|
|
|
|
SANT
ANIOL D’AGUJA (Garrotxa)
Talaixà i els engorjats de Sant Aniol
Longitud
Desnivell acumulat
Temps 8h (reals, incloent-hi
parades habituals)
Dificultat Baixa. Però alguns passos
requereixen atenció.
|
|
|
A l’ombra
del roure del Molí de Sant Aniol |
|
|
|
Grog Blau |
|
|
|
Ruïnes de |
Senyalització Cartells a cruïlles i senyals verd i
carbassa.
Cartografia Alta Garrotxa (1:25.000) Mapa i
Guia Excursionista. Excursió 1. Alpina/Geo Estel
Més informació Xavier Romero
a MadTeam: Talaixà per Sant Aniol
Sant
Aniol d’Aguja
Consorci de l’Alta Garrotxa. Rutes
Naturalistes:
TV3. De Vacances 2001: Els
Engorjats de Sant Aniol d’Aguja
Marià Vayreda. La Vall de Sant Aniol.
Toni Planas. Puig
de Bassegoda.
Reportatge
gràfic sencer.
|
|
|
Cal
traspassar sovint la riera a gual |
|
|
|
Ermita
de Sant Aniol d’Aguja. |
|
|
|
Salt del Brull |
|
|
|
Salt de la Núvia |
|
|
|
Pont
d’en Valentí |
Excursió circular per una vall
tancada i abrupte, a tocar el Vallespir, que proposem en sentit anti-horari malgrat
amb l’inconvenient de trobar la pujada a l’hora de més insolació, però per
estalviar-nos l’aglomeració de banyistes al tram de la riera. Podem escurçar-la
començant al Pont d’en Valentí però cal tenir en compte que els mesos d’estiu
la pista roman tancada de les 9 del matí a les 6 de la tarda i cal deixar el
vehicle a l’aparcament de Sadernes. També podem retallar
si al GR 11, poc desprès del Salt de
A l’estiu imprescindible
endur-se el banyador i refrescar-se a qualsevol dels gorgs d’aigua cristal·lina
que trobarem a
Entre Sadernes
i el Pont d’en Valentí hi ha diverses zones habilitades per a aparcament dons
és un lloc molt concorregut tant per excursionistes, escaladors (hi ha diverses
zones), barranquistes com, sobretot al començament,
banyistes.
Els corriols son molt
evidents i esmolats i és fàcil seguir-los. Però n’hi ha forces i cal estar
atent als senyals i als cartells (1). L’excursió és fàcil però hi ha alguns
trams que requereixen atenció: la riera que cal passar a gual diversos cops. I
les cingleres. Si algú pateix vertigen, hi ha un parell de graus que no
ofereixen altre dificultat que l’efecte de l’alçada. L’hem fet en dues
ocasions: una a la primavera i l’altra a l’estiu. La segona però sense pujar a Talaixà.
(1) En la darrera visita, pel
juliol del 2007, juntament a la senyalització antiga hi trobàrem cartells i
senyals amb pintura groga realitzats per Intinerannia.
Itinerari.- Entre
Castellfollit de la Roca i Sant Jaume de Llierca prenem l’estreta carretera a
Montagut. Passat el càmping, cal retre obligada visita al pont
romànic de Llierca. Carretera amunt arribem a Sadernes.
Comencem a caminar per
pista de terra, pel costat de l’ermita de Santa Cecília, pel marge esquerra del
riu Llierca que en aquest tram tenia la llera ben seca. Passem al marge dret
pel Pont del Pas dels Aures i desprès el tornem a travessar més endavant. Aquí
la llera (el maig encara duia aigua, però a finals de juliol ja no) pren el nom
de Riera de Sant Aniol. Desprès de la darrera zona d’aparcament arribem a
l’alçada del Pont d’en Valentí que veiem a baix a mà esquerra. Un cartell i els
senyals amb pintura verd i taronja, ens indiquen la pista per la que cal
continuar, en baixada, pel marge esquerra, tancada al tràfec de vehicles per un
cadenat. Però nosaltres aconsellem passar pel camí vell que puja per l’altre
riba. És menys concorregut i, pel nostre gust, millor que anar per pista.
Solament cal travessar el pont i seguir un corriol a mà dreta que no està
senyalitzat amb pintura però és fressat, evident i net de malesa. Passa a prop
de la riera i d’un parell de gorgs ideals per a refrescar-nos-hi. Al cap de
poc, senyalitzat amb un cartell, un corriol s’enfila a mà esquerra vers Talaixà. Per aquest hi tornarem. Trobarem alguns corriols
més però cal seguir pel més evident, riera amunt, sense canviar de marge. Més
endavant el nostre camí s’ajunta amb la pista que be del Pont d’en Valentí.
