Antoni Planas i Vilà	PIC DE VENTOLAU pel Coll dels Tres Estanys
Maria Antònia Antich i Bosch	Vall de Cardós. Pallars Sobirà
	Població més propera	Tavascan (Lladorre, Pallars Sobirà)
	Punt de sortida	Refugi de la Pleta del Prat (1.720 m.)
	Punt més alt	Pic de Ventolau (2.853 m.)
	Punt d’arribada	Refugi de La Pleta del Prat
	Longitud	3,50 km. (anada)
	Desnivell acumulat	1.150 mts
	Temps	Efectiu 4 h (anada). Total 8 h.
	Dificultat	Mitjana
	Senyalització	Algunes fites. Corriols poc fressats.
	Cartografia i	Pica d’Estat/Mont-roig. Mapa (1:25.000) i Guia
Pics dels Tres Estanys i Ventolau	documentació	Excursionista. Editorial Alpina / Geo Estel
	Punts d’aigua	Recorregut proper a torrents i estanys
	Més informació	Xavier Martorell i Boada a Vèrtex (FEEC)
		Rutes del Palau Robert
		Valls de Tavascan i Boavi
		Senders del Pallars Sobirà
		Turisme del Pallars Sobirà
		Parc Natural de l’Alt Pirineu
	Data i climatologia	23 de juny 2007. Assolellat i lleugerament fresc.
El cim

	Excursió a un cim poc visitat malgrat ésser un bon mirador de l’alt Pallars Sobirà, al bell mig d’una zona lacustre prou interessant. Era un dissabte i en tot el camí solament coincidirem al cim amb tres catalans de Perpinyà que feien un circuit i anaven a passar la nit al refugi de Mont-Roig. La qualificació de dificultat mitjana ens la mereix, més que pel desnivell, pel poc fressat itinerari (malgrat que la ruta i les referències son evidents) que transcorre bona part per tartera, convertint-lo en un “trencacames”. Ara be: l’esforç es veu recompensat per una vista que ens deixà bocabadats. No hi trobarem passos compromesos ni aeris. A la Vall de Cardós hi ha moltes possibilitats d’allotjament: Cases Rurals, Càmpings, Fondes i Hotels. Durant la nostra estada ens allotjàrem a l’Hotel Llacs de Cardós de Tavascan, on si sou de la FEEC, us faran descompte. Admeten animals. Descripció de l’itinerari. Partim del refugi de la Pleta del Prat (Estació d’Esquí de Tavascan, 1.720 m) on s’hi accedeix per la pista enquitranada (en aquelles dates s’hi estava refent el ferm) que, partint de Tavascan vers el nord, passa per Graus i Quanca. Ens cal travessar una tanca de fusta i marxar pel marge dret del Torrent de Mascaró prenent, més que un corriol, un tirany del bestiar, vers ponent. El tirany es perd i cal seguir entremig d’arbusts fins que a mà esquerra albirem un mur en pedra seca, contrafort d’una pista, on trobem les primeres fites i un corriol més o menys fressat. Aquest tram –tal com diu una de les ressenyes- es fa enutjós, però l’alternativa d’arribar-hi per una pista de les instal·lacions d’esquí, és molt llarga. Malgrat que el camí no és massa fressat i les fites escadusseres, la ruta resulta evident: anem progressant en moderada pendent per una coma força pregona, sempre vers ponent i encarats al Pic de la Coma de Forn. Deixem a la dreta el Torrent de Mascaró (1.830 m) i seguim recte pel Barranc de la Coma de Forn que en aquesta època, a primeries de l’estiu, encara baixa força cabalós. Un parell de salts, primer per l’esquerra i desprès per l’altre marge, es despengen sobre el torrent i ens alegren la vista i l’esperit. El pendent s’accentua i el torrent desapareix sota la tartera quan som pràcticament al la falda del Pic de la Coma del Forn. Llavors virem a nord-oest per una canalona herbada al començament i amb tartera desprès, fins a un petit collet (2.343 m) i dallí, per una clotada (2.330 m) on, a mesura que progressem, anem veient més clar el nostre destí: a l’esquerra el Coll del Forn, al bell mig i davant nostre, altiu i punxegut, el Pic dels Tres Estanys, a la dreta el coll del mateix nom, on haurem d’enfilar-nos-hi. Encara més a la dreta el Ventolau. Deixem a l’esquerra la coma que puja al Coll de Forn i, seguint vers el nord-oest, salvem un esperó rocallós sobre el que abastem els Estanys de Coma del Forn (2.430 m., cabana). A partir d’aquí les fites pràcticament desapareixen i ens cal enfilar-nos per una llarga i inclinada tartera primer i herbassar desprès fins al Coll dels Tres Estanys (2.675 m), on podem albirar-los a l’altra banda, a sota nostre, vers el sud-oest. Del coll solament ens cal resseguir en fort desnivell el llom de la carena, fins abastar el cim (2.853 m), a les quatre hores de marxa efectiva. La vista des de dalt és molt bona: el cim és situat en una mena de confluència de carenes. A migdia el cordal que formen els pics dels Tres Estanys, de la Coma de Forn i el Campirme. A ponent la Serra Mitjana i darrera, a la llunyania, s’estén el rosari de cims de la Ribagorça i la Val d’Aran, destacant per la neu el massís del Maladeta. Vers el nord-oest el cordal de cims del Circ de la Gallina, sobre la munió d’estanys del mateix nom, que culmina amb els cims del Mont-Roig. A la falda hi lluu l’estructura metàl·lica del refugi. L’Arieja, al nord, ens queda ocult sota un espès mantell de boira. Vers sol ixent, al nostres peus l’estany de Ventolau, encara mig glaçat. I darrera el Certascan i els Guerosso. Més enllà el massís de la Pica d’Estats. Retornarem pel mateix camí i hi trigarem si fa no fa el mateix temps de la pujada.
Coma del Forn
Coma del Forn
Reportatge fotogràfic complet