Situació del recorregut

DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A TOSSA DE MAR (Selva)

Per l’Ardenya i el massís de Cadiretes, PR-C 101.

Longitud                 20 Km.

Desnivell acumulat    465 m

Temps                    7h (reals, incloent-hi parades habituals, carregats amb motxilla de ruta)

Dificultat                 Baixa

Senyalització           Bona. Senyals grocs i blancs de PR i blanc i vermells de GR. Mapes i Cartells de Turisme de Catalunya amb indicació horària a cruïlles i altres cartells puntuals. Senders ben fressats i evidents.

Cartografia              L’Ardenya/Massís de Cadiretes (1:25.000) Editorial Piolet Ben detallat i precís.

                            La Selva (1:50.000) ICC

 

 

Menhir conegut el “el Terme Gros”

Sant Grau

Runes de la Mare de Deu de Gràcia
 sota el Puig de Cadiretes

Aquest recorregut és la primera part de la caminada, que en dues jornades, varem fer entre Sant Feliu de Guíxols i Blanes, amb parada i fonda a Tossa de Mar. Per la meva afició a la radio, cercant ubicacions per a repetidors, havia visitat la zona en diverses ocasions i, a priori, apostava més per la segona part del recorregut de Tossa a Blanes, que no pas per aquest tram. Quan equivocat estava! Un cop més veiem refermada l’afirmació que, per a conèixer el país, no hi ha forma millor que fer-se’l a peu. Tot i que el temps no ens hi va acompanyar massa i bona part del dia la boira ens l’amagava, varem endinsar-nos en un paisatge  sorprenent i captivador, ajudats per una senyalització d’aquelles que permeten oblidar-se del camí i gaudir-ne. No com massa sovint passa que, per la poca traça o descura, hom sembla que jugui a seguir senyals de pista.

Ermita de Sant Elm a Sant Feliu

Tossa vista des de la Torre des Moros

Trobàrem altres excursionistes, alguns amb guia. Tots estrangers: alemanys, anglesos i suïssos. A Sant Grau la fèiem petar amb un guia, fill de la contrada. Es queixava de la manca d’excursionistes del país i que els seus companys comprenien poc la seva feina. Es cert que, fora dels indrets “estrella”, sovint massificats, ens topem amb pocs catalans... Durant aquells dies, tant aquí com al Cap de Creus, constatàrem que el fenomen del senderisme per part de grups provinents d’altres països, està arrelant força. Quelcom similar al que havíem observat a la Serra de Tramuntana, a Mallorca.

Itinerari.- Seguirem el PR-C 101 entre Sant Feliu de Guíxols i Sant Grau d’Ardenya. A partir d’aquí el GR 92 fins a Tossa de Mar. Recomanem començar l’itinerari a l’Ermita de Sant Elm (150 m), a la banda sud de la població, sobre Cala Vigatà. Al camí que hi porta hi ha un cartell on avisa que hi ha 4 h 6’ fins a Sant Grau. Varem bromejar amb tanta precisió. La sorpresa fou que hi trigàrem exactament aquest temps. Sortim de Sant Feliu en direcció a ponent per carrers enquitranats entremig d’urbanitzacions fins a travessar la carretera de Tossa. Allí prenem un corriol que, en pujada, ens porta al Pla de ses Mòdegues (200 m). El PR ens ofereix dues opcions: per l’esquerra –més llarga- passant pel Puig Gros. Com que hi ha boira, ens decantem per la dreta i per treure el nas a les Tres Fonts (300 m). A primeries de primavera un petit doll s’hi escola. Serà l’únic punt on trobarem aigua. La resta de fonts, seques. Seguim força estona per un tram d’una antiga via romana que encara conserva part del seu empedrat.

Seguim en pujada i passat el Coll de la Mare de Deu, entrem al Camí de les Sorres. Bosc mixt amb senyals d’haver sofert un fort incendi. Grans pins, esquelètics, resten drets i morts. No en queda ni un de viu. L’alzinar de sureres s’ha salvat. El corriol s’acaba en una pista enquitranada i passem per les runes de Sant Benet del Bosc. Fineix l’enquitranat i seguim pujant per pista. Una curta davallada i ens plantem al Coll da la Creu, sota el Puig de les Cols on abastem el sender pel que transcorre el GR 92. El seguirem a mà dreta un tros en pujada, abandonant la pista fins al Coll de l’Escorpí (435 m). Si ens desviem lleugerament del camí podem visitar el menhir conegut com a Terme Gros.

Fins ara hem marxat vers ponent, però en arribar al Coll de Sant Baldiri, quan ja s’ha esbandit la boira i on hi tenim una bona vista sobre el Montclar, gira bruscament 90 graus vers migdia. Ens creuem de nou amb la pista que havíem deixat al Coll de la Creu i amb el GR. Som al Camí de la Trencada. Seguim un tram per la pista però aviat l’abandonem perquè a mà dreta el PR pren un corriol que ens mena baixar a la torrentera, a l’alçada del Suro des Llop. A l’altra banda s’alça l’ermita de Sant Grau, el nostre destí immediat i encara per sobre, el Montagut amb les seves antenes. Passem per una construcció mig enrunada: la Barraca dels Caputxins i poc més enllà la font de l’Aritjol, eixuta. El corriol baixa fort fins abastar la llera, també seca, al Sot de Vallpresona (335 m). Ens caldrà bufar per recuperar l’alçada pujant per una pisca que, arrencant del costat mateix de la llera, ens deixarà a la carretera de Cala Salionç a Llagostera, al costat mateix de Sant Grau d’Ardenya (444 m) punt més alt de tota l’excursió. Aquí fineix el PR. Parada i fonda que és hora de dinar.

Recuperades les forces, a partir de Sant Grau ens caldrà seguir l’antic camí que feien servir la gent de Tossa per arribar-hi. El mapa ens serà de força ajuda doncs els senyals desapareixen i passarem per una zona amb diversos carrers, alguns enquitranats, del que sembla un intent no reeixit d’urbanització.  Ens en cal prendre un d’enquitranat, en baixada, direcció a ponent, salvant la torrentera i passar pel costat d’una edificació enrunada, coneguda com Cal Federal, que ens queda a mà dreta. Desprès girem a migdia, s’acaba el quitrà i la pista es bifurca: prenem la de la dreta. Tot el sector és un embolic de pistes i carrers plens de senyals i pals de diferent procedència, antigament indicadors, que per la descura en que han quedat, no ajuden gens a orientar-nos. Trobem la font dels Boixons, també eixuta. Seguim caminant per pista de terra batuda, vers migdia. Poc més enllà se’ns ajunta una pista per la dreta amb indicació del Puig de Cadiretes per la que transita el GR que hi passa, com també pel Montagut. Ara el seguirem també nosaltres, però en sentit contrari. Ben aviat abastem les runes de l’ermita de la Mare de Deu de Gràcia (300 m) on empleats de la Vila de Tossa hi fan neteja per l’arrossada del proper diumenge. Bifurcació. Qualsevol del dos camins seria bo, però seguim pel GR fins al coll de Sastre. Nova bifurcació, que prenem a la dreta. Abastem la llera de la riera de Tossa i ja no ens en separem fins entrar a la vila, passant abans pel costat d’un càmping. El dia ha acabat aixecant-se i donant pas a  força calor, malgrat ésser a primeries de maig.

Track per a Ozi

 

 

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

2 de maig de 2006