Antoni Planas i Vilà	EL PUJOL DE LA MATA des de Mura.
Maria Antònia Antich i Bosch	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Bages.
	Població més propera	Mura (Bages)
	Punt de sortida	Mura (465 m.)
	Punt més alt	Carena de la Castanyera (930 m.)
	Punt d’arribada	Mura
	Longitud	12,80 km.
	Desnivell acumulat	750 m.
	Temps	Efectiu 5 hores. Total 7 hores.
	Dificultat	Baixa
	Senyalització	Algunes fites. Corriols ben fressats.
	Cartografia i	Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Itinerari 11)
El Pujol de la Mata	documentació	Editorial Alpina / Geo Estel (Mapa 1:25.000)
	Punts d’aigua	Diverses fonts. Deu irregular. Cal portar-ne.
	Més informació	Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
		Altres rutes a peu pel Parc Natural
		Ajuntament de Mura
		Quicu Tàpias Anton
		Valls del Montcau
	Data i climatologia	12 de maig 2007. Assolellat amb boirina. Calorós.
El Cargol

	Excursió circular que ens permet conèixer una de les valls del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, propera al Montcau. No és un dels itineraris més populars i concorreguts, però no per això menys interessant. Hi podrem gaudir d’una tranquil·la passejada i sobretot del paisatge. Molt recomanable fer-la a la primavera, quan la floració és al seu punt àlgid. En el nostre cas amb l’afegitó que les pluges de les primeries del mes ens van permetre trobar rieres, torrenteres i fonts amb prou cabal. La ruta era una proposta al calendari del Centre Excursionista 2x2 de Santpedor, que l’havia realitzat el cap de setmana anterior. La major part de l’itinerari no és senyalitzat, però els corriols son prou fressats com per poder-los localitzar i seguir sense dificultat, malgrat que en alguns trams els envaeix la malesa. No hi ha passos exposats o dificultosos. L’únic problema rau en que, com a la resta del Parc, hi concorren nombrosos corriols, no tots ben representats al mapa. Per això, si hom no coneix la zona o no disposa de GPS, resulten tant imprescindibles el mapa com el sentit comú. Descripció de l’itinerari. Partim de la Riera de les Nespres, a Mura (465 m), a l’alçada de la Font de l’Era, on hi ha un parc infantil. En direcció a la Ermita de Sant Antoni (per on retornarem) sense arribar-hi, ben aviat passem a l’altra riba per una palanca de fusta i prenem una pista que puja fent giragonses. Una estaca metàl·lica pintada de verd (com totes les de senyalització de camins del Parc) ens indica el corriol que, per l’esquerra, s’enfila vivament per entremig d’un bosquet esclarissat de pins, roures i alzines. És l’antic camí de Mura que ens mena, caminant vers migdia, per la carena entre els torrents de Reixac a ponent i de la Fontfreda a sol ixent. El nostre destí, el Pujol de la Mata, ens queda ben a la vista, alçant-se sobre el torrent de la Fontfreda. Passem per sota d’un parell de línees d’alta tensió. Entre la primera i la segona un corriol travessa el nostre baixant per banda i banda. Abastem el Cargol (667 m). Dos turons que l’erosió s’ha encarregat d’emmotllar-los recordant les formes d’aquest animal. El corriol marxa per una obaga a ponent dels turons amb un sotabosc dens. Al mig d’un grau, sota d’una balma, hi ha la Font del Cargol. Més endavant, al Collet del Reixac, per la dreta, trobem el corriol que puja del torrent de Reixac i les Coves de Mura. Sortim de l’obaga i som de bell nou a la carena, passant per sobre d’una successió de codines: és el lloc conegut com el Pla de l’Estrepar. Els paisatge, ara és més obert i ens enfilem, en suau pujada el Turó dels Ducs o Rocaprenys (817 m). Seguim per la carena en suau però constant pujada i direcció a migdia. Passem pel Pla de Serrallonga i quan acaba, trobem un corriol que marxa per l’esquerra. Podríem agafar-lo i fer drecera, però ens perdríem un del al·licients de la sortida. Poc més endavant un altre corriol baixa per la dreta. Si el seguíssim ens menaria al Mal Pas. El nostre corriol però, gira a l’esquerra i ben aviat surt al camí carreter que, provinent del Coll d’Estenalles va al Coll de Boix. El prenem a la dreta vers migdia per abastar de seguida l’Alzina del Vent, monumental exemplar que val la