Antoni Planas i Vilà	VALLHIBERNA per Llauset i Botornàs
Maria Antònia Antich i Bosch	Alta Ribagorça
	Població més propera	Aneto (Ribagorça)	Itinerari segons Auca a Pirineos3000
	Punt de sortida	Presa de Llauset (2.218 m.)
	Punt més alt	Pic de Vallhiberna (3.062 m.)
	Punt d’arribada	Presa de Llauset
	Longitud	6 km anada
	Desnivell acumulat	844 m.
	Temps	Efectiu 6h 45’. Total 7h 30’
	Dificultat	Fàcil
	Senyalització	Vertical (cartells) i pintura blanc i vermell
		a tram de GR. Fites a la resta. En general
Massís de Vallhiberna		fressat excepte a Coma Arnau.
	Cartografia i	Aneto-Maladeta. Ascensió nº 10
	documentació	Mapa 1:25.000 Editorials Alpina i Geo Estel
	Punts d’aigua	Estanys i rierols excepte tram d’ascensió
	Més informació	R. Montoliu
		MadTeam
		Luiso a Pirineos3000
	Data i climatologia	8 de setembre 2006. Núvols de tempesta
		a partir de migdia
Estany de Llauset

	Ascensió a un dels tres mil més assequibles dels Pirineus, segons els experts. Com es pot veure a alguna de les ressenyes, també pot fer-se des del refugi de Corones a la Vall de Vallhiberna, amb quelcom més de desnivell i dificultat similar. Del poble d’Aneto parteix una pista asfaltada i serpentejant que s’enfila fins a l’Estany de Llauset. Podem deixar el vehicle al costat mateix de la presa desprès de passar un curt túnel. És força habitual pujar pels estanys de Botornàs i Coma Arnau i un cop al cim, pel Pas del Cavall, fer la veïna Tuca de Culeres i per baixar pel Coll i Vall de Llauset (camí més curt). Però l’amenaça de temporal (que va estar fent-nos la murga durant tot el nostre periple pirenaic a primeries de setembre) ens va fer decidir de baixar pel mateix camí que, tot i ésser més llarg, ja ens era conegut i, en cas de boira, disposàvem de les referències del GP. Descripció de l’itinerari.- Sortim del costat de la presa de Llauset (2.183 m) per un petit túnel seguint el GR-11 per una pista que aviat deriva en corriol molt trepitjat, i que en direcció a ponent, segueix el marge esquerre de l’estany. Sense gaire pendent i amb alguna pujada i baixada arribem al cap de l’estany als 30’ quan travessem el riu del Cap de Llauset. En aquest punt el GR transita més proper a la riba, però hi ha un corriol que mena travessar el riu més amunt, per un pont nou (encara feia olor de pintura tendra). Als 50’ trobem un desviament a mà esquerra i un cartell indicador. Un corriol segueix en direcció a ponent vers el Coll de Llauset. Nosaltres pel GR fem un gir de 90º en direcció nord i comencem a enfilar-nos més fort fins a les runes de l’antiga Cabana de Botornàs. El camí es torna més planer i ben aviat (1h) trobem una gran fita i la nova cabana de pastors, en molt bon estat i oberta (2.343 m). Baixem lleugerament fins a la llera del riu i l’Estany de Botornàs. El passem pel seu marge esquerra (llevant) i seguim el curs del riu enfilant-nos en suau pujada. A 1h 30’ de camí, trobem un altre trencall (2.415 m) senyalitzat amb un cartell. El GR es divideix: per l’esquerra s’enfila cap al Coll de Vallhiberna. Deixem el ramal que, per la dreta, segueix planer el curs del riu per anar a l’Estany del Cap de Llauset i el d’Angllios. Seguint-lo retornaríem al punt de partida donant la volta al Pic de la Solana de Llauset. Però nosaltres girem 90º vers ponent i ens enfilem cap al coll. A 1h 50’ (2.520 m) trobem un altre trencall i cartell: el GR marxa a la dreta cap al Coll de Vallhiberna, però nosaltres el deixem per prendre un corriol que surt en direcció sud-oest per entremig d’un pedregar vers els Ibons Xelats o Estanys de Coma Arnau. Des d’aquest punt ja és visible el cim: el de més a la dreta en el sentit de la marxa (ponent) dels tres que tenim davant i d’un color més clar que els altres (d’aquí deu venir el seu altre nom de Roca Bllanca). A partir d’ara el camí ja és més difícil de seguir perquè travessa força trams de tartera. Les fites ens hi ajudaran, malgrat que en algun punt son escadusseres. Però si tenim algun dubte, la referència és seguir sempre en direcció al cim. Anem enfilant-nos progressant entre trams de pedra i d’herba. Abastem un petit estany que deixem a mà esquerra. A 2h 5’ som al costat de l’Estany Xelat (2.600 m). Ens enfilarem en direcció nord-oest i descriurem un semicercle per salvar l’Estany Redó, que encara no veurem fins que no guanyem una mica més d’alçada. El passarem, allunyats i més alts pel nord, deixant-lo a l’esquerra. A 2.720 m. Passem pel costat d’un petit estany sense nom al mapa (sec a aquestes alçades de l’estiu) i ens enfilarem per un llom pedregós vers el sud oest en direcció al coll entre el Vallhiberna i el seu veí de llevant, quina paret nord cau vertical sobre l’Estany Redó. A les 3h som als peus d’aquest coll (2.890 m) i aquí el camí, ja molt més fressat, gira a ponent i comença a fer-nos esbufegar per salvar en curtes llaçades el darrer tram fins abastar la cresta. Arribem al cap de llevant de la llarga cresta (3.040 m) i solament ens cal seguir-la. És una mica aèria, però prou ampla i planera com per passar-la caminant, excepte algun pas que pot requerir ajudar-se de les mans. A les 3h 45’ som al costat d’una gran fita que senyala el cim (3.062 m. segons el nostre GPS i altres ressenyes, 3.056 segons el mapa). No ve d’un pam! No hi ha ningú més que nosaltres. Pel camí hem trobat una parella amb un gos i una família, total sis excursionistes més matiners, ja de baixada. La vista deu ser formidable i ja haguéssim volgut dedicar-hi una bona estada, i fer-nos la foto travessant el Pas del Cavall, però hi esmercem el temps just i emprenent la tronada “a tota pastilla” perquè els nuvolots fa estona que estan rondant, acostant-se per la banda de migdia. Quan som als peus del coll la boira ja ens tapa el cim. Quan passem per la Cabana de Botornàs, ens adonem que el pastor hi havia arreplegat el remat... A les 6h 45’ de marxa efectiva som al punt d’inici, havent-hi esmerçat 7h 30’ en total. Al final el temps ha aguantat i baixant cap Aneto fins i tot sortirà el sol. Aquell vespre però farà un bon xàfec.
Massís de Vallhiberna
Cim del Vallhiberna
Els pas del Cavall
i el cim del Culebres
Reportatge fotogràfic complet