PUIGPEDRÓS
Pel refugi d’Engorgs (CERDANYA)
Longitud 10,2 kilòmetres
Desnivell
Recorregut Refugi de
Malniu/Estany Sec (2.130), Refigi d’Engorgs o J. Folch i Girona (2.380),
Portella de Meranges (2.633), Puigpedrós (2.914), Pic de les Molleres, Les
Perdius Blanques, Refugi de Malniu.
Temps 6h (totals,
incloent-hi parades habituals)
Dificultat Baixa.
Senyalització Fins al Refugi
d’Engorgs, senyals blanc i vermells del GR
Cartografia Editorial Alpina Guia Alpina:
Cerdanya i Mapa Excursionista (1:40000).
Més informació Xavier
Romero a MadTeam
Rutes
del Palau Robert
Alfred Casas
Óscar
Martín
|
|
|
Situació del recorregut |
|
|
|
L’Estany Sec |
ITINERARI
És un dels quatre cims més alts de
El recorregut exposat és circular i en sentit
horari, però hom por anar-hi amb moltes variants. Hi ha qui comença l’excursió
al llac de Malniu, passant pel costat del Castell del Lladres. També des del
Refugi de Malniu pel costat del Pic de les Molleres. Hi ha qui va i torna pel
mateix camí. També pot fer-se en sentit antihorari. Nosaltres pensem que pel
costat de Pic de les Molleres és visualment menys agraït dons d’aquí fins al
cim s’estén un planell lleugerament inclinat i, pel nostre gust, força monòton.
En canvi, el camí dels Engorgs te un paisatge força més variat i, a l’estiu,
més ombrívol.
|
|
|
Portella
de Meranges amb el Roc Colom i mes enrere el Peiraforca |
|
|
|
Cim del
Puigpedrós |
Varem agafar un dia fred i clar, amb una mica de torb i a primera hora
de la tarda, rufagada. La tarda i nit anteriors havia estat plovisquejant i
algunes muntanyes tenien un fi mantell de neu rodona. D’aquesta banda tots els
cims del Cercle d’Engorgs estaven emblanquinats. La visibilitat era malgrat tot
força bona i el paisatge, amb aquella neu primerenca, donava gust de veure’l.
No hi ha gaire a explicar sobre el recorregut doncs resulta molt
evident. Aparquem el vehicle al costat del Refugi de Malniu i per ponent de
l’Estany Sec seguim vers ponent un fressat corriol amb senyals blanc i vermells
del GR11. Al cap de ben poc un cartell ens recomana el camí per pujar al
Puigpedrós per un corriol que s’enfila decididament per la nostra dreta. Aquest
és el camí més curt, però menys interessant. Per aquí és per on tornarem.
Travessem alguns torrents fins abastar la vall que forma el Riu Durant que
s’escola des dels Engorgs. Seguim ara girant més a nord, riu amunt pel marge
esquerre, però força enlairats del fons de la vall guanyant alçada
progressivament i arribem al Refugi. Allí abandonem el GR que puja a
Un cop al coll val la pena parar-se a gaudir del paisatge contemplant el
be de Deu a cims que formen el cercle d’Engorgs. En direcció a llevant,
vertical, hi destaca el Roc Colom.
Pujarem desprès, seguin més o menys la línea de la carena, en direcció
sud-est, per entremig de blocs de pedra i seguint fites fins que abastarem la
primera punxa del cim. La segona queda una mica més al sud. Sembla talment com
si algú hagués apilat enormes blocs de pedra per a fer dos cims, fent així
honor al seu nom.
Per a la tronada ho fem en direcció sud-est, seguint novament fites de
pedra. Passarem per entremig l’ample planell orientat a solell però cal estar
atent dons hi ha dos camins: el que prové del Llac de Malniu i que passa pel
costat de Castell del Lladres i el que va al Refugi. Nosaltres seguirem les
fites que ens menen més a dreta o que ens menen més per la banda de ponent.
Passat el planell comencem a davallar més decididament fins passar pel
costat d’una estació meteorològica i abastar al cap de poc, el corriol pel que
havíem marxat a la intersecció de camins on havíem trobat el cartell
d’itinerari recomanat.
Esperem tornar aviat, quan hi hagi neu, a fer el recorregut per la banda
de solell amb raquetes.
Maria Antònia Antich i
Bosch
5 de novembre de 2005