Entrem en una tartera a ponent del cim. Cal estar atents a les fites perquè el corriol, en pujada, es perdedor. Finalment entrem en una xemeneia mig herbada que ens mena a un coll on, pocs metres d’aèria cresta, ens separen del cim (1.996 m). Hi ha una alternativa que és la que prenguérem nosaltres: si ens desviem una mica a la dreta del camí i grimpem per una canal molt evident, la pujada és fa menys feixuga. Sortim a un puig més baix que el cim i, crestejant, hi arribem procurant marxar per l’esquerra de la cresta, evitant així els trams més aeris. La vista des d’aquí és similar a Beza, vers ponent i llevant. No ho tenim obert a migdia perquè aquella ens ho tapa però si al nord on podem albirar bona part de la Serralada Cantàbrica. Molts metres sota els nostres peus resseguim la Senda de la Jocica, al llarg de la vall de Angón, per la que s’obre camí el Riu Dobra i les canals que hi cauen des del Massís Occidental com la d’Ozania. A ponent la d’Arcediano i com s’ajunten a Cuetu Angón. Tornem pel mateix camí que hem vingut baixant per la xemeneia i, un cop al prat, podem davallar fins al fons i pujar cap al coll de la Canal de Misa o descriure una ampla llaçada per la falda de Beza a fi de no perdre alçada. Baixem la canal i abans d’abastar el Coll de Beza ens separem d’en Paco que vol aprofitar més el dia, anar a La Conia i baixar directament a Soto. A nosaltres ens cal passar abans per Vegavaño a recollir material i això suposa pel cap baix mitja hora extra, però no ens sap pas greu perquè el camí és de prou agradable. Ens retrobarem de nou amb en Paco al costat de la font tot refrescar-nos abans de pujar al cotxe i emprendre la tornada a Cangas per la tortuosa i estreta carretera del congost de Los Beyos.
Peña Beza i Cantu Cabroneru des del Frade
Canal de Misa
Valle Llanu amb Cantu Cabroneru i Peñes de Cebolleda des de Canal de Misa
Peña Beza (1.958m)
Reportatge fotogràfic complet