PUIGSACALM I SALT DEL SALLENT (GARROTXA)
Pel Grau de les Olletes i el Puig dels Llops i baixant per les Escales

Longitud 15 kms

Desnivell acumulat 950 m.

Recorregut Pla d’en Xurri, Grau de les Olletes, Santa Magdalena del Mont, Puig dels Llops, Puigsacalm, part superior del Salt del Sallent, grau de les Escales, part inferior Salt del Sallent.

Temps 7h 50’ de temps total (no temps efectiu de marxa)

Dificultat Mitjana. Transcorre íntegrament per senders de muntanya, i alguns trams per pistes forestals.

Senyalització Bona. Vertical. Pals amb cartells indicadors a cruïlles i punts estratègics i pals vertical de seguiment en alguns trams i cruïlles dubtoses. Senders molt fressats.

Documentació Editorials Alpina i Geoestel. Col·lecció E-25. Mapa i Guia Excursionista Puigsacalm-Bellmunt.

Nota No cal confondre aquest Salt del Sallent amb el seu homònim de Rupit (Osona)

Reproducció parcial del mapa d’Editorial Alpina amb el recorregut

Cal sortir des de Sant Privat d’en Bas, a la Vall d’en Bas. O matinem molt o fem nit a prop per començar a caminar a una hora prudent. Com que a l’Hostal de Sant Privat fan vacances fem nit a Les Preses, a pocs quilòmetres. De passada degustem algun plat de cuina “volcànica” que els restaurants de la zona estan promovent. Al matí fem cap a Sant Privat.

ITINERARI

Refugi i Ermita de Santa Magdalena

Pla d’en Xurri (605 m) Deixem el vehicle aparcat en aquesta zona de lleure a la que s’hi pot accedir per una pista de terra des de Sant Privat d’en Bas. Pugem seguint la pista en direcció al restaurant de Can Turó. Per darrera de la casa surt un corriol ben fressat que s’enfila ràpidament en direcció sud per entremig de la fageda fins a topar amb la cinglera de Santa Magdalena. Arribem a la Mare de Deu de les Olletes Una bauma acull un altar dedicat a la Verge.

Santa Magdalena del Mont. (1.320 m) Seguint amunt pel grau de les Olletes el corriol desemboca en una pista. Un cartell ens indica el camí. Seguint la pista a l’esquerra ens arribem al refugi i ermita de Santa Magdalena (1h 50’). Per la dreta ens mena cap el Sant del Sallent i prenent un altre corriol a l’altra banda, al Puigsacalm.

La Vall d’en Bas amb Santa Magdalena en primer terme, vistos
des del Puig dels Llops

Prenem la pista cap a l’esquerra fins a Santa Magdalena que està situat sobre un pla inclinat amb el pendent vers el NW al capdamunt d’un turó que domina la Vall d’en Bas. El refugi, guardat, està molt ben condicionat. Si haguéssim comptat amb aquesta possibilitat era millor alternativa que passar la nit a la plana. Tot plegat sortint més d’hora de Santpedor...

Bon lloc per esmorzar i la pujada ens ha obert la gana. Ja ho coneixíem d’haver-hi pujat fa força anys en vehicle tot-terreny guiats per en Floreal Massot, de Castellfollit de la Roca, per fer-hi proves per a un radioenllaç digital de ràdioafeccionats. La pista llavors la era en mal estat i encara ha empitjorat.

Puig dels Llops. (1.486 m) Amb la motxilla més lleugera retornem per la pista fins a la cruilla i ens enfilem pel corriol que surt a mà esquerra. Al cap de poc passem per un collet on un pal indicador ens ajuda a triar entre passar per la dreta, per l’obaga, camí del Puig dels Llops o be per l’esquerra, el solell, pel camí dels Burros. Anem per la dreta. El camí s’enfila fort i en algun punt fins i tot ens cal ajudar-nos amb les mans. Aviat arribem a un collet i al Puig (3h). La vista sobre la vall i la serralada pirinenca amb el Canigó just al nord és privilegiada.

Puig dels Llops

Puigsacalm. (1.514 m). Retornant al collet, seguim un corriol ben evident en direcció SW. En poca estona abastem el cim (3h 30’). Aquí ampliem el radi visual, sobretot cap a ponent: Llàstima que per la Plana de Vic s’aixeca la boira, probablement veuríem fins a Montserrat. Els Rasos de Peguera, l’Ensija, el Pedraforca i el Cadí al fons. En primer terme la Serra de Curull, Bellmunt, el puig del Castell de Besora, Vidrà i, més a prop Sant Bartomeu de Covildases. Pel sud la cara menys agresta de Collsacabra i al fons l’imponent Montseny.

Salt del Sallent. Retornem fins a la cruïlla de la pista i, en suau baixada i direcció nord oest, ens anem acostant després d’una llarga caminada al Salt. Primer creuem el Torrent de Ginebrar que també s’escola pel mateix estimball però de forma menys espectacular. Després el Torrent de Cavorques que s’ajunta al Sallent poc abans de saltar i arribem al llit rocós del Sallent a la part superior del salt (5h 50’).

El Salt és un estimball, hem llegit en algun lloc, de 80 metres en vertical. A diferència del seu homònim de Rupit, és molt més engorjat, ple de vegetació i ombrívol la qual cosa li dóna un caire feréstec. En qualsevol cas és un espectacle excel·lent veure la cua d’aigua com s’estimba per la roca.

Cim del Puigsacalm, Vidrà al fons

Grau de les Escales. Passant al marge esquerre de la riera seguim un corriol que voreja la cinglera. Al cap de poc s’hi encara i comença a devallar-la. Sense pensar-s’ho gaire i aprofitant tots els relleus baixa la cinglera sense concessions al caminant, fins a situar-nos a peu de la riera, a la part baixa del salt.

Suposem que se’n diu de les escales perquè el camí esta arranjat de forma que les pedres vagin fent esglaons. En dos o tres punts, sengles troços de corda ajuden la grimpada.

Un cop a baix, cal creuar la riera i prendre un corriol ben fressat i evident que baixa pel marge dret i que al final desemboca en una pista. Seguint-la ens retorna al berenador del Pla d’en Xurri (7h 50’). La tornada es fa agradable doncs caminem sempre a prop de l’aigua, amb la remor de la riera ben a la vora i per entremig de la fageda.

Tram superior del Salt del Sallent	La bonica cua del Salt (foto Xavier Romero)

Track i WP per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

18 de setembre de 2004