DE LA VALL D’ORA AL PLA DE BUSA I SANT PERE DE GRAUDESCALES (SOLSONÈS)

Longitud 15 kms

Desnivell acumulat 625 m.

Recorregut Sant Lleïr de la Vall d’Ora, Orriols, la Bartolina, Sant Critòfol de Busa, Grau de Vilamala, Sant Pere de Graudescales..

Temps 5h 30’ (efectives de marxa, descomptant les parades habituals)

Dificultat Mitjana. Transcorre la major per senders i corriols de muntanya, i força trams per pistes.

Senyalització Deficient. Pals de fusta verticals i “pedra sobre pedra” en algun tram. Els corriols i senders però, son molt evidents i força fressats.

Notes Aquesta excursió permet variants per allargar-la i escurçar-la. Vegeu notes al final.

Documentació Xavier Vallvé. Vèrtex nº 190 “Les Valls de Lord, el Solsonès més muntanyenc-Serra de Busa, paisatge i història”.

“La Vall de Lord i el seu entorn” de Jaume Fruitós. Excursió nº 8. Emedós Disseny SCP.

Més informació Oficina Comarcal de Turisme del Solsonès. Ctra. De Bassella, 1 25280 Solsona Tel. 9734823

Mapa de l’itinerari

ITINERARI

Sant Lleïr de la Vall d’Ora (750 m), on es pot accedir en cotxe per carretera des d’un trencall de la Solsona Berga que indica Valldora/Sant Pere de Graudescales. Just abans del trencall de Sant Lleïr, a mà dreta, hi ha l’aparcament. A l’altre cantó de la carretera el monument a Guifré el Pilós i un pal de senyalització amb un plànol amb part del recorregut. Creuem el riu Aigua d’Ora pel pont de pedra del costat de l’Ecomuseu. A l’altra riba trobem una molina (serradora hidràulica). Seguim pel costat de la sèquia i arribem a una pista que prenem cap a la dreta fins a la casa de turisme rural del Pujol (785 m). Des d’allí, en direcció nord-est, veiem dues cases juntes: Can Solà (800 m.) i Can Riutet. Hi arribem fent força marrada i seguint la pista que volta la casa.

De can Solà a can Orriols. De darrera Can Solà i pel costat d’un viver, surt el corriol que ens menarà pel Grau d’Orriols.

Balma de Cal Pallars

En fort pendent anem ascendint per la dreta del grau entremig de bosc d’alzines i boix. Trobem a mà dreta uns bonics degotalls. Al cap de poc abastem la balma de can Pallars (1050 m) tot fent el canvi de sentit: ara marxem per l’esquerra del grau. Seguim enfilant-nos i trobem una pista que seguim a l’esquerra. Arribem a la casa d’Orriols (1105 m) encimbellada sobre la Vall d’Ora.

Des d’Orriols, si seguim la pista per la que venim en direcció a mà dreta, trobarem el trencall de la que puja de la vall per Valielles de Busa i Vilamala i ens menarà al Pla de Busa pel Grau de Vilamala, per l’obaga. Si la seguim a mà esquerra, pel solell, ens portarà a la que puja de la vall al Pla de Busa pel Coll d’Ordigues i la Guàrdia.

L’escala del Grau de la Bartolina

D’Orriols a Casa Bartolina. Des de la Casa d’Orriols, mirant en direcció nord-oest podem veure una senyera al bell mig de la cinglera, situada sobre les escales del Grau de la Bartolina: primera fita. De darrera el cobert o paller d’Orriols surt el corriol que ens hi menarà. Al cap de poc trobem un pal de senyalització indicant-nos que seguint a mà dreta podem accedir al Pla de Busa per les Collades (camí més llarg). Per l’esquerra hi accedim per l’escala. Prenem aquesta darrera opció i seguim pujant en forta pendent pel peu de la cinglera fins arribar a la Balma Roja. Al cap de poc som al peu d’una escala (1200 m) de ferro d’uns 7 metres a la que segueix un tram de graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram de força vertical. Al cap de munt trobem el pal amb la senyera estelada.

El camí segueix ara en lleugera pujada en direcció nord-oest i arribem al Plà de Busa. Al

La Casa d’Orriols des del capdamunt de l’escala

cap de poc ja podem albirar Casa Bartolina (1310 m) on arribem per una pista en mal estat, havent creuat abans per una zona amb rastre evident d’haver patit un incendi forestal. Passem per davant de can Bartolina. Bonic mas que no sembla habitat però s’està restaurant.