Però al cap de poc ens caldrà deixar-la per seguir un corriol –ben senyalitzat-
a mà dreta i amb un gran plafó dedicat a l’ermita i l’aplec de Sant Aniol. A
partir d’ara podem seguir els senyals verd i taronja. De seguida travessarem la
riera a gual i ens caldrà fer-ho en diverses ocasions. Cap problema si no baixa
gaire aigua: podem anar saltar de pedra en pedra.
Trobem una petita presa, el
Gomarell. Som al marge esquerre. Per l’altre marxa un
corriol que s’enfila fins a la cinglera del Sant de
Trobem uns prats a mà dreta
i al cap de poc una cruïlla de camins, al lloc conegut com Coll del Molí, on
abastem el GR-11 que baixa de Talaixà i s’enfila cap
al Coll de Pincipi, als peus del Bassegoda.
Hem de seguir el GR, prenent qualsevol dels dos
corriols que marxen vers el nord, rebutjant el que surt vers llevant. Aviat
veiem les ruïnes del Molí queden a baix, a la nostra esquerra i, al cap de poc,
arribem a l’ermita i font de Sant Aniol.
Al maig, un grup de gent
estava endreçant els voltants, netejant-ne la malesa, arranjant la corda de la
campana,... preparant-ho per a l’aplec
que cada any s’hi fa per la segona pasqua.
|
|
|
Situació del recorregut |
Imprescindible fer un bon
glop d’aigua a la font. Hi ha molta secada: hem trobat totes les torrenteres
seques i la riera baixa amb un cabal mes aviat escàs fins i tot a la primavera
i molt més encara a finals de juliol. Però la font té un doll generós.
Ara seguirem riu amunt i en
poc menys d’un kilòmetre, ens plantarem al Salt del Brull. Ho farem per un
corriol ben fressat (aquí ja no hi ha senyals de pintura però no en calen
perquè és evident) pel marge dret. Trobem diversos corriols que, a ma dreta,
baixen a la riera. Els primers van al gorg Fosc. A l’alçada d’una esllavissada,
un altre va al gorg Blau. Val la pena baixar a tot dos i dedicar-hi una bona
estona, o fins i tot banyar-nos hi en la seva aigua cristal·lina. Si hem estat
matiners potser no hi trobarem massa gent. Passat el gorg Blau el camí quasi
desapareix i del que es tracta és de seguir per la llera, riera amunt. El bonic
Sant del Brull és a l’abast.
Retornem a Sant Aniol on,
per darrera de la font, surt el camí vers Talaixà
(GR-11, senyals blanc i vermells). Passem per a la vora de les ruïnes de Cal
Sastre i emprenem la pujada sense parar, en direcció a migdia, fins abastar la
paret de la cinglera. El camí deuria tenir antigament prou importància dons és
ben dreçat, amb alguns contraforts i arcs. Conserva trams empedrats. Al voltant
del camí, ja quasi imperceptibles entre la malesa, restes de parets de pedra,
marges,... vestigis d’una activitat agrícola o ramadera abandonada fa molts
anys.
Un parell de graus, el
Portell de
El coll és una cruïlla de
camins. Nosaltres abandonarem el GR i en prendrem un en baixada i direcció
sud-est, baixant ara pel marge dret del clot. Hi ha senyals de pintura blau i
grana, més aviat escadusseres. Però el camí és ben fressat i no ofereix dubte.
Passarem per sobre de diverses antigues carboneres, fàcils d’identificar per
les parets que aguantaven els fons pla. El bosc, sobretot l’alzinar, constituïa
antigament un bon mitjà de subsistència. Llenyataires, carboners, traginers...
habituals d’aquests vells camins dels que hom en tenia cura. També freqüentats
per contrabandistes i bandolers. El pas del temps va degradant lenta però
paulatinament un valuós patrimoni al que l’administració ha girat l’esquena.
Més avall, quan ja quasi abastem de nou el fons de la vall, trobarem diversos
corriols i altres senyals que ens poden despistar, però seguirem els trencalls
que ens menin baixar a la riera i en direcció a migdia fins que abastem el
trencall del camí vell que hem fet a l’anada. Podem aprofitar per a donar-nos
la darrera remullada i treure’ns la suor de la jornada. Desprès, ja refets de
l’esforç, seguim pel marge dret fins que, poc més enllà, albirem l’arcada gran
del pont d’en Valentí. El travessarem i cercarem la pista que ens retornarà a Sadernes.
|
|
|
Track
per a Ozi |
Maria Antònia Antich i
Bosch
20 de maig de 2006
30 de juliol de 2006
Revisat el juliol del 2007