pena visitar. Tornem sobre els nostres passos però ara, per comptes del corriol pel que hem vingut, continuem pel camí carreter de la dreta. Passem pel costat de la Coma d’en Vila i seguim un bon tros per aquest camí (que és un tram del GR 5 (de Sitges a Canet per Montserrat) per la Carena de la Castanyera, on hi ha el punt més alt del nostre recorregut (930 m). Hem fet un desnivell de 465 m. Arribats al Coll de Garganta (896 m) dos corriols baixen per cada costat. Prenem el de l’esquerra per davallar cap al Racó de Fontfreda. El camí és força net fins a la Font Freda. A partir d’aquí (cal retrocedir uns metres i seguir baixant pels peus d’una cinglera) està molt envaït per la malesa que conforma un sotabosc espès. El corriol es manté fressat i algunes fites ens ajuden. No hi ha problemes per seguir-lo, però ja es veu que no és molt concorregut. Anem perdent alçària, baixant pel marge esquerra, fins abastar el llit rocallós del torrent i passem a l’altre costat. El Pujol de la Mata, s’alça evident davant nostre. Seguim fins a trobar el torrent del Roure del Parrac, que baixa per la nostra dreta i que, en aquest punt, conflueix amb el de Fontfreda. Passem al marge dret del torrent del Roure del Parrac on abastem un corriol, més fressat i obert que el que hem seguit fins aquí. Per l’esquerra aquest camí segueix el torrent de Fontfreda. El varem fer-lo fins a la font de la Figuerota i cal suposar que mena a Mura, però no en tenim tota la certesa perquè no apareix ressenyat al nostre mapa. El prenem en sentit contrari, cap a la dreta, vers llevant, seguint el torrent del Roure del Parrac. Aviat trobem a mà esquerra aquest altre exemplar d’esquelet arbori ben singular. El corriol segueix torrent amunt (tampoc està ressenyat als mapes i cal suposar que mena al Collet de la Sabatera), però nosaltres l’abandonem al cap de pocs metres per prendre’n un a l’esquerra (senyalat per una fita) que s’enfila en direcció al Pujol. La pujada és forta però curta. Creuem un primer corriol i ben aviat, en un collet, en trobem un altre. Per la dreta és la direcció que seguirem a la tornada. Per l’esquerra, en poca estona ens deixa als peus del primer grau on, ajudats per unes anelles convenientment instal·lades a la roca, passem sense problemes. Un segon grau també amb anelles i ja som al cap de munt del Pujol (771 m). Pel que es desprèn d’algunes ressenyes, fins fa poc per comptes de les anelles hi havia un parell d’escales de fusta. El Pujol de la Mata és ben encimellat, format per grans blocs de conglomerat, talment com una fortalesa natural. Te instal·lat un pessebre al cim. Un forat natural el travessa transversalment. Coneixíem aquesta circumstància però, no sabent exactament a quina alçària, no varem ésser capaços de trobar-lo. De retorn, passant per la Roureda, es veu perfectament el forat que queda just a la base dels blocs que conformen el cim, travessant-lo en sentit sud-oest. Encetem la tornada baixant del Pujol i marxant vers sol ixent per un ben fressat i evident corriol que en poca estona, s’ajunta amb el que puja del Collet de la Sabatera (i de la carretera de Talamanca a Matadepera, poc abans del Coll d’Estenalles), al lloc conegut com Sesta Feréstega: un alzinar envoltat de roques que certament, produeix una mica de basarda. Prenem al corriol vers el nord per la Roureda, baixant primer lleugerament per enfilar-nos desprès a la carena de la Costa de la Mata on ens afegim a un ramal del camí del Collet de la Sabatera. Aquest corriol és també ben evident, fressat i net. Carenejant, anem perdent alçaria progressivament, sempre vers el nord fins que, un cop hem passat per sota el Pujol del Llobet, el pendent s’accentua. Algunes fites ens ajuden a no perdre el camí. Passem altra volta per sota una de les línees d’alta tensió. Al capdavall de la baixada abastem el torrent d’Estenalles al punt on tributa al marge dret de la riera de les Nespres. Aquí seguim per un camí carreter que ens mena ben aviat al costat de l’ermita de Sant Antoni i per l’esquerra, a la font de l’Era.
L’Alzina del Vent
El Roure del Parrac
El cim del PUjol
La Sesta Feréstega
Reportatge fotogràfic complet