De Casa Bartolina a Sant Critòfol. Al fons, encimbellada, veiem l’església de Sant Cristòfol de Busa (1374m). Seguim per la mateixa pista que conflueix al cap de poc amb la del camí de Valielles, en millor estat i que haurem de seguir de tornada. Passada una basa l’abandonem i en prenem una a mà dreta que puja lleugerament (si seguissim per la mateixa ens menaria a la casa del Rial de Busa, una de les dues cases habitades del Plà). Trobem un altre trencall amb un pal indicador que ens guia cap al Capolatell o Presó de Busa, passant pel la Casa Vila. Podem estalviar-nos aquesta llarga llaçada fent drecera per les feixes antigament conreuades, seguint el corriols del bestiar. Arribem a l’església de Sant Cristòfol i al cementiri annex, mirador privilegiat del Pla de Busa.

De Sant Cristòfol al Grau de Vilamala i les Collades. Baixem fins abastar la pista per la que hem passat abans (Camí de Valielles) i l’agafem cap a l’esquerra en direcció a sol ixen. A la dreta deixarem la que porta a Casa Bartolina i ens enfilem lleugerament per desprès anar baixant molt suaument, sempre en direcció est o sud-est fins que gira

Sant Cristòfol de Busa

sobtadament a nord, travessa la carena (1285 m) i devallada pel grau de Vilamala. A mà dreta trobem un pal de senyalització de ruta al punt on surt un corriol que mena per les Collades a la casa d’Orriols. És el que hem deixat tot just sortint cap a l’escala. Pista avall, a mà esquerra, en un altre revolt se’ns ajunta la que puja de Vilamala i Valielles, que be de ponent. Seguim per la dreta en direcció a sol ixen. Passem per sota les Collades. Cal estar atent doncs el trencall no és senyalitzat. Abans de que la pista giri a sud, per l’esquerra i en direcció a ponent, surt una altra pista (1.100 m) en mal estat que, pel peu d’una cinglera perd alçada ràpidament. És la que hem de prendre per baixar a Sant Pere de Graudescales. Des d’aquest punt, si mirem be cap al fons de la vall en direcció nord-est, podrem veure la palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. Si seguim la pista per la que hem vingut, bona estona enllà, ens portaria a la Casa d’Orriols.

Devallada a Sant Pere de Graudescales. Prenem la pista que es troba en força mal estat i te molta pendent. La seguim per sota una cinglera en direcció nord-oest. Al capdavall girem a la dreta i en un petit pla s’acaba començant un corriol ben fressat (1060 m) que, de cara a sol ixen ens mena sobre la cinglera. Caminem uns metres pel costat del penya-segat amb impressionants vistes de la vall. Perdem alçada ràpidament en direcció nord-oest vers el fons de la canal fins abastar la paret de davant on, arribats a una rasa, seguim davallant tot caminant, ara altre cop en direcció a sol ixen, fins trobar una petita clariana i pista en mal estat que ens deixa a Sant Pere de Graudescales (828 m), antic convent del que sols en resta l’església del segle X.

Sant Pere de Graudescales

Tornada a Sant Lleïr. La fem creuant la palanca per la pista que segueix el marge esquerra del riu Aigua d’Ora, coincident amb un tram del GR 1, convenientment marcat amb senyals blancs i vermells. A mig camí quan som al Pla de Salita (802 m) s’ajunta per l’esquerra la rasa de Camidescales. Arribats a Sant Lleïr passem pel costat de l’ermita i accedim al punt d’inici de la nostra excursió.

Variants. Aquesta excursió es pot allargar per visitar el Capolatell o “presó de Busa”. De tornada de Sant Cristòfol podem anar en direcció a la Casa Vila, passem pel costat del cobert d’aquesta casa. La pista acaba en un corriol ben fressat que en direcció a nord-est ens menarà al Serrat de les Gralles i el Mirador de la Creu on hi ha una taula d’orientació amb unes vistes magnífiques de la Vall de Lord i la Serra d’Ensija. Seguint el corriol arribarem al Capolatell. Es tracta d’una petita formació rocosa a la part més occidental de la Serra de Busa, envoltada d’altes cingleres que l’aïllen fent-la inaccessible a peu si no fos una palanca metàl·lica que hi ha instal·lada. Es feu servir de presó durant la Guerra del Francès.

També podem escurçar-la. Per comptes de devallar cap a Sant Pere de Graudescales, passat el Grau de Vilamala, podem prendre el sender de les Collades per anar a parar a la Casa d’Orriols i retornar pel mateix camí de pujada.

Track i WP per a Ozi

Antoni Planas i Vilà

Maria Antònia Antich i Bosch

26 de juny de 2004