Situació del recorregut

SERRA DE RODES (Alt Empordà)

De Port de la Selva al castell de Sant Salvador

Longitud                 12,5 Km.

Desnivell acumulat    700 m

Temps                    8h (reals, incloent-hi parades habituals)

Dificultat                 Mitjana

Senyalització           Senyals vermells i blancs de GR, deficient. Grocs al retorn però un tram de corriol molt perdedor.

Cartografia              Alt Empordà (1:50.000) ICC

Més informació         Camins de Tramuntana

                            Ajuntament de Port de la Selva

                            Museu d’Història de Catalunya

                            Història i Art. Javier Arrimada.

                            El Megalitisme a l’Alt Empordà

                            Primavera al Cap de Creus

 

Des de feia temps, teníem ganes de pujar a peu a la serra de Rodes. Hem visitat en repetides ocasions el monestir de Sant Pere, amb vehicle. Si encara no el coneixeu, aquest és un dels monuments imprescindibles. Visiteu-lo amb calma i repetiu les vegades que calgui.

 

Itinerari.- A l’entrada de Port de la Selva venint de Llançà, sense arribar encara al nucli urbà, surt a mà dreta una carretera que puja a Sant Pere de Rodes. Uns pocs metres abans trobem els senyals del GR 11 que ens menen per entremig dels carrers d’una urbanització, abans de prendre el corriol. La senyalització és precària i perdedora. A més, algú havia deixat tota la brossa de netejar el bosc tapant-ne  el començament. En cas de dubte, aconsellem no perdre el temps jugant a seguir senyals de pista i pujar un curt tram per carretera fins que hom troba el corriol, molt evident i fressat, que va retallant les corbes del quitrà. El camí puja fort i al cap de poc trobem el dolmen de Mores Altes (322 m). Un cartell deteriorat i un suport trencat, supervivent d’un dels diversos incendis que hi ha hagut a la zona, indiquen el lamentable estat d’abandonament d’algunes d’aquestes restes arqueològiques. Amb poc més d’una hora i mitja abastem l’imponent monestir de Sant Pere de Rodes (575 m). Val la pena arribar-se fins a església de Santa Elena (596 m), ben a prop.

 

El dolmen de Mores Altes, Port de la Selva al fons.

El camí a Sant Pere de Rodes

Santa Elena. Al fons el Castell de Sant Salvador

 De davant de l’entrada principal del monestir de Sant Pere, unes escales empalmen amb un corriol que, salvant el fort pendent, ens deixa al pau de les muralles del Castell de Sant Salvador de Verdera (720 m). Des del puig del costat del castell, si el dia és clar, gaudim d’una vista privilegiada sobre les badies de Roses i de Llançà/Port de la Selva, la Plana de l’Empordà i els Pirineus, amb el Canigó a primer terme. Imponent: fa posar pell de gallina.

 

Església de Santa Elena

Sant Pere des del camí del castell

La penya del Castell de Sant Salvador

Puig de Queralbs

Iniciem la tornada. Si no volem tornar pel mateix lloc, podem optar per retornar fins al monestir i prendre un camí ben senyalitzat per un cartell que baixa a Selva de Mar. Nosaltres, seguint unes poc afortunades ressenyes (Vèrtex 187), varem optar per fer-ho pel Pla d’Estar, la Font Rovellada, el Mas Estela i Selva de Mar.

Del peu mateix de les muralles surt un corriol en direcció sud-est que va resseguint la carena de la muntanya de Verdera. Senyals de pintura grocs sovintejats ens ajuden a passar pels llocs més fàcils d’un camí amb trams lleugerament aeris i que, en algun punt, cal ajudar-se de les mans. Perdem ràpidament alçada en direcció a una torre d’alta tensió (608 m) instal·lada al mig d’un coll. El fàstic que fa aquesta torre en un paratge tant bonic d’un parc natural! Tornem a enfilar-nos, sempre carenejant, fins al Puig de Queralbs (660 m). El recorregut és bonic i engrescador.

Just abans del puig, un corriol trenca a mà esquerra i baixa de dret en direcció al fons de la vall. El que no deien les ressenyes era que el camí està pràcticament cobert de malesa. Probablement és poc concorregut i, malgrat la profusió de senyals de pintura groga, és inevitable perdre el camí en més d’una ocasió. La malesa hi és tant espessa que el dolmen del Pla d’Estar quasi passa desapercebut. A més proliferen les argelagues, els ginebrons i esbarzers. D’això tampoc en parlaven les ressenyes i com que no portàvem les cames protegides, la tronada va resultar-nos molt penosa. Ens sembla poc adequat senyalar un camí si al mateix temps no es neteja.

Si haguéssim de tornar a fer l’excursió, des del Puig de Queralbs tornaríem enrere fins a Sant Pere i baixaríem a la Selva de Mar pel camí.

El nostre malaguanyat sender acaba amb més pena que glòria,   entremig de malesa, al fons d’una torrentera on hi resisteixen entre marjades, algunes alzines sureres socarrades per un incendi. Llavors trobem la Font Rovellada (en lamentable estat de deixadesa) i sortim a un antic camí, més ample, entre parets de pedra seca i alguna barraca d’antigues vinyes o sureres, avui abandonades. Ben aviat trobem les vinyes, ben conreades, del Mas Estela pel que hi passarem pel costat.

A partir d’aquí canviem la terra per l’asfalt: primer la pista cimentada del mas i desprès el quitrà. Un corriol a mà esquerra ens baixa al Molí del Salt de l’Aigua i, pel costat de la riera, a la Font dels Lledoners des de la que entrem al bonic poble de Selva de Mar. Sortim del poble i, per carretera, ens acostem a Port de la Selva. Tot i que podem fer drecera pels camins dels horts del costat de la carretera de Cadaquès.

Track per a Ozi

 

 

 

 

 Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

4 de maig de 2006

Sant Pere de Rodes