| Mirant enrere |
|
A
finals dels 60 i primeries dels 70 amb una colla d'amics, alguns
proveníem de l'escoltisme, varem organitzar el grup
excursionista Canigó. Férem força sortides. Bestiar jove, érem tant o més afeccionats a la gresca que a
s Posteriorment, amb el servei militar primer i la vida en parella desprès, vaig abandonar tota activitat excursionista durant un lapsus de més de deu anys. No fou fins el 86 quan, desprès del naixement de la meva filla Marta, vaig començar a fer camping a la Cerdanya. Allí amb altres campistes, alguns de forma regular, altres ocasionalment, cada any -al menys durant l'estiu- he anat mantenint viu el goig de gaudir d'uns paratges que ens aquesta època ens mostren la seva cara més amable. Les muntanyes més emblemàtiques de la Cerdanya les tinc "repetides" en diverses ocasions. Però no per això les excursions es fan monòtones: canvia la climatologia o els companys i ja és ben diferent. Per exemple: al Moixeró i Penyes Altes hi he estat un munt de cops. Però no em fa mai mandra de tornar-hi i sempre hi trobo quelcom de nou. Els companys més habituals de camí, als meus estius cerdans durant un bon grapat d'anys, ho foren: primer en Xavier Casas, més endavant en Joan Barrios i els seus fills Guillem i Pau i l'Àngel López. Darrerament en Manel Roig i en Jaume Durany. Ara he canviat les acampades estivals per les d'hivern i les excursions -sovint amb raquetes- les faig en companyia de la meva esposa, la Maria Antònia, que abans venia molt esporàdicament. |
uar la camisa.
Gaudíem de la companyonia i el contacte amb la natura. Toni Arnau, Josep
Blancafort, els germans Josep i Lluís Barnaus, en Joan Güell, en Xavier
Serra i en Joan Serrallonga son alguns del companys d'aquella època.