L'afició per la muntanya i la natura em ve de lluny tot i que he passat temporades amb gens d'activitat. De fet, deu ser cosa de família, perquè els tres germans tenim dèries semblants encara que a ells els ha "picat" més fort: el mitjà, en Pep practicant d'alpinisme i barranquisme però sobretot afeccionat a l'espeleologia i l'entomologia. El petit en Xavi, a l'esquí de muntanya i el submarinisme.

El meu primer "cim" va ésser el Coll Baix, sostre del Bages, ben a prop de Sant Joan, casa meva per aquells anys. Soc incapaç de recordar les vegades que, de menut i jovenet, hi he pujat fins i tot fent-hi bivac. Però "l'enamorament" va sorgir amb el Salga Aguda i el Serrat de Migdia, a la Serra de Picancel, durant les Colònies que la Parròquia de la Seu de Manresa organitzava a Vilada, al Berguedà, a les primeries dels 60.

Aquelles colònies m'obriren la porta a l'escoltisme. Primer a l'Agrupament Sant Francesc Xavier, Secció Cavall Bernat, que tenia el seu centre a la Seu de Manresa. Desprès a l'Artur Martorell de Sant Joan. Amb gratitud recordo les moltes hores passades amb la resta de minyons de la patrulla "Els Cérvols" (sempre amunt cap dalt dels cims!, teníem per lema) tant a les sortides com a les activitats al cau. Salvador Torras, Jaume Casas, Lluís Vilà, Rossend Vergés, Francesc Simats, Miquel Martin, Xavier Serra, son alguns dels companys santjoanencs d'aquelles bones hores passades. Recordo molt especialment -entre tantes altres- una pujada al Pedra, les travesses del Cadí, el campament a la Vall d'Ora amb sortides a la Serra de Busa i el de Borredà.