TOSSA PLANA DE LLES amb raquetes (Cerdanya)

Desnivell acumulat 936 m.

Recorregut Cap del Rec, el Pradell, Tossa Plana.

Temps 6h 15’ (3h 45’ pujada, 2h 30’ baixada. Reals, incloent-hi parades habituals).

Distancia 14 quilòmetres

Dificultat Mitjana.

Senyalització De Cap de Rec al Pradell senyals grocs i sender fressat.

Documentació Tossa Plana/Puigpedrós. Mapa guia d’hivern (Editorial Alpina)

Pirineus Orientals. Ascensions i travessies amb raquetes de neu. Carles Gel. (Itineraris 16, 17, 18 i 19). (Editorial Oikos-Tau)

Cartografia: Tossa Plana/Puigpedrós (1:25.000) (Editorial Alpina)

Més informació Rutes del Palau Robert

Eduard Massana

Mad Team

Situació del recorreguit

Refugi del Pradell

Tossa Plana de Lles

Itinerari.

Sortim de Cap del Rec (1.960 m) a l’estació d’esquí nòrdic de Lles, prenent un sender, habilitat per a circuit de raquetes, ben senyalitzat amb cartells i senyals de color groc, que marxa en direcció nord-oest cap al refugi del Pradell. Caminem per dins d’un bosc de pi, per un corriol sense forts pendents ni perllongats: se’ns fa agradable. Per la dreta, senyalat amb un cartell, surt un corriol que mena a l’estany de l’Orri per on passa un dels camins “tradicionals” cap a la Tossa. Mes endavant travessem dues pistes de l’estació, amb les traces ben marcades i la neu trepitjada per als practicants de l’esquí clàssic i els patinadors. El bosc s’acaba i sobre uns prats albirem, a dalt i proper, el refugi del Pradell (2.115 m). Més amunt hi passa la pista que, de Cap del Rec va fins a les Pollineres i els Estanys de la Pera. Tancada al trànsit i habilitada per a la pràctica de l’esquí nòrdic en aquesta època de l’any. Aquest tram és una variant del GR 11. Fins aquí no havia calgut calçar-nos les raquetes: neu caiguda de feia dies i força trepitjada. Però a partir d’aquí es varen fer necessàries.

Travessem la pista en direcció nord pujant per entremig de bosc que deixarem en guanyar la propera carena. Avancem, ara en direcció nord/nord-est, per un llarg llom, paral·lels al clot o vall per on s’hi escola el torrent de desguàs dels estanyols de Setut, que ens queda a baix, vers ponent. Entre el clot i nosaltres, bosc. A sol ixen un gran pla (el de les Someres). Seguint en aquesta direcció trobaríem el corriol que hem deixat al començament i que, paral·lel al nostre, passa per l’Estany de l’Orri.

El camí cada cop deriva més a la dreta, separant-se del Clot de Setut. Davant nostre, vers el nord, s’alça solitari el pic del mateix nom i la bonica cresta que l’uneix a la Tossa, que a penes destaca a nord-est per sobre una immensa pala, suaument inclinada, per la que haurem de pujar i que conforma el relleu característic d’aquesta muntanya i (suposem) és l’origen del seu nom. El cim és un mirador privilegiat d’aquesta part dels Pirineus, amb alguns cims d’Andorra (amb la que termeneja) com els Pessons, en primer terme.

Nosaltres varem tornar pel mateix camí. Però hom pot fer-ho també per l’Estany de l’Orri. O a l’inrevés: pujar per allí i baixar pel Pradell...

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

14 de gener de 2006