Antoni Planas i Vilà	PUIGLLANÇADA
Maria Antònia Antich i Bosch	Berguedà
	Població més propera	La Molina (Cerdanya) Castellar de n’Hug (Berguedà)
	Punt de sortida	Pla d’Anyella (1.812 m.)
	Punt més alt	Puigllançada 2.409 m.
	Punt d’arribada	Pla d’Anyella
	Longitud	4 km (anada)
	Desnivell acumulat	597 m.
	Temps	Efectiu: 1 hora 45’ (pujada) 1h (Baixada)
		Total: 3 hores
	Dificultat	Molt baixa
	Senyalització	Inexistent
Cim del Puigllançada	Cartografia i	Moixeró/La Tosa (Mapa 1:25.000)
	documentació	Editorial Alpina / Geo Estel
		Sua Edizioak Cerdanya.
		Mapa (1:25.000) M.Angulo/A.Brosel
		Editorial Sinopsis. La Cerdanya, excursions
		amb raquetes. Manel Figuera. Itinerari 3.4.
	Punts d’aigua
	Més informació	Xavier Romero. A Madteam.net
		Guia de la Cerdanya. A lacerdanya.com
	Data i climatologia	10 de febrer 2007. Núvols i clars. Ventós. Fred.
Tossa d’Alp

	Cim de modesta alçària però que la seva silueta cònica, destaca tant des del Berguedà i el Bages com des de la Cerdanya, entre els massissos de la Tosa d’Alp i del Puigmal. Per la seva situació, al quedar prou separat dels seus veïns, dóna una formidable perspectiva de 360º dels prepirineus, els Pirineus, el Ripollès, l’Alt Berguedà i la Cerdanya. Fàcil d’assolir per qualsevol costat és, per tot plegat, un cim molt agraït i visitat tot l’any. Hi ha dues rutes habituals per pujar-hi: per llevant des del Pla d’Anyella i per ponent des del Coll de Pal (més curta). De suaus pendents, amb neu, resulta una excursió ideal per a iniciar-se en l’ús de les raquetes. Nosaltres volíem afegir-nos a l’excursió programada pel Centre Excursionista 2x2 de Santpedor. Però es va anul·lar per manca de neu. Així que decidírem anar-hi pel nostre compte. Varem escollir l’itinerari que hi puja des del Pla d’Anyella. S’hi accedeix des de la carretera que va Castellar de n’Hug a la Molina, pel Coll de la Creueta i el Pla d’Anyella. Poc abans d’arribar als remuntadors de les pistes d’esquí, surt a mà dreta (en direcció Cerdanya) una pista de terra que, travessant el pla, puja a la Collada de Toses. Hi ha lloc prou ampli per deixar el vehicle. Descripció de l’itinerari. Pla d’Anyella (1.812 m). Comencem a enfilar-nos en direcció sud-oest, vers un bosquet de pi negre que voregem per l’esquerra, per un llom conegut com Costes de l’Huguet. En aquest tram el pendent és fort. Vers el nord, a la dreta i a l’altra banda del bosquet, tenim la torrentera del Clot de l’Hospital.. Superat el bosquet, continuem pujant fins a trobar una llarga tanca de filferro pel bestiar que descriu una gran colzada. La seguirem en direcció sud-oest, fent drecera per estalviar-nos la colzada, ara en suau pujada. Deixem sobre nostre, a la dreta, el Cap de les Costes de l’Huguet, on hi arriben remuntadors de l’estació. A l’altra banda de la tanca ens queden les pistes d’esquí. Seguint-la arribarem fins al turó conegut com l’Amorriador de Rus (2.297 m), al costat mateix del final d’un telecadira. Superat el turó trobem una gran fita, just abans d’un collet. Ja podem albirar el cim del Puigllançada, coronat pel característic plafó (antena repetidora passiva) que fins ara ens havia quedat amagat rere l’Amorriador de Rus. Passem pel costat d’uns pals nivomètrics i ens enfilem pel llom fins a la carena, girant desprès a l’esquerra per assolir el cim (2.409 m). Hem trigat 1h 45’, trepitjant neu tot el camí, però amb molt poc gruix. Probablement fruit de la minsa nevada d’aquesta matinada. El sol i el vent s’encarreguen d’esbandir-la ràpidament. Hem fet be deixant les raquetes al vehicle. Tampoc hem trobat clapes de glaç i no ha calgut treure els grampons de la motxilla, però mai se sap. El cimal és planer: a la banda nord hi ha el plafó repetidor i a la de migdia el vèrtex geodèsic, amb el llibre registre de visites i poc més enllà, un pessebre. Malgrat que el temps no hi acompanyava gaire (ràfegues fortes de vent de nord) no podem resistir-nos a badar una bona estona escodrinyant l’ampli horitzó que se’ns presenta cap a tots els punts cardinals, menys el nord. El mateix vent que ens permet albirar ben lluny vers migdia, empeny la boirada embolcallant la serralada pirinenca. A migdia tenim la serra del Catllaràs i el Sobrepuny, sobre la vall del Llobregat, entremig de la que s’hi destaca la fumejant xemeneia de la tèrmica de Cercs. A la llunyania tanquen l’horitzó el Montseny i el Montserrat. A l’altra banda de la vall, podem resseguir perfectament el Serrat de la Figuerassa, els Rasos de Peguera i la Serra d’Ensija, a sud-oest. Desprès la inconfusible silueta del Pedraforca i, darrere, el Verd. A ponent, la serralada del Cadí, amb el Comabona a primer terme i ben proper, el Moixeró, mostrant-nos les seves verticals canals de migdia que, des d’aquí semblen encara més agrestes. Ja a nord-est la Tossa d’Alp, encimellada pel Pedró dels Quatre Batlles. Vers el nord normalment hem d’abastar des de la Pica d’Estats, la Tossa Plana, els cims andorrans, tot el circ d’Engorgs, el Puigpedrós, la vall del Carol, fins el Carlit... però avui la boira ens els amaga. Al nord-est, sobre la Collada de Tosses, el Pla de les Salines ens guia vers el Puigmal i la corrua de cims de l’olla de Núria. Vers llevant, la llarga carena del Coll de la Creueta fins a la Serra de Montgrony i, darrere, el Taga i el Puigsacalm. Senzillament superb! Xino-xano retornem al Pla d’Anyella davallant pel mateix camí que hem pujat.
El Caadí
El Pedraforca
El Puigmal
Montgrony, Taga i Puigsacalm
Reportatge fotogràfic complet