PIC DELS PEDRONS (Arieja)
amb raquetes

Longitud                 8 km.

Desnivell acumulat    761 m.

Temps                    5h 15’ (reals, incloent-hi parades habituals. 3h pujada, 2h 15’ baixada).

Dificultat                 Mitjana.

Senyalització           Inexistent.

Cartografia              Andorra. Mapa (1:40000) excursionista i turístic (Editorial Alpina)

                            Carte de randonnée. Bourg-Madame, Col de Puymorens, Pic Carlit (1:25000) 2249 OT (IGN)

Documentació          Pirineus Orientals. Ascensions i travessies amb raquetes de neu. Carles Gel. (Itineraris 11, 35 i 36). (Editorial Oikos-Tau)

                            Font-Romeu/Capcir (1:25.000) 2249 ET (IGN)

Més informació         Imatges d’Oriol Garrote      

 

Situació del recorregut

 

Pic de la Mina i Coma del Baladrar en primer terme. Darrera
 la Coma d’Engràcies i al centre del fons el Puig Pedròs de
Lanòs i Coma d’Or. El massís del Carlit a l’esquerra.

Pic dels Pedrons. Al fons els Pics de Fontnegra

El Pas de la Casa vist des del cim.

Itinerari.- Hi ha diverses opcions: Des de la carretera del Coll de Pimorent al Pas de la Casa o sortint des d’aquesta població. La primera és més llarga i amb major desnivell. Partint de la carretera, una de les ressenyes seguia per la coma del Rec del Baladrar a l’alçada del pont per on la creua, però ara allí hi ha l’edifici de duanes i hom nom pot aparcar-hi. Com que l’altre ressenya començava uns 1200 m. més amunt, a l’alçada del Rec d’en Morer i aquí si que era factible aparcar, prenguérem aquesta alternativa.

Molta neu i poc trepitjada, va suposar-nos un progressió inicial feixuga. Primer pel marge esquerra, després pel dret del Rec d’en Morer per, més endavant, enfilar-nos al llarg llom que baixa direcció nord-est dels del Pic dels Pedrons fins al riu Arieja, just a l’alçada de on passa l’ARP, els senyals del qual ens passaren desapercebuts sota la neu. Aquest també és el punt on conflueixen diversos recorreguts: el que ve del Pas de la Casa i un tercer que varem seguir de baixada i que recomanem perquè és més freqüentat: hom hi troba neu més trepitjada que fa més ràpida la progressió. Es tracta de deixar el vehicle a l’aparcament (1.954 m) que, tant a dreta com esquerra, hi ha a la carretera, 400 m més amunt, un cop passat l’edifici de duanes, direcció al Pas de la Casa. Començar a caminar vers sud-oest, fent llargues llaçades, per enfilar-nos al llarg llom que separa el Rec del Baladrar, que ens queda a l’esquerra, del rec d’en Morer, a la dreta. Aquest llom ens deixa fins a una mena d’avantcim, després de suaus pendents.

El de Pedrons (2.715 m) pel seu vessant nord, és un pic de formes arrodonides i sense grans pendents, això i la fàcil aproximació pel llom, fan una excursió molt agradable i assequible amb raquetes. És visitat tanmateix per molts esquiadors. El darrer tram pot resultar una mica delicat i requerir l’ús de grampons, segons l’estat de la neu.  El cim és una estreta cresta que s’allargassa en direcció sud, perpendicular a la de Fontnegra, en la que hom hi ha instal·lat un cable de seguretat. La vista hi és privilegiada i nosaltres varem disposar d’un altre dia “de luxe”, meteorològicament parlant.

Casualment varem trobar el camí des del llom fins a l’avantcim aplanat per una màquina com les que preparen les pistes d’esquí. Comentant-ho amb un grup d’esquiadors d’Igualada, pensaven que tal vegada era degut a la recentment conclosa Pirena’06. Sigui com sigui ens va facilitar molt la marxa.

Pic dels Pedrons. Al fons a l’esquerra la cresta dels Pics de Fontnegra.

 

Track per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

12 de febrer de 2006