CIRCUIT DELS QUATRE LLACS (CERDANYA)
Desnivell acumulat
Recorregut Pla dels Avellans,
Estany Negre, Estany Llong, Estany del Racó,
Temps 4h (reals, incloent-hi
parades habituals).
Dificultat Baixa. Però el camí amb neu,
pot resultar perdedor.
Senyalització Trams de GR 10 i altres trams marques
grogues i cartells del circuit “Aigua d’aquí, aigua d’allà” (L’eau d’ici, l’eau d’ailleurs)
Documentació Guia Alpina, Cerdanya (Editorial Alpina)
Cartografia: Cerdanya (1:50.000)
Editorial Alpina
Font-Romeu/Capcir (1:25.000) 2249 ET (IGN)
|
|
|
Situació del recorregut |
|
|
|
Per la vora del Tet |
|
|
|
Estany Llong |
|
|
|
Estany Negre |
|
|
|
Estany de les Bulloses amb el Puigperic i el Petit Peric |
|
|
|
Estany de la Pradella |
Segons l’estat de la neu caldrà portar raquetes
i grampons. Els dies que nosaltres varem fer aquesta caminada feia setmanes que
no havia nevat i no ens varen caldre. Per las característiques del recorregut
ens sembla ideal per iniciar-se en la pràctica de les raquetes de neu. Amb o
sense és un recorregut bellissim i molt concorregut.
L’aparcament sempre és molt ple i per dins del bosc hi ha traces de raquetes
arreu que fan con fondre fàcilment i desviar-se del camí.
Itinerari.-
Deixem el vehicle al Pla dels Avellans, a la carretera D 60, de Mont-Lluís
a les Bulloses.
Comencem a caminar i cerquem el pont per
passar al marge esquerre del riu, en direcció a telecabina de
Seguim bona estona, en suau pendent, arrapats
a la riba dreta del riu. El camí fa un gir sobtat, comença a enfilar-se i
s’allunya del riu. No para de pujar, amb algun tram prou costerut, fins abastar
el primer dels llacs: l’Estany Negre. Segons els mapes ha d’haver-hi camins que
el voregen per ambdues bandes, però nosaltres no varem trobar el de la riba
nord i optarem per passar pel mig. Glaçat com és en aquesta època, no ofereix
cap dificultat. A l’altre cantó recuperem
el camí i ens enfilem decididament fins entrar en una vall estreta i
tancada que alberga el segon dels
estanys: el Llong. El voregem per la banda sud i, a l’altre cantó, tornem a
enfilar-nos de valent. Després seguim en suau pujada fins a sortir a una mena
de clariana. En realitat suposem que es tracta de l’Estany del Racó, però
sembla més aviat una mollera. Davallem després lleugerament fins a buscar
l’aiguamoll glaçat de
Seguint ara el GR 10 i per un pla davallem suaument fins arribar al
refugi i l’Estany de
Son les quatre de la tarda i, a ple sol, el
termòmetre del vehicle marca -5º.
Maria Antònia Antich i
Bosch
28 de desembre de 2005