Antoni Planas i Vilà	TORRE BERMEJA pels Moledizos
Maria Antònia Antich i Bosch	Pics d’Europa. Massís Occidental. Vall de Sajambre. Castella i Lleó.
	Població més propera	Soto de Sajambre (Lleó)
	Punt de sortida	Refugi de Vegavaño 1.320 m
	Punt més alt	Los Moledizos 2.297 m
	Punt d’arribada	Refugi de Vegavaño
	Longitud	6 km.
	Desnivell acumulat	977 m
	Temps	Efectiu 6h 30’ Total 8 h.
	Dificultat	Alta.
		Passos delicats a cresta o canal amb congesta.
	Senyalització	Alguns cartells a cruïlles i fites.
Torre Bermeja des de Vegavaño		Corriols amb trams poc evidents. Fressats.
	Cartografia i	Editorial Alpina. Guia Picos de Europa.
	documentació	Carpeta amb 2 mapes 1:40.000. It. nº 12.
		Miguel Angel Adrados. Adrados Ediciones
		2 Mapes 1:25.000
	Més informació	Luiso a Pirineus 3000
		Cristino Torío Fernández
		P. Yubero a Picos de Europa
		Refugi Vegavaño 699633244. Obert tot l’any.
	Data i climatologia	9 de juny 2006. Assolellat.
Refugi de Vegavaño

	Descripció de l’itinerari.- Partim del refugi de Vegavaño (Contracció de “Vega de Avaño”, malgrat que també es coneix com Vegabaño) situat a la majada (pleta) del mateix nom. S’hi accedeix per la carretera N-625 al tram de Cangas de Onís a Riaño, enfilant el riu Sella per l’impressionant congost de Los Bellos. A l’alçada d’Oseja de Sajambre cal prendre una estreta carretera local fins a Soto de Sajambre (alberg i pensió). Podem deixar el vehicle a una petita plaça que hi ha a la part nord, prop del safareig públic i d’una generosa font on proveir-nos. Una pista forestal va del poble a la pleta, però és tallada per una barrera a certa alçada. Nosaltres preferim anar-hi a peu pel vell camí carreter, més curt i de bon fer. Del poble al refugi 1h 15’, 3,5 km, 395 m de desnivell. Des del refugi (1.320 m) marxem en direcció a sol ixent, rumb que no deixarem en tot el camí fins a la Collada del Frade. Primer resseguim la tanca de fusta pel bestiar que hi ha davant, deixant-la a mà dreta, fins travessar un reguerol on hi trobem un cartell amb la indicació a Vega de Huerta pel Frade (4 h.). Vega Huerta és un prat i confluència de camins als peus de la cara de migdia de Torre Santa. El corriol, ben fressat al començament, aviat es fa perdedor i cal estar atents a les fites. S’acaba el prat i entrem a l’arbreda. Travessem un reguerol sec, passem pel costat d’una tanca de pedra i, poc més enllà, la Riega Grande. Posteriorment baixem lleugerament fins un prat per abastar el Riu Dobra que seguim pocs metres per la riba esquerra i el travessem per un pont. A l’altre costat una font (seca) i un cartell que ens segueix indicant Vega Huerta. Si ens hem desviat del camí en aquest tram, no cal patir-hi: sempre vers sol ixent fins al riu i seguir-lo per la riba fins al pont. A l’altre costat del riu entrem a la fageda i comença una pujada llarga i sostinguda on el camí va fent llaçades, deixant a mà dreta una riega (rierol). Trobem un roure monumental: el Roblón de Cuesta Fría, mes enllà travessem el rierol i en trobem el seu naixement: La Fuentona. Sortim del bosc en abastar la Collada El Cueto (1.578 m). El camí entre matolls i terra negrosa enfila cap a una altre coll evident: la Horcada del Frade. Quan l’abastem, sota nostre s’estén un ampli prat que baixa en direcció nord oest d’una tercera collada a la que ens caldrà arribar: la Collada del Frade. Al fons un refugi i des de on som, un corriol que hi baixa i que no hem de prendre (1). A l’altre cap, les altres parets de los Picos del Verde i los Moledizos, de les que s’escolen canals fins a la tartera. Per la part superior d’aquesta tartera i una de les canals, passa el camí que, des d’aquí, no resulta evident encara. El camí gira lleugerament a sud-est i guanyant alçada. Deixem a la dreta el Peñón de la Iglesia, trobem un parell de cartells indicadors i abastem la Collada. En aquest cruïlla de camins, per la dreta se’ns n’ajunta un que puja de la Vega de Llos a on hom hi arriba des de Soto de Valdeón o del Port de Panderruedas. Un altre corriol marxa, més planer, cap a la font que hi ha un centenar de metres enllà. No és dibuixat als mapes ni l’hem trobat a cap ressenya però és força fressat i, per la direcció que pren, be podria enllaçar amb el que, provinent de la Vega de Llos mena a la Travesona de la Bermeja i el Collado Verde, el camí de pujada a Torre Bermeja per migdia, a través de la canal del Bufón, tant des de Soto com des de Posada de Valdeón. Però això no ho hem pogut confirmar. Nosaltres no hem d’agafar cap d’aquests corriols. El nostre –continuació del que veníem- segueix vers sol ixent, però és el menys fressat en aquest punt i això pot despistar-nos (2). S’enfila, fent llaçades, al llom herbat que tenim davant nostre fins abastar la base de la cinglera de l’anomenada Cimera del Frade que, a mena d’avançada, s’interposa entre nosaltres i el rocallam de los Moledizos. A mesura que pugem el corriol queda més definit i evident. Quan som als peus de la cinglera, ens cal girar a l’esquerra, virant a nord-est en lleugera baixada. Desprès recuperarem alçada resseguint la tartera per la part superior, a pocs metres de la base de la paret. Superada la tartera, entrem a la Canal del Perro que queda trencada per un petit coll. Superat aquest, el camí passa a una canal adjacent més ampla i fent llaçades segueix guanyant alçada. Desprès va mes dret, directe a un coll que ja s’albira: el del Burro (2.128 m). Allí gira a nord encarant-se vers la majestuosa paret de migdia de Torre Santa, fins a Vega Huerta. Vers llevant albirem l’amplia canal que baixa cap al Cares i a l’altre banda, les torres del Massís Central. A la dreta, vers migdia, el llom que puja a los Moledizos pel que s’hi insinua un corriol que prendrem i, a sud-est, les canals que es despengen de Torre Bermeja, i que cauen sobre la gran congesta que en aquesta alçada de l’any, encara vesteix la falda nord. Desprès d’admirar el paisatge que s’obre als nostres ulls, prenem el corriol de la dreta vers migdia, per pujar all llom que uneix los Moledizos a la Bermeja. Ens trobem barrats per un parell de passos complicats que ens separen del nostre objectiu. Estaven ressenyats però no hi hem donat la importància que realment tenen fins que intentem superar-los. L’alternativa ressenyada és baixar per una esmicolada canal a l’esquerra i passar per sota la cresta fins a l’alçada de la penúltima canal, per la que hauríem de grimpar. Això suposa trepitjar la congesta. Portem grampons però la canal per la que caldrà pujar es veu mol inclinada (problemes sobretot a la tornada) i que a més caldrà superar la fissura entre el glaç i la roca. Com que no ho veiem clar, decidim no jugar-nos-la. Així que hem quedat ben a prop del nostre objectiu, sense poder assolir-lo (3). Tampoc ens sap massa greu perquè l’espectacle visual des del cim dels Moledizos (2.295 m) és prou engrescador. Retornem a la Collada del Burro i hi fem un mos, asseguts a primera fila tot gaudint d’un espectacle difícil d’explicar. Tornem sobre els nostres passos refent de baixada el mateix camí. A mesura que perdem alçada la xafogor augmenta tant com la nuvolada. Quan arribem a la vora del Dobra ens hi refresquem. Sense massa temps per gaudir-ne perquè els nuvolots cada cop son mes de plom. El refugi és a prop i el xàfec ens agafa sota teulada. (1) Per no interpretar correctament les ressenyes, varem baixar al refugi i perdre força temps buscant quina era i com enfilar la canal del Perro. (2) Un cop vist que el camí no anava per baix, guanyem des del refugi la Collada del Frade però allí també ens costa endevinar-lo i tornem a perdre més temps. (3) Al refugi el guarda ens confirma la dificultat de superar la canal amb neu. Això vol dir que aquesta ruta, contràriament al que diu alguna ressenya, solament és adequada per a fer-la mol entrat l’estiu. A primavera probablement sigui millor pujar-hi per migdia, per la Travesona i la canal del Bufón.
Refugi del Frade amb Beza i Cantu Cabroneru al fons
Canal del Perro
Migdia a Torre Santa des de la Collada del Burro
Torre Bermeja des dels Moledizos (2.297m)
Reportatge fotogràfic complet