VILADA I
Longitud 18,5 kms
Desnivell acumulat
Recorregut Vilada, Creu del Roset, Mina de la
Font de l’Arç, Font de l’Arç, Castell del Roset, Forat del Vent, La Nou i
retorn a Vilada per la font de Martins, la Sala i Bertrana.
Temps 6h
Dificultat Baixa. Transcorre bona part per
senders de muntanya i el tram de la Nou per carretera enquitranada.
Senyalització Mont deficient el tram corresponent
al PR (amb senyals groc i blancs). Bona el tram de Viladomat a la Nou
corresponent al GR, amb senyals blanc i vermells.
Documentació Tríptic editat per l’Ajuntament de
Vilada, Turisme Total i Diputació de Barcelona.
Més informació Oficina Comarcal de Turisme del
Berguedà Ctra. C-
Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà
|
|
|
Situació del recorregut |
ITINERARI
Es tracta bàsicament de seguir el PR C-147 allargant-lo fins a la Nou de
Berguedà. Tanmateix el tram del PR entre el Pla de Clarà i Vilada te una
senyalització molt deficient, transcorre per viaranys poc fressats, plens de
malesa i de fàcil pèrdua pel que es converteix en un camí poc agradable,
especialment a partir de la Sala. Una bona alternativa és tornar pel mateix GR
241.
Aquesta descripció és treta de la pàgina del Consoci de Turisme de l’Alt Berguedà
Des
del parc dels Gronxadors de Vilada cal enfilar-se cap a l’església i després seguir
per un carrer formigonat que, amb una forta pujada, arriba al cementiri i al
dipòsit d’aigua. A partir d’aquí se segueix la pista que va cap al nord. Al
creuar el GR 4, una mica més endavant, es veuen restes d’uns tubs que ens
indiquen la finalitat del camí: portar aigua de les fonts properes fins al
poble de Vilada. Amagades al bosc, també es veuen parets i feixes d’antics
camps. Cal pensar que, no fa gaire temps, tota aquesta zona tenia un aspecte
ben diferent.
Després
de creuar una pista, el camí puja fins a trobar un dipòsit amb una font
d’aixeta per omplir les cantimplores. A partir d’aquí el camí planeja tot
serpentejant costes i roques fins que s’arriba a la mina de l’Aigua, un túnel
excavat a la roca per salvar l’esperó rocós. Abans d’entrar-hi, val la pena
fixar-se en la paret de sobre: una alzina ha aconseguit introduir les arrels
dintre de la roca i extreure menjar d’on sembla impossible.
|
|
|
Boca de la Mina de la Font de l’Arç |
Poc
després de passar el túnel trobareu la font de l’Arç, que alimenta el dipòsit
que havíeu trobat fa una estona. Les seves tres boques indiquen la seva antiga
abundància però, actualment, si no és que ha plogut molt, tota l’aigua està
canalitzada cap avall.
Després
d’una curta pujada, el camí surt a un ample coll. A la dreta hi ha els camps i
la casa del castell de Roset, una masoveria del segle XVIII, avui abandonada. A
l’esquerra es veu el camí que pujava cap al castell que, en alguns punts,
encara conserva les pedres col·locades per preservar el camí. El camí creua una
esquerda de les roques i després baixa a una petita esplanada on es veuen les
restes del castell, avui desbrossades i consolidades. A la cantonada sud-est es
veuen les restes de la torre original; la resta són afegits d’èpoques
posteriors. També s’hi veu una cisterna per guardar aigua. Si aneu cap a la
punta sud de la muntanya, podreu gaudir d’una esplèndida panoràmica de gairebé
360º que abarca els prats de sota i l’agresta serra de Picancel enfront,
Gotzera a l’oest i la falda del Sobrepuny al darrere. Si mireu cap a Berga, a
l’altre costat del pantà, veureu una muntanya de forma piramidal on hi havia un
altre castell, el de Pugi-Arbessós que, alhora, estava connectat visualment amb
el castell de Blancafort, entre Berga i Cercs.
|
|
|
Castell
del Roset |
Ara
haureu de tornar a baixar fins a la casa del castell per continuar per la pista
fins a un punt en què passa entre dues roques. Aquí surt un camí cap a la dreta
que creua el torrent i comença a guanyar alçada fins passar un interessant
grau, que és la raó de ser d’aquest camí ja que si no existís el grau tampoc
existiria el camí. Aquest antic sender connectava Roset amb les cases del pla
de Clarà i, més enllà, amb el poble de la Nou.
Aquest
camí desemboca en una antiga pista i després enllaça amb el GR 4 que puja des
de la casa de Viladomat. Cal girar cap a la dreta per agafar el camí de Vilada
a la Nou, un camí que es va obrir al segle XIX per fer el trajecte amb menys
pendent i on es poden veure murs per aguantar-lo sobre el pendent i altres
punts on va haver-se d’excavar la roca per fer espai. El camí antic passava per
més amunt i després baixava per Casadesús, més al nord.
El
camí desemboca en una pista herbada. El GR gira cap a la dreta per continuar
fins a la Nou, però el PR gira cap a l’esquerra, creua la carretera després
d’una forta baixada i després agafa el camí antic de la Nou a Berga -un tram
del camí original va quedar trencat per una esllevissada que actualment cal
vorejar-, després de travessar l’esllevissada, arribareu a un esperó de roca
que ofereix un interessant mirador cap a la Baells i els seus voltants. El camí
baixa fent esses fins a arribar de nou a la carretera. A partir d’aquí cal
continuar per la carretera vella –avui tancada al trànsit- i finalment cal
baixar per la carretera actual fins a la pista de la casa de la Sala, on
arribareu després de seguir-la un bon tros. Aquesta casa actualment encara està
habitada i té segles d’història al seu darrere –l’est és d’origen medieval amb
afegits dels segles XVI i XVIII-. El camí passa per darrere el paller i després
va pujant i baixant, barrejant camí i pista, passant per sobre de la casa
Bertrana i arribant finalment a la carretera de Vilada.
|
|
|
Tram del GR 241. Queralt al fons. |
En
arribar a la carretera, cal seguir-la cap a la banda dreta i després baixar cap
al pantà per enllaçar amb les zones recreatives del molí del Cavaller i dels
camps de Vila-rasa fins a sortir novament a la carretera a l’entrada del poble
on, després de passar les primeres cases trobareu la font dels Clotassos.
Si
voleu escurçar la ruta hi ha dos punts on es pot fer:
Des
de la casa del castell de Roset es pot seguir la pista fins a la carretera i després
girar a l’esquerra cap a Vilada o bé pel GR que trobareu just abans d’arribar a
la carretera, des d’on sortiríem al PR just al començament del camí de l’Aigua.
Una
vegada fet el camí del grau, podeu girar a l’esquerra quan enllaceu amb el GR i
us portaria a la mateixa pista d’abans
|
|
|
Track i WP per a Ozi |
Maria Antònia Antich i
Bosch
212 d’agost de 